Escola mallorquina

L’ESCOLA MALLORQUINA

El terme:

El mot Escola Mallorquina és ambigu, equívoc i lleugerament contradictori ja que s’ha fet servir per designar conceptes heterogenis. XX i pot significar conceptes diferents.
Com que les fronteres cronològiques són ambigües, hi ha diverses possibilitats a l’hora d’establir el grup de poetes que hi pertanyen: a) Grup format pels poetes romàntics Grup format per Alcover i Costa Grup format només pels deixebles, els quals realment tenen consciència i voluntat de formar escola .
Segons Josep M. Llompart, l’«Escola Mallorquina» és l’estètica definida per aquelles característiques comunes als poetes de l’illa de Mallorca que, acceptant el magisteri de Costa i Alcover, produeixen la seva obra dins els primers 50 anys del segle XX.

Context cultural:

La cronologia de l’Escola Mallorquina s’inscriu dins l’àmbit del Noucentisme. El Noucentisme seria l’harmonia formal, retallada i de peus a terra. Els dos models i mestres de l’Escola Mallorquina si bé se situen dins un àmbit modernista no l’assumeixen, sinó que en resten al marge. Podem pensar que la literatura catalana de Mallorca, i molt concretament la poesia, passa directament del romanticisme tardà de la Renaixença al noucentisme, i resten al marge del corrent modernista sense assimilar-ne l’experiència. 
L’estètica noucentista, doncs, connectava perfectament amb la tradició immediata de la poesia mallorquina. 

Característiques:

Aquests són, els trets característics de l’Escola Mallorquina:

-Clara consciència d’insularitat, fins i tot una mena de complaença en l’aïllament. Els poetes es reclouen dins l’illa i renuncien a qualsevol possibilitat d’evolució de l’expressió poètica, la qual s’estanca. Encara que alguns dels poetes segueixen puntualment els corrents literaris de l’època, se’n situen al marge i no es deixen influenciar.
-Tendència a l’absoluta normalització: els poetes, que ja posseeixen un instrument lingüístic apte i eficaç, superen els esquemes dialectalitzants i adopten un català literari comú.
Idealisme: continuen la visió idealitzadora burgesa.
-Sentiment de fidelitat a Costa i Llobera i a Joan Alcover: com a vertaders deixebles els segueixen amb devoció perquè suposen que amb aquests dos escriptors l’expressió poètica assoleix la perfecció total.

-Idealisme: continuen la visió idealitzadora burgesa.

-Formalisme acusat: Els valors lingüístics, estilístics i mètrics tenen una importància primordial. Els versos «han de cantar» sense innovacions audaces ni complexitats excessives.

- Expressivitat en to menor i moderat, sense  violències.
-Limitació temàtica: La poesia de l’Escola Mallorquina és sobretot paisatgística. L’eix fonamental és el sentiment de la natura temes eròtics inquietud religiosa.
-Fons humanístic: Aquest aspecte és integrat dins el corrent noucentista i deriva del classicisme profund de Costa i Llobera i de la serenitat de Pons i Gallarza.

...