Democràcia + Platón (Catalán)

Democràcia.

En un moment de l’història de Grecia que va ser atacada per l’Imperi Persa (governat pel rei Dario i després pel seu fill Xerxes). Quan va morir Dario, va continuar el seu fill Xerxes. Les ciutats gregues funcionaven com autonomies molt independents (més que les nostres), tenien diferents sistemes de govern, si bé compartien la religió i l’idioma.

Ex:              Esparta                                                              Atenes

            Importància al cos                                               Importància a la ment

Homes i dones preparats per l’exèrcit                                   Diàleg

                    Tirania                                                           Aristocràcia    

Els Aristois li demanen al poble ajut, i el poble accedeix a ajudar-los, però amb la condició que “si contra tot pronòstic guanyen els grecs, volen participar en la política.

Es produeixen dos enfrontaments, “la batalla de Marató” i “la batalla Salamina”. I guanyen els grecs. [pic 1]

Així neix la democràcia.

Votacions a Atenes:

• Podien votar: homes atenesos, lliures amb +25 anys.
• No podien votar: menors de 25, esclaus i estrangers i dones.

Es vota a l’Àgora, que era la plaça major d’Atenes, la gent es reunia allà i s’asseien a les grades.

Primer van començar a votar amb petxines, una petxina fosca simbolitzava el no i una petxina clara simbolitzava el si. Com aquestes closques es trencaven, van començar a votar amb pedres, amb el mateix mètode. Si alguna persona volia fer una proposta, havia de demanar el seu torn de paraula i la proposta podia ser sobre la ciutat o la modificació d’alguna llei.

Com el poble no estava acostumat a parlar en públic, no van ben vestit, els rics es burlaven d’ells perquè deixin la política. No ho aconsegueixen i la democràcia va durar 150 anys a Atenes. De tots els governaments el millor va ser amb Pèricles.

• Càrrecs per sorteig.
• Previ examen.
• Pagament anual.
• Sorteig.

Sòcrates. (470 aC - 399 aC) (neix i mor a Atenes, Grècia).

La seva mare era llevadora (maièutica) i el pare era escultor, Sòcrates, era un soldat ras. La vida del soldat era molt dura en aquella època. És un soldat ja jubilat, tenia una petita pensió amb la qual vivien ell i els seus fills. La seva dona es diu Diotina (amb caràcter). Sòcrates diu la següent frase: “casat si tens sort seràs feliç, si no seràs un gran filòsof”. Quan es veu jubilat vivia en Democràcia, però no sempre ha sigut així. Tradicionalment, hi havia Aristocràcia.

Amb Sòcrates la Fª dona una volta, ja no s’interessa en la physis sinó en l’ètica. (com he de viure per ser feliç).

Sòcrates creu en el Daimon (dels déus), creu tots nosaltres tenim un Daimon interior, és un regal diví que ens els han donat els deus i només als éssers humans, Raó+idees innates.

Mètode maièutic.

• 1r part, Ironia Socràtica: Sòcrates gaudeix passejant per l’àgora i parlant de temes ètics (l’amor, l’amistat, la justícia, la llibertat) amb tothom qui vulgui parlar amb ell, però principalment amb els joves perquè són el futur d’Atenes (ciutat que ell estima molt, de la que només va sortir pe motius laborals). Considera que Atenes està sent manipulada pels interessos dels poderosos, sense adonar-se. Vol ensenyar al poble destruir els pensaments manipulats, netejar els coneixements falsos. Com ho fa?, està parlant amb la gent a l’Àgora i es dirigeix a algú dels seus interlocutors dient que és un sabí en aquell tema, l’interlocutor se sent al·legat i dona la seva definició sobre aquell tema. Sòcrates, sempre mitjançant preguntes (no és dogmàtic) va fent que caigui en contradiccions, fins que l’interlocutor s’adona que creia saber, però no sabia. Això és així perquè no és la seva pròpia definició, sinó el que tothom pensa sobre aquest tema. L’interlocutor: pot reacciona de dues maneres, si és una persona humil i amant de la saviesa li estarà agraït a Sòcrates, però si no és una persona humil i l’importa molt el que poden pensar d’ell els altres, es pot sentir ridiculitzat en públic i així Sòcrates guanya molts enemics.
• 2n part, Maièutica: un cop netejada la persona de falses creences, és moment d’ensenyar-li (novament amb preguntes guia (mai dogmàtiques)) a connectar amb el nostre Daimon interior i trobar dins seu les idees innates regalades pels déus. Tot això, ho fa per ensenyar a pensar a la gent per si mateixa. Ell creu que tots tenim les mateixes idees innates i no entén perquè hi ha tants conflictes…

Intel·lectualisme moral:

“Tots volem ser feliços”

“Fer el bé ens fa feliços”.

Per què hi ha gent que fa el mal?

• Perquè no s’ha aturat a pensar.
• Perquè s’ha equivocat en pensar i creu estar fent el bé.

Sòcrates és ingenu, no dona la possibilitat que alguna persona obtingui felicitat fent el mal.

Mort de Sòcrates:

Els enemics que agafa de la seva “Ironia Socràtica”, l’acusen d’adorar falsos déus (Daimon) i també l’acusen de corrompre els joves. Ell es queda ben tranquil, perquè pot defensar-se, ja que estan en democràcia i en el jutjat podrà defensar-se, està molt tranquil.

Contra tot pronòstic surt declarat culpable (per poca diferència)

• Condemnat a veure Cicuta (verí d’origen vegetal que proporciona una mort dolorosa i lenta).
• Condemnat a sortir d’Atenes.

Prefereix beure el verí.

Plató, queda traumatitzat i serà antidemòcrata en reacció a la mort de Sòcrates. Triarà a Sòcrates com a protagonista de totes les seves obres.

Antístenes d’Atenes: funda l’escola cínica (kynós=gos), defensen viure al marge de la llei, sense normes socials.

Sofistes: eren mestres que venien atrets de diferents llocs del món, per la nova necessitat generada a Atenes de saber parlar en públic. Venen a ensenyar tant a rics com a pobres.

Sòcrates=Sofistes

• L’interès de la Fª, és l’Ètica.
• Tots dos creuen que la virtut es pot ensenyar i aprendre.
• Tots dos creuen que el llenguatge és l’instrument per poder educar.

Plató. (427 aC— 347 aC, Atenes Grècia.)

Biografia.

El seu nom real es Arístocles, plató vol dir “ample d’esquenes”. Es va quedar orfe al cap de sis anys, la mare es torna a casar i es casa amb un amic de Pèricles (governador d’Atenes, quan la democràcia estava en el seu millor moment). Va ser deixeble de Sòcrates, va quedar traumatitzat per la seva mort. Farà a Sòcrates, el protagonista de totes les seves obres, com Sòcrates no va escriure res, tota la informació que tenim és de les obres de plató on s’utilitza la maièutica.

...