Canvi Climatic

EL CANVI CLÍMATIC

1.Què és el canvi climàtic i com ens afecta

El canvi climàtic és el conjunt de grans i ràpides pertorbacions provocades en el clima per l'augment de la temperatura del planeta". Es tracta del problema ambiental "més important al qual s'enfronta la humanitat.

Els principals causants d'aquest fenomen són els gasos, sobretot de CO2, que diàriament emet l'activitat humana a través del consum elèctric (ja que la majoria de l'electricitat l'obtenim mitjançant la crema de carbó, petroli i gas), el transport a motor i els sistemes de calefacció que es basen en combustibles fòssils com el carbó, el gasoil i el gas. També contribuïm a l'emissió de CO2 a través del consum irresponsable, ja que en la venda de tot producte hi ha una despesa energètica de producció i transport (si a més el producte està produït a grans distàncies la despesa serà més gran, i també si es compon bàsicament de plàstics o altres derivats del petroli).

2. Conferencies internacional sobre el canvi climàtic

1) 1972 Primera conferencia de Nacions Unides sobre el Medi Humà. Llavors el canvi climàtic no estaba a l’ordre del dia. La conferencia va gira entorn a la contaminació química, les proves de bombes atòmiques i la caça de balenes.

2) 1979 Primera conferencia mundial sobre el Canvi Climàtic a Ginebra. Es considera per primera vegada el canvi climàtic com una amenaça real per al planeta. Va adoptar una declaració que exhortava als governs a preveure i evitar els possibles canvis climàtics provocats per l’home.

3)1992 Conferencia de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient a Rio de Janeiro, Brasil. Fan la “Agenda 21” un ambiciós programa d’acció per al desenvolupament sostenible global.

4)1995 Primera conferencia de les parts Berlín.

5) Protocol de Kyoto. Es aquí on els països industrialitzats van adquirir compromisos concrets i un calendari de actuació. Va ser sense cap dubte un gran avenç, ja que es va lograr un acord vinculant a tots els països firmats per a que durant el període del 2008 al 2012 es reduirien les emissions dels 6 gasos que mes potenciaven el efecte hivernacle. El comerç d'emissions, el principal mecanisme per assolir aquesta fita, va ser impulsat pels Estats Units arran de la forta pressió de les grans empreses. L'acord divideix i privatitza l'atmosfera com si fossin parcel • les i institueix un mecanisme de compra i venda de 'permisos de contaminació' com si es tractés d'una mercaderia qualsevol.

*Què són els permisos de contaminació i com es comercia amb ells?

D'acord amb el Protocol de Kyoto, els 'contaminants' són països que han acceptat uns objectius per reduir les seves emissions de gasos d'efecte hivernacle durant un període de temps predeterminat. Aquests països són els que més contaminen, és a dir, els que se solen conèixer com "desenvolupats". Aquests països reben llavors una sèrie de 'permisos de drets d'emissió ", que serien equivalents als seus nivells d'emissió el 1990 més / menys el seu compromís de reducció d'emissions. Aquests permisos es calculen en unitats de diòxid de carboni, un dels principals gasos d'efecte hivernacle. Una tona de diòxid de carboni equivaldria a un permís. Els permisos, en realitat, no són altra cosa que llicències per poder contaminar fins als límits fixats pels acords de Kyoto. Els països, posteriorment, s'assignen els permisos a les indústries més contaminants del seu territori nacional, normalment de forma gratuïta. Amb aquest sistema, el que contamina és recompensat.

Un cop disposen dels permisos, les indústries poden utilitzar de diverses formes:

1. Si la indústria contaminant no utilitza tota la seva assignació, pot guardar els permisos per al proper període o vendre'ls a una altra indústria contaminant al mercat.

2. Si la indústria contaminant utilitza tota la seva assignació durant el període de temps fixat, però contamina més, ha de comprar permisos a una altra indústria que no hagi utilitzat tota la seva assignació.

3. La indústria contaminant pot invertir en programes per reduir la contaminació en altres països o regions i, d'aquesta manera, 'generar' crèdits que després pot vendre, dipositar o utilitzar per compensar el dèficit de l'assignació original.

Els projectes de generació de crèdits que es despleguen en un país que no té un objectiu per reduir emissions, que solen ser països de l'anomenat 'món en vies de desenvolupament', estan coberts pel polèmic Mecanisme per a un desenvolupament net (MDN). Els projectes que s'executen en països que sí compten amb objectius de reducció es realitzen segons el que disposa el que es coneix com Aplicació conjunta (AC).

Els projectes MDN i AC poden ser de molt diversos tipus: plantacions amb monocultiu d'arbres per absorbir diòxid de carboni; projectes amb energies renovables,

...