Apuntes Examen Locke

METAFÍSICA

 Teoria del coneixement

Obra: Assaig sobre l’enteniment humà

LLIBRE 1

Ens parla de l’origen del nostre coneixement. Locke diu que nosaltres coneixem a través de les idees. Però aquestes mai són innates, segons ell, quan naixem, no hi ha res en la nostra ment. La nostra ment és com una “tabula rasa”, una pissarra buida que cal emplenar. Les nostres idees només poden provenir de l’experiència.

LLIBRE 2

Ens parla sobre les tipologies d’idees. Per una banda, hi són les idees simples: que són rebudes de forma passiva per l’enteniment i per l’altre, les idees complexes: elaboracions que fa l’enteniment a partir de les idees simples.

Dins de les idees simples, Locke fa una subdivisió: les idees de sensació, que provenen de l’experiència externa i són percebudes pels sentits, com per exemple la idea de blanc. Després tenim les idees de reflexió, que provenen de l’experiència interna i són el reflex del coneixement que la ment té dels seus propis actes, com per exemple la idea de pensar.

Quan l’enteniment és actiu, apareixen les idees complexes i segons Locke, n’hi ha de tres tipus: les relacions, que són el resultat de relacionar o comparar unes coses amb les altres, com per exemple la idea d’anterioritat. Els modes, que són les abstraccions que combinen conjunt d’idees simples, com per exemple la idea de gratitud. Per últim, les substàncies, que són compilacions d’idees de sensació que l’enteniment ajunta i acaba designant-la per un sol nom, com per exemple poma.

Dins del grup d’idees de sensació, Locke fauna altra classificació basades en les capacitats pròpies dels objectes, que posseeixen dos tipus de qualitats diferents: les qualitats primàries de les coses, que formen part en sí mateixa i produeixen idees que representen el món tal i com és. Per tant, són objectives. Un exemple seria la solidesa o l’extensió. Després, ens trobem amb les qualitats secundàries, que no formen part en sí mateix. Locke, també les anomena qualitats sensibles. Són subjectives i es formen a partir de com es formen les qualitats primàries que afecten als sentits. Un bon exemple serien els colors.

Locke insisteix en la substància partir d’un mètode diferent al de Descartes. Ens diu que la substància és una idea complexa que imaginem o suposem. És el suport desconegut del conjunt d’idees simples. Mai percebem la substància en sí mateixa, sinó les idees simples que la formen, com per exemple si pensem en la substància poma i la analitzem, veurem que mai la percebem la poma en sí mateixa, sinó que percebem les seves qualitats sensibles, com la seva olor, el seu color, la seva forma, etc. Per això Locke ens diu que podem suposar que les idees existeixen, però no ho podem afirmar del tot cert.

Un cop analitzada la substància, passa a analitzar la qüestió del Jo; és a dir, de la identitat personal. No és una substància, no pertany ni al cos ni a l’ànima, sinó a la consciència que dependrà de l’experiència.

Locke ens dirà que el coneixement del jo, constituirà una evidència. La consciència és evident en sí mateixa, PERQUÈ QUAN MEDITEM O SENTIM COSES, VEIEM QUE ACTUEM AIXÍ. És impossible que algú percebi sense percebre que percep.

LLIBRE 4

Locke ens parlarà sobre els tres tipus de coneixement: el coneixement intuïtiu, en que la ment no s’ha d’esforçar res; sinó que percep la veritat de forma evident. És un coneixement immediat, mitjançant la intuïció, coneixem el Jo. La nostra pròpia existència la percebem amb tanta evidència i certesa que no cal que sigui demostrada mitjançant cap prova. El coneixement demostratiu, on la ment no coneix de manera immediata; sinó que s’hi ha d’esforçar. Coneix mitjançant el raonament i s’ha de fer proves mitjançant la raó. Per demostració, coneixem les veritat matemàtiques i també coneixem l’existència de Déu que, per Locke, queda verificada amb l’argument cosmològic . Una prova basada en la idea que en la nostra existència (la del “Jo”), suposa l’existència d’un altre ésser (Déu). Per últim, el coneixement sensible o sensitiu. Mitjançant la sensibilitat, coneixem el món, que vindria a ser les causes desconegudes de les meves idees. Sabem que el món existeix perquè tenim idees, però no coneixem les coses en sí mateixes, sinó les idees que genera. Per tant, no podem tenir un coneixement evident del món. Per això Locke ens diu que el coneixement sensible ens ofereix un menor grau de certesa que els anteriors.

 Teoria política

Obra: Tracta sobre el Govern Civil

1 tractat:

Locke elabora un crítica a l’absolutisme

...