Estructura de l'examen d’ Història de la filosofia

Estructura de l'examen d’ Història de la filosofia

La prova parteix d'un text d'un filòsof i demana que l'estudiant respongui a una sèrie de preguntes relacionades amb el text. Pretén avaluar la maduresa intel•lectual de l'alumne, la seva capacitat d’anàlisi i la seva capacitat de raonament crític, així com també la seva comprensió de les principals teories i conceptes filosòfics estudiats en l’assignatura d’Història de la Filosofia.

La prova inclou dues opcions, cadascuna amb un text i cinc preguntes associades. L'alumne haurà de triar una opció i respondre les preguntes corresponents. Cadascun dels textos serà d'un dels autors i materials seleccionats (que s’indiquen més avall).

Les preguntes de la prova tindran les característiques següents:

1. Explicar breument les idees principals del text, i com hi estan relacionades. (2 punts)

2. Explicar breument el significat d'algunes expressions del text. (1 punt)

3. Explicar les raons de l'autor a favor d'una tesi bàsica del text: per explicar aquestes raons, s'haurà de fer referència als aspectes pertinents de pensament de l'autor, encara que no siguin explícitament expressats en el text. (3 punts)

4. Comparar un concepte important en el pensament de l'autor (vinculat amb les idees del text) amb un altre, que pot ser d'un autor diferent. (2 punts)

5. Fer una avaluació raonada i personal d’una tesi filosòfica relacionada amb el contingut del text. (2 punts)

Autors seleccionats a partir del currículum per a les PAU de 2014

A. De l'època antiga i medieval: Plató

B. De l'època moderna: Descartes i Locke.

C. De l'època contemporània: Mill i Nietzsche.

Materials dels quals se seleccionaran els textos de les PAU de 2014

Òbviament, aquesta selecció només implica que els textos que sortiran a la prova de les PAU de 2014 seran dels capítols que s’esmenten; per tant, no implica que els alumnes hagin d'estudiar només aquests textos. Tal com mostra l'estructura de la prova, es manté el supòsit que l'alumne haurà de demostrar el coneixement general del pensament dels autors seleccionats. Així mateix, la prova exigeix demostrar una certa maduresa en la comprensió de conceptes filosòfics que requereix que l'alumne hagi estat exposat als aspectes més bàsics del pensament de, si més no, una part dels autors principals de la tradició filosòfica occidental.

Grup A.

Plató: La República: Llibre II: 368c-376c, Llibre IV: 427c-445e, Llibre VII: 514a-520a, 532b-535a

Grup B.

B1. Descartes: Meditacions Metafísiques, Parts I, II, V i VI

B2. Locke, Assaig sobre l'enteniment humà (Llibre I, capítol II, seccions 1-5; Llibre II, capítol VIII, seccions 1-26; Llibre IV, capítol II, secció 14; Llibre IV, capítol IV, seccions 1-12), i Segon tractat sobre el govern civil (Capítols I, II, III, VIII, i les seccions 211-229 del capítol XIX).

Grup C.

C1. Mill: Secció IV de Sobre la Llibertat , i seccions II i IV de L’utilitarisme.

C2. Nietzsche: Genealogia de la Moral (1era part) i Sobre veritat i mentida en sentit extramoral

Criteris generals d'avaluació

Primera pregunta

Explicar breument el contingut del text. (2 punts).

Cal que aquí l’alumne faci un breu resum d’allò més important que diu el text. Cal que l’alumne mostri que sap identificar quines són les idees principals del text, i quina és l’estructura argumentativa bàsica del text. L’objectiu de la pregunta és detectar el grau de comprensió del text. La resposta no cal que demostri que l’alumne coneix els detalls de la filosofia de l’autor. És important, però, que l'alumne no es limiti a enunciar idees sinó que mostri una mínima comprensió de l'estructura argumentativa del text.

Segona pregunta

Explicar el significat, en el text, de termes o expressions. (1 punt)

Es tracta que l’alumne mostri que ha entès quin és el significat que el terme o expressió té per a l’autor en el text. Aquest significat pot coincidir amb el significat habitual que generalment té el terme, o pot ser que tingui un significat

...