Biografia Stuart Mill

John Stuart Mill

Filosòfic utilitarista inspirat per Bentham.Tenia l'objectiu de millorar la societat del seu temps,volia ser un reformador moral,però ho va deixar estar,doncs aquestes reformes ja estaven establertes.El seu motiu d'existència era la lluita per assolir aquests ideals,però es preguntava si un cop assolits que s'en faria del sentit de la vida.(n'hi ha prou d'aconseguir una societat on les lleis assegurin la llibertat i igualtat de tots els éssers humans per tal de garantir-ne la felicitat?)Més tard s'interesa en el racionalisme.Assolir una societat justa permetria crear les condicions perquè els éssers humans poguessin ser feliços.El cultiu de l'art i el desenvolupament d'una sensibilitat envers la bellesa i els sentiments humans permetria dotar al home d'una vida excel·lent,aquesta és l'idea Sobre la llibertat la llibertat,que segons Mill hem de considerar la nostra vida com una obra d'art,hem de deixar la nostra empremta personal

La lògica -----> La lògica per a Mill és la demostració de com és possible assolir el coneixement,és la base de tota la ciència..La lògica té un caràcter instrumental,no proporciona coneixement.El coneixement es basa en l'experiència.La seva teoria de la ciència reflecteix l'empirisme:defensa que no existeixen idees innates ni intuïcions intel·lectuals,sinó tot allò que es basa en l'experiència i generalitzacions d'aquesta.Moltes definicions i proposicions de les matemàtiques s'obtenen per generalització.

Es distingeix entre dos tipus d'inferències que permeten demostrar les proposicions,deducció i inducció(psicologia i etologia) i que “tota indiferència és de particulars a particulars”,en que la deducció consisteix a passar de proposicions generals a particulars,per a Mill tot enunciat general deu el seu origen a la inducció.

La ciència es basa en la inducció(generalització de la ciència).No hi ha veritats necessàries absolutament,sinó hipotèticament(generalitzant ens podem equivocar ni els principis lògics,ja que es construeixen amb l'experiència).

La inducció es fonamenta en que la natura hi ha nombroses irregularitats que expressem amb lleis.El Principi d'Uniformitat ens diu que la natura actuarà com sempre ho ha fet,i Mill ho explica mitjançant el cosmos,que obeeix aquesta llei de casualitat.

Mill reconeix que la confiança en aquesta llei es basa en l'experència,i no es pot justificar,per això el coneixement humà és hipotètic.Tot i així ell proposa unes pautes estrictes per a que es pugui aplicar la inducció el major temps possible,per a justificar les conclusions escèptiques.(principi de no-contradicció,creure una cosa i al mateix temps creure la contrària).

Les ciències morals----> Per a poder determinar què és el correcte moralment,Mill estableix un criteri únic,que és el Principi d'Utilitat,en aquest defensa un utilitarisme de la norma:examina quines normes de conducta estan d'acord amb la recerca de la màxima felicitat per al major nombre i quines no.Determinades normes semblin adequades i el seu compliment ens guii en la nostra conducta,Mill diu que pot haver excepcions.Segons ell,no tots els plaers són del mateix tipus i que són qualitativament superiors a d'altres.Les persones que han provat diferents tipus de plaers,coincideixen a valorar com a preferibles els plaers associats a les facultats que ens defineixen com a éssers humans.

En la política i l'Estat considera que ha d'imposar normes que afavoreixin la màxima felicitat,defensarà abans de tot la llibertat de l'individu,el poder pot ser exercit enuna societat civilitzada en contra de la seva voluntat per tal de que no perjudiqui als altres.Si un te un propi bé sense que ningù l'impedeixi,ell tampoc pot impedir la felicitat als altres i augmenta la felicitat en general.

Karl Marx

Marx volia transformar la societat,llimar les desigualtats i anihiliar les injustícies.Durant el segle XVIIII va escriure amb Engels el Manifest comunista,un text que contenia l'ideari comunista fonamental.Ell va ser influenciat per Hegel.

El materialisme------> La realitat no és estàtica,sinó dinàmica i canviant,amb contradiccions que obliguen a transformar-se i superar-les.Els hegelians pensaven que el dinamisme no provenia de la consciència,sinó de les forces i relacions materials que es donen en la realitat.Marx s'allunyà d'aquest idealisme i s'apropà

...