Mapa del relleu de Catalunya

Exercici 1 : Mapa del relleu de Catalunya

Descriviu la informació representada en el mapa. [1 p]

Aquest és un mapa físic on es representa el relleu de Catalunya. la font és de l’Institut Cartogràfic de Catalunya del 2008. Aquest mapa representa els trets físics del territori de Catalunya, amb la gradació del color indica l’altitud respecte al nivell del mar. El mapa està realitzat a escala, la qual està indicada en la part inferior. Les zones de menor altitud es localitzen al litoral, el prelitoral i la plana de Lleida, mentre que les altituds més grans corresponen a la zona del Prepirineu i el Pirineu axial.

Definiu els conceptes depressió i relleu tabular. Poseu exemples. [1 p]

Depressió: terreny deprimit entre muntanyes, generalment d’origen tectònic produïdes per falles que han provocat l’enfonsament d’un bloc de l’escorça, també pot estar originada per processos erosius. Com exemple tenim la Cerdanya, el Vallès, la plana de l’Empordà, la plana de Vic,, la conca de Barberà, etc.

És una zona del relleu terrestre situada a una altura inferior a les regions circumdants.

Relleu tabular: tipus de relleu que caracteritza els altiplans. També és propi dels tossals i turons coronats per una superfície horitzontal. És una forma orogràfica (de relleu)d’estrats (capes) en forme de taules.

Descriu les característiques generals de les unitats següents del relleu de Catalunya: Pirineus Axial, Serralada Transversal i Serralades costaneres (1 p)

Pirineus axial: forma un eix en el centre de la serralada. Prolonga el d’Aragó. Les altituds en el Pirineu axial són superiors a les del Prepirineu, al voltant dels 3000 m en els cims més elevats com la Pica d’Estats o el Puigmal. Els materials del Pirineu axial són d’edat paleozoica (antics): llicorelles i granits, principalment, hi són visibles les empremtes del relleu glacial com els circs, les crestes i cims piramidals que separen els circs, les valls en forma d’U o de bressol, les valls penjades o comes, etc.

Serralada Transversal: Es tracta de la formació muntanyenca centrada a la comarca de la Garrotxa, tot i que també comprèn part del nord de la Selva i el Gironès, i part de l'oest del Pla de l'Estany i del nord-est d'Osona. S'estén des del Pirineus catalans fins a les Serralada Prelitoral Catalana (les Guilleries). És el punt de confluència entre els Prepirineus catalans, la Serralada Prelitoral i la Depressió Central. Separa d'aquesta manera la Depressió de l'Ebre de la Depressió Prelitoral Catalana.

Serralades costaneres: Doble serralada, les cuals son, la més interior que s'anomena Serralada Prelitoral o d'Interior i la que s'aixeca prop de la costa que s'anomena Serralada Litoral o de Marina. La Serralada Prelitoral és la més llarga, va des de la serralada Transversal fins més enllà de l'Ebre.

...