Examen del que m’ensenya la natura

3.- Examen del que m’ensenya la natura

.- Quines idees poden ser derivades de la naturalesa? Jo tinc un cos; la meva ànima i el meu cos estan units concretament; d’altres cossos existeixen.

.- La naturalesa m’ensenya el que és útil o perjudicial. Els coneixements sensibles s’han de diferenciar dels coneixements racionals, que són específics [tot i que «entre la ment i el cos hi ha una gran diferència en el fet que el cos per la seva naturalesa és infinitament divisible i la ment és indivisible (...) si perdés un peu, un braç o qualsevol altra part del cos, el cert és que això no suprimiria cap part de la ment»];.

.- Problema: la naturalesa m’enganya de vegades pel que fa als coneixements útils. Com explicar que l’home s’enganya pels sentits?

.- Explicació per l’ànima i el cos, dues substàncies distintes. Possibilitat d’error d’interpretació pel fet que el cos és una substància extensa i divisible. [«malgrat la bondat suprema de Déu la naturalesa de l’home entesa com un compost de ment i cos resulta de vegades fal•lible i enganyosa»]

.- Els errors dels sentits són accidentals, constitueixen un desarranjament del cos que és possible evitar estant atent, reflexionant amb ordre, cercant la claredat [«(apel•lant) als altres sentits, la memòria i l’enteniment per examinar-les»]. Però la majoria de les vegades la vida no espera i cal decidir-se abans d’un examen aprofundit. Hem de rebutjar els dubtes «hiperbòlics» (exagerats) perquè són la conseqüència d’una mala comprensió (per ex. de la confusió entre somni i vigília).

El text acaba enunciant una tesi central de l’antropologia cartesiana: «Com que la necessitat dels afers ens obliga sovint a decidir-nos, abans que hàgim

...