LÒGICA INDUCTIVA, LÒGICA DEDUCTIVA.

Enllaços

LÒGICA INDUCTIVA, LÒGICA DEDUCTIVA.

La inducció és aquell tipus de raonament que permet d’obtenir una afirmació general o universal partint de premisses particulars.

La deducció significa un descens de l’universal al particular. La inducció significa un ascens del particular a l’universal.

La deducció és més segura, però la inducció compensa la manca d’exactitud amb la possibilitat d’ampliar i enriquir el coneixement humà.

La inducció i la investigació científica.

La inducció és el mètode apropiat i característic de les èpoques d’avenç científic, encara que desordenat, mentre que la deducció caracteritza les èpoques on domina més el treball intel·lectual sistemàtic que no pas el descobridor.

Si bé formalment la deducció és més segura que la inducció, el cert és que històricament es pot demostrar que existeix una correlació entre les èpoques fecundes en descobriments científics amb el predomini de la inducció sobre la deducció, fonamentalment des dels segles XVI al XX. Encara més, la inducció comporta un canvi en la dinàmica de la ment científica, afavoreix els esperits inquisitius en la lluita pels coneixements sobre l’ésser humà i la naturalesa.

El filòsof que veié amb més claredat aquest paper de la inducció fou Francis Bacon, que no només defensà la primacia de la inducció sinó que es va proposar de fer d’aquesta un procediment rigorós. Si Bacon és el filòsof de la inducció, Galileu és el primer científic que l’aplica, especialment a la física. Galileu és, a més, el creador d’un fructífer procediment metòdic, l’hipotètico-deductiu, una barreja d’inducció i deducció que s’ha convertit en el prototipus del mètode científic durant segles.

ARGUMENTS DEDUCTIUS I ARGUMENTS INDUCTIUS

Tant en un argument deductiu com en un d’inductiu “s’obté” o “s’extreu” una conclusió a partir de les premisses. En el llenguatge especialitzat de la lògica es diu que de les premisses se n’infereix una determinada conclusió. Per això sovint als arguments se’ls anomena també inferències, o bé es diu que en els arguments es fan inferències, el mateix en definitiva, perquè el que es vol dir, expressat en llenguatge comú, és que de les premisses se n’extreuen conclusions. També es diu que les premisses impliquen (lògicament) la conclusió.

La diferència entre els arguments deductius i els inductius l’expressem amb aquesta terminologia especialitzada dient que en els arguments deductius la inferència és més forta que en els inductius.

S’acostuma a fer una distinció entre diverses classes d’arguments inductius. En un argument inductiu podem obtenir una conclusió general a partir de premisses sobre casos particulars que es consideren suficientment

...