Comentari De Text Estandar I Literari

Text 2

El text següent té un grau de formalitat mitjanament alt, la qual cosa utilitza un registre formal del tipus estàndard. En aquest tipus de text, el lèxic és correcte i concret, és a dir, s’utilitzen paraules cultes i correctes, però defugint de les formulacions que dificulten la comprensió,com “ blanquinós”, “contrast”, “ indret” i “isolat”.

La intencionalitat és descriure el conjunt muntanyós del Montgrí. L’emissor pot ser qualsevol persona de nosaltres ja que la en lexico-semàntica s’utilitzen cultismes coneguts, però evitant col•loquialismes, això es pot veure reflectit en moltes frases, com “se suposa que aquesta enorme mola de roca”. La voluntat és objectiva, pròpia de la funció referencial. L’expressió és clara i homologada. El registre és neutre. En el text s’utilitza oracions subordinades de relatiu, com “de les garrotxa d’Empordà, que rellisca sobre materials més tous fa uns quants milions d’anys” i també hi ha oracions juxtaposades, com “ amb roques de color gris blanquinós, amb fort contrast”, i freqüenten les comes.

En resum, és un text preparat que descriu el conjunt muntanyós de Montgrí amb paraules cultes i sense col•loquialismes.

TEXT 3

Aquest text amb un grau de formalitat bastant alt, però no excessiu, és propi del registre formal, concretament del literari.

La sintaxis és pot considerar complexa tot i que no del tot. S’utilitzen paraules cultes i precises, com “ paronímica”, “ erosionades”, “rocoses ” i “ grisenques”.

La intencionalitat és explicar com tenir una bona vista sobre les terres de l’Empordà i també en alguna fase del text descriu les muntanyes de Montgrí.

Hi ha una gran expressivitat, la voluntat és subjectiva i el tema no és especialitzat, és general. S’utilitzen bastants figures retòriques com “ el castell que apareix el seu punt més elevat és el botó de la roda de l’Empordà”, aquí veiem un hipèrbole, una exageració.

Hi ha alguna subordinada com per exemple, “ el curiós és que com més el mirem, més ens agrada”.

L’emissor és tothom que visita l’Empordà i sintàcticament és reflecteix en l’ús de la primera persona del plural, de la veu activa (“ s’ha de fer”, “ hem d’obrir” i “ens cansem”).

En resum, a través d’un canal escrit el text literari ens dona indicacions sobre com ha de ser la vista del paisatge de l’Empordà, ho fa vocabulari complex.

...