Comentari De Text. La Vaca Cega

Comentari de text:

La vaca cega

• Tema i argument:

El tema principal és la solitud que pateix la vaca per estar cega, i la compassió que a nosaltres ens desperta. La imperfecció i la desgracia de la vaca fan d’aquesta vaca un ésser solitari, que simbolitza l’individu aïllat i incomprès, tal com es sentien els poetes modernistes.

En aquest poema l’autor ens vol transmetre la bellesa i la natura a través d’un ésser vivent, la vaca. Joan Maragall, ens mostra els sentiments, i les emocions humanes que viu a través del poema i el seu protagonista, una vaca cega. La vaca cega pot ser un símbol d’un mon digne de ser amat, de ser contemplat mes enllà de l’aparença. Ens explica que la vaca ha quedat cega a causa d’un cop de roc llançat amb mala traça, que l’envolta la solitud, però que malgrat tot ha assumit la seva desgracia.

Aquest poema és tot una sola estrofa, però es podria dividir en dues parts:

* La primera part (v. 1-13) on el concepte fonamental és "la vaca és cega". En els sis primers versos, s'explica amb exactitud, la causa de la ceguesa, i, en els set versos següents, la solitud i el moviment de l'animal cap a la font, mancat de vivor, d'energia i de vida.

* En la segona part (v. 14-21), a banda de remarcar amb èmfasi la tragèdia de l'animal, dos altres conceptes hi són centrals: la resignació de la vaca i la compassió del poeta.

• Autor i època :

Joan Maragall (1860 – 1911) recull una temàtica molt amplia i variada en els seus poemes, recull tots els temes més representatius de la poesia: la natura, l’amor i la llegenda. Tot i que el tema més important i més representatiu del poema de la vaca cega és la natura. Aquest tema és un dels més utilitzats per Joan Maragall. Aquest poema està relacionat amb el Modernisme, que es un moviment que tendeix a infiltrar idees noves i modernes en les lletres i l’art per aconseguir una cultura catalana de primera fila.

• Métrica, rima i figures literàries:

Aquest poema consta de cinc estrofes, les tres primeres de tres versos, la quarta de quatre i l’última de deu. Els versos són sense cesura, d’art major i decasíl·labs. 

En quant a les figures literàries podem trobar:

Una Enumeració a la quarta estrofa,(“Ses companyes, pels cingles, per les comes, pel silenci dels prats i en la ribera” ).

Una metonímia: «avançant d’esma pel camí de l’aigua» (2).

Un epitet: «l’embanyada testa» (18);

Una personificació: «les mortes nines» (20); la metàfora «orfe de llum» (21)

Dues hipèrboles: «amb un gran gesto tràgic» i «sota un sol que crema».

Una contraposició: ( mentre que l’aigua de la font és fresca i viva, la vaca pateix una mort en vida, sense

...