Juzgados

Juvenal, poeta i escriptor romà del segle I dC fou el creador de la frase “Qui vigilarà els vigilants?”. En un primer moment, la frase fou concebuda per referir-se a la manera de garantir que els sentinelles que els homes romans contractaven per a vigilar les seves dones complissin bé la seva funció. Amb el pas del temps, però, s’ha extrapolat i se li ha donat a l’expressió un matís diferent, que fa referència al dilema moral sobre: què ens assegura que els governants no abusin de la seva posició social i del seu poder.

En tota societat, sigui del tipus que sigui, és necessària l’existència d’una sèrie de persones que dirigeixin, coordinin i orquestrin els afers de caràcter públic que afecten la multitud. Aquests funcionaris tenen una gran responsabilitat; doncs són els encarregats de prendre les decisions que incriminen la seva gent. Un pas en fals, una sola decisió mal presa, i tot el col•lectiu en podria sortir greument perjudicat.

És aquí, on ens trobem amb la principal incògnita que presenta aquest tipus de govern: Com sabem que aquesta elit actuarà pel poble i per al poble; i no seguirà els seus propis interessos? De quina manera ens podem assegurar que aquells qui tenen el poder en facin un bon ús?

Aquest enigma , ha estat el causant de nombrosos problemes al llarg de la història i, fins i tot avui en dia, segueix sent una qüestió sense resoldre per la humanitat.

Nombrosos filòsofs i erudits han intentat, des d’angles diferents i amb perspectives variades analitzar i trobar solució a aquesta lacra de la humanitat.

Soló, legislador atenès del segle VI aC, cansat de la controvèrsia que generava la manera com es dirigia la polis d’Atenes va decretar com a crim que cap ciutadà es quedés de mans creuades davant l’abús de poder. Aquestes mesures, tot i ser efectives no són èticament correctes ja que es basen en la por i en l’amenaça per tal d’aconseguir els seus objectius. Fer ús de la intimidació per tal d’assolir un fi és un argument fal•laç i si aquí l’objectiu és aconseguir una societat democràtica, lliure i sense injustícies crec que estem davant una contradicció en tota regla.

A la seva obra, “la República” el filòsof Plató proposava una societat utòpica dividida en tres estaments: els dirigents, els guàrdies i els productors; cadascú d’aquests amb unes funcions i uns deures dins l’estat. D’aquestes tres classes em centraré en els dirigents ja que són els que pertoquen al tema de l’assaig. Segons Plató aquests governants són els encarregats de coordinar la vida dins l’estat. Entre tots els nens, són triats aquells més llestos i amb més capacitats de lideratge; durant la seva infància, aquestes capacitats són treballades i desenvolupades per tal d’intentar explotar-les el màxim possible. Aquesta casta no té cap possessió ni res que puguin considerar propi, puix això podria fer

...