Mòdul 7. Reptes i transformacions actuals de l’estat (apunts politica i societat UOC)

POLITICA I SOCIETAT

MÒDUL 7. REPTES I TRANSFORMACIONS ACTUALS DE L’ESTAT

1. LES FUNCIONS DE L’ESTAT EN UN CONTEXT GLOBAL.

Hem vist com la forma política d’estat es comença a perfilar en el panorama europeu fa cinc segles. Davant altres formes polítiques, l’estat es caracteritza per encarnar la màxima institucionalització de les relacions polítiques i tenir el monopoli de la coacció al seu territori. A més, l’estat delimita la política en un àmbit propi i diferent d’un altre tipus de relacions socials, posseeix un marc d’actuació espacial concret i delimitat dins de les fronteres del qual es seu poder és universal, i compta amb una població especifica, nascuda al territori de l’estat o naturalitzada.

Aquestes característiques d’estat es podrien resumir en una de sola: l’estat és sobirà, i el seu poder és superior al de qualsevol altra associació o grup del seu territori.

Que han de fer els estats? Quin paper tenen? Tot i que existeix desacord, el paper estatal havia de representar un equilibri entre el mateix estat i la societat civil, essent el primer l’àmbit de la sobirania i l’autoritat coercitiva i d’acatament obligat, i l’última el terreny de les associacions voluntàries i autònomes, on es prenen decisions lliurement.

A part de la normativa, ens podem fixar en les funcions dels estats contemporanis (grans diferencies segons el grau de desenvolupament), la seva cultura política, la seva historia o la seva localització geogràfica com a àrees importants.

SEGURETAT DELS SEUS CIUTADANS

Aplicació de les lleis, manteniment de l’ordre públic, compliment dels contractes i la protecció davant amenaces externes. Aquestes obligacions constitueixen l’estat mínim. 

SEGURETAT ECONOMICA I SOCIAL

Estat del benestar, on trobem que les diferencies entre països son mes grans, però on les polítiques són mes ambicioses com a l’Europa occidental, l’estat del benestar intenta: “dur a terme una redistribució de renda a gran escala per mitja d’un sistema comprensiu de serveis i transferències polítiques, finançat mitjançant un sistema fiscal progressiu (Heywood, 2004). 

ASSEGURAR LA BONA MARXA DE L’ECONOMIA

A Occident s’ha parlat també de capitalisme controlat, i tot i les discrepàncies ideològiques sobre el paper estatal, es pot afirmar que tots els països desenvolupats intenten regular els seus mercats per operar de forma eficient. Això inclou: promoure la competència, regular la quantitat de diners disponibles a l’economia per mantenir estables els preus, reduir la desocupació i promoure el creixement per mitja de la despesa publica, i el control de certes industries.

1. LA GLOBALITZACIÓ.

El nostre món no està format per una xarxa internacional d’estats independents, sino que es tracta d’un veritable ordre d’interconnexió global.

Intuïtivament, podríem definir el nostre objecte (la globalització) com l’ampliació, aprofundiment i acceleració de la interconnexió mundial en tots els aspectes de la vida social contemporània, des dels culturals als penals, del financer a l’espiritual.

TRES GRANS CORRENTS DE PENSAMENT

1. ELS HIPERGLOBALITZADORS, la globalització marca una època en que governs, institucions i persones, en qualsevol lloc del planeta, es veuen subjectes creixentment a la disciplina del mercat global.
2. ELS ESCÈPTICS, el que funciona és un procés d’intensa regionalització de l’economia internacional, que determina tres grans blocs (Amèrica, Europa i Japó) amb les seves respectives àrees d’influència. No creuen que la interconnexió sigui absoluta ni tan determinant que posi fi al marge de maniobra dels governs.
3. TRANSFORMACIONALISTES, els models contemporanis de globalització son històricament inèdits, ja que estats i societats a tot el planeta estan experimentant profunds canvis en el seu procés d’adaptació a un mon mes interconnectat, però també mes incert. Creuen que la internacionalització de les economies influeix d’una manera determinant en la capacitat de gestió política dels governs, però a la vegada apareixen altres oportunitats.

Hiperglobalitzadors i transformacionalistes difereixen en el marge d’actuació que atorguen a les polítiques nacionals: per als primers les accions estatals que no concorden amb les exigències del mercat global són inviables a llarg termini, els segons consideren que els estats disposen d’instruments per aprofitar els avantatges de la globalització mentre defensen els models de la societat que voken els seus ciutadans. En això coincideixen amb els escèptics, per als quals la impossibilitat dels estats per continuar amb polítiques autònomes es merament retòrica, una excusa dels governs per aplicar polítiques impopulars. D’altra banda, els escèptics neguen que la globalització sigui un fenomen nou; sostenen que ha acompanyat tota la evolució de les societats fins a la modernitat, i que les noves tecnologies estan accelerant els seus efectes però no suposa un canvi qualitatiu. Destaquen que els nivells de comerç i la inversió internacional i la mobilitat del treball eren mes grans en altres èpoques (s. XIX al XX), John Maynad Keynes, en descriure la vida a Londres de començament de segle, mostra l’absència de traves al moviment de bens, persones i treballadors típica del període anterior a la Primera Guerra Mundial.

La globalització ha canviat el marc d’actuació dels estats, de manera que ja no controlen tots els factors que poden afectar la seva sobirania i l’acompliment de les seves funcions, si és que alguna vegada ho han fet. L’entorn internacionalitat té un pes creixent en les decisions dels governs i en les seves polítiques.

1. RESTRICCIONS GLOBALS

Després de la Guerra Freda, la presencia militar de les grans potencies va decaure sensiblement. Al s. XXI, només els EUA, Rússia i la Xina han augmentat els seus pressupostos militars. En el cas del EUA a causa del terrorisme internacional de caire islamista (atac de l’11 de setembre), i té com a conseqüència les intervencions a l’Afganistan i l’Iraq; Rússia, per Vladimir Putin, amb els ingressos del petroli i gas, volen recuperar el seu antic poder militar i diplomàtic amb una política exterior agressiva; Xina, potencia economia emergent esdevé una nova potencia militar i diplomàtica a la zona d’Asia-Pacific.

...