Metamorfosis d’Ovidi II (cat)

Metamorfosis d’Ovidi II

• Perseu i Andròmeda: Andròmeda era la princesa de Etiòpia. La seva mare Cassiopea havia irritat el déu Neptú per la seva vanitat, ja que va dir que era més bella que les Nereides. L'oracle d'Ammó havia ordenat que com a càstig la seva filla fos encadenada a una roca per tal de ser devorada per un monstre marí. No obstant, l'heroi Perseu la va alliberar matant el monstre. Va demanar la seva mà com a recompensa.
• Filèmon i Baucis: Filèmon i Baucis eren dos ancians casats que vivien en una humil barraca. Un dia, Júpiter i el seu fill Mercuri, disfressats, van baixar a Frígia i van caminar pel poble demanant un sostre sota el que dormir, però cap casa obria la seva porta. Quan van arribar a la cabanya dels ancians, aquests no només els van permetre el pas, sinó que també els van complimentar amb els millors menjars i viandes de què disposaven i els van fer estar tan còmodes com la seva humilitat els permetia. Pel bon tracte i la seva caritat, en descobrir-se els déus, els van fer pujar a una muntanya i des d'allà van veure com el poble va ser absorbit per les aigües. L'únic edifici que quedava en peus era la seva casa, convertida en un temple. Júpiter els va concedir un desig i els ancians li van demanar ser guardians del temple i morir, en arribar l'hora, al mateix temps. Per molts anys van ser sacerdots del temple i, en morir, van ser convertits al mateix temps en arbres que encara veneren els habitants de Bitínia.
• Orfeu i Eurídice: Orfeu, fill d’Eagre i rei de Tràcia, es va casar amb Eurídice. Himeneu no va aparèixer al casament amb cap bon presagi. Mentre Eurídice passejava, va ser mossegada per una serp i va morir. Orfeu plorava i es lamentava per la seva dona; cantant i tocant cançons molt tristes, va decidir baixar fins a l’Estix per la porta del Tènaros. Va arribar fins a Persèfone i Plutó, a qui va convèncer de tornar la seva dona a la vida cantant amb la lira.  Però van posar una condició: havia d'anar caminant davant d'ella i no havia de mirar cap endarrere fins sortir de les valls de l’Avern. Malgrat els perills i les ànsies, Orfeu va complir la condició fins a la porta, on es va girar per por que ella defallís i desitjós de veure-la. Llavors va veure a Eurídice caure enrere. Orfeu es va retir a Ròdope, rebutjant totes les dones.
• Midas: Després de la mort d'Orfeu, Bacus va deixar Tràcia. El seu vell guardià Silè, begut com sempre, es va perdre pel camí i va ser recollit pels agricultors frigis, que el van portar davant el rei Midas. El rei, que ja havia estat iniciat en el culte a Bacus, va reconèixer immediatament a l'ancià i va organitzar una festa en el seu honor. Després el va portar fins al déu i aquest, encantat de tenir de nou al seu vell preceptor al seu costat, va voler agrair el gest de Midas i li va concedir un desig. Midas va desitjar que tot el que toqués es convertís en or. Encara que al principi estava encantat amb el seu do, pel luxe que li donava, es va adonar que fins el que intentava menjar s'enduria en convertir-se en or (fins i tot el vi). Midas li va pregar al déu que l’alliberés de les seves «mans d'or». Així ho va fer Bacus, que li va ordenar rentar-se les mans en el riu Pactolos.

• Les orelles de Midas: Midas ja no necessitava riqueses il·limitades i sovint passava els dies a l'aire lliure, convertint-se en un devot seguidor de Pan, déu de la naturalesa amb tal virtuosisme amb la flauta que es va atrevir a reptar a un concurs a Apol·lo, per a demostrar qui era millor. Tmolus, déu de la muntanya, seria el jutge. Mides va estar present i es va mostrar entusiasmat davant l'actuació de Pan. Però Apol·lo va interpretar una peça magistral que va convèncer a Tmolus per a donar-li el premi. Tots van estar d'acord menys Mides, que va protestar. Apol·lo es va posar tan furiós davant tanta estupidesa i desconeixement sobre el talent musical, que va convertir les seves orelles en les d'un ase. Midas estava avergonyit i va decidir cobrir-se el cap. Només el seu barber coneixia la seva deformitat i estava obligat a guardar el secret, però no va poder resistir-lo i va fer un forat en la terra en el qual va murmurar-lo. Allà van brollar uns joncs que proclamaven les seves paraules cada vegada que bufava el vent i així tothom va poder saber que el rei tenia orelles de ruc.
• Macareu. Ulisses i Circe. [Macareu explica a Eneas les seves aventures amb Ulisses.] Ulisses havia estat en l’antiga ciutat de Lamos, el lestrígon, on regnava Antífates. Després, va arribar amb part de la tripulació a l’illa de Circe, una deessa i bruixa mítica que vivia a l'illa d'Ea. La meitat de la tripulació va ser enviada a fer un reconeixement de l'illa, al comandament d'Euríloc (Polites, Euríloc, Elpènor, Macareu i 18 companys més) Tots es van endinsar a l'illa i van arribar a una vall on hi havia un palau brillant. Els homes van entrar al palau, propietat de Circe, i ella, acompanyada de Nereides i nimfes, els va rebre calorosa i hospitalàriament convidant-los a un banquet. Euríloc, que va ser l'únic que no va entrar al palau, va veure com Circe tocava amb la vareta els caps dels seus companys i els convertia en porcs. Euríloc va córrer a explicar a Ulisses el què havia vist i aquest va anar a enfrontar-se amb la deessa protegit per una flor blanca anomenada “moli” que li havia donat Mercuri. Circe li va oferir beure i, com que ell li havia posat la planta a la beguda, no es va convertir en animal. L'heroi va treure la seva espasa i li va fer jurar a Circe que no li faria mal i que deixaria els seus homes. Fet això, Ulisses es queda amb Circe un any.

...