VIDA Gabriel Ferrater (catalán)

VIDA

Gabriel Ferrater va néixer a Reus el 20 de maig del 1922. Prové d’una família vinícola acomodada i amb certa cultura. El seu pare, Ricard Ferrater, va ser un polític il·lustrat, de fet va ser qui va llegir la proclamació de la segona república des del balcó del consistori de Reus. Tot i que Gabriel Ferrater no va ser escolaritzat fins als 10 anys, els seus pares s’encarreguen de crear un ambient apropiat per la seva educació i formació.

Quan va esclatar la guerra civil, al 1936, el poeta era un jove de catorze anys i li va afectar molt tota la situació. De fet, té un poema que mostra la seva aflicció. “In memoriam” està basat en la cacera a la que es va veure sotmès el seu professor d’educació física, que, finalment, va ser tirotejat. Com molta part de la nostra societat, la seva família es trasllada a França el 1938. (A Bordeus)

El 1941 va tornar a territori espanyol i va fer el servei militar, a partir del 1945 va mostrar interès per les matemàtiques i la pintura, així que va acabar el batxillerat i després va matricular-se la carrera de ciències exactes a la universitat de barcelona,  que finalment va abandonar-la tres anys després. El 1951, després del tràgic suïcidi del seu pare (fet que va marcar un punt important en la vida del poeta) es va veure forçat a col.laborar en revistes com a crític i traductor per guanyar-se la vida. A causa d’involucrar-se en el món literari, es a veure envoltat de nous joves poetes, aquestes noves amistats van despertar un interès en Ferrater per la poesia.

Entre el 1958 i el 1968 Gabriel Ferrater va escriure i publicar la totalitat de la seva obra poètica. No és una obra molt nombrosa, però és extraordinària. Da nuces pueris, Menja’t una cama, Teoria dels cossos i un volum en què recopil·la els tres llibres, Les dones i els dies. Aquest últim volum va determinar el final de la seva expirència poètica. Entre aquests volums hi ha poesies que van ser publicades en revistes i diferents publicacions.

Al mig de seva dècada com a poeta va establir-se en un equilibri professional, per ser més exactes va ser el 1963, quan el poeta va anar Hamburg com a lector d’una editorial. L’últim període en el desenvolupament intel.lectual de Gabriel Ferrater va ser degut a la lectura que fa de la Gramàtica Catalana d’Antoni Badia i Margarit. Un cop llegida l’obra, es va sentir descontent i llavors va emprendre la lingüística científica i va voler contribuir en un assaig sobre la gramàtica catalana.

Al 1968 va finalitzar la carrera de filosofia i lletres i  va començar la seva carrera com a professor de lingüística i crítica literària a la Universitat Autònoma de Barcelona. Durant aquests anys el poeta va realitzar una gran activitat intel.lectual, al mateix temps en aquests anys és quan va obtenir més reconeixement públic de manera oficial.

Pocs dies abans que el poeta complís 50 anys es va suïcidar al seu pis de Sant Cugat.

(3MIN)

OBRA

La poesia de Ferrater es singularitza per ser aspra, basada en el realisme i també se la considera literària atès que disposa d’al·lusions a altres autors. El llenguatge que utilitza l’autor va des d’un llenguatge senzill i col·loquial fins al metàfores barroques. L’autor fa de l’expirència, poesia, d’aquesta manera les obres de Ferrater es poden considerar didàctiques i, sobretot, poc tradicionals. La seva poesia empeny al lector a meditar sobre assumptes ètics.

A Da nuces pueris La qüestió més distingida és la búsqueda de la felicitat.

En Menja't una cama es comenta més l’aspecte social que no pas l'erotisme. En el llibre despunten tres característiques: la presència del català dels anys seixanta, les nombroses referències literàries, i prioritzar la felicitat d’un mateix al compromís històric.

Teoria dels cossos és el l’obra més perfeta de Ferrater, ja que és l’obra en que aconsegueix més problemàtica moral. El llibre disposa de tres parts: La primera part està composta per un únic poema que es fonamenta en l’aspecte social “Poema Inacabat”. La segona part és un aplec de vint-i-cinc poemes de versos breus de caire sentimental i eròtic. La tercera part és assortida i té setze poemes intel·lectuals, sovint difícils de comprendre.

Les dones i els dies és un aplec de 114 poemes curts, excepte "In memoriam" i "Poema inacabat", que tenen un tarannà més narratiu. Majoritàriament, aquest llibre segueix l'ordre  i l'estructura interna dels tres llibres publicats, anteriorment, per Ferrater: Da nuces pueris, Menja't una cama i Teoria dels cossos. El llibre disposa d'una gran cohesió interna, ja que l’autor no utilitza tot allò no imprescindible com els epígrafs, els subtítols i els epílegs. Són poemes senzills, però contundents. El títol de Les dones i els dies és una ironia de Treballs i dies d'Hesíode i també, mostra els assumptes principals que tracta en la seva poesia: l'ésser humà, les seves relacions i les experiències morals (les dones) i el context en què això es produeix, és a dir, els factors espai i temps (els dies).

...