Introducció A La Psicologia

. Què és la motivació?

2.1 Concepte

La paraula motivació prové dels termes llatins motus (mogut) i motio (moviment). La motivació és aquella força que impulsa a una persona a actuar d’una determinada manera o a realitzar una activitat en un situació concreta amb un comportament específic, és a dir, en altres paraules, la motivació és la voluntat per fer un esforç i assolir certes metes. El concepte de motivació també és important que l’associem amb la voluntat i l’interès, ja que són aspectes que l’individu ha de tenir per estar motivat. És una combinació de processos intel•lectuals, fisiològics i psicològics que decideix, en un situació donada, amb quin vigor s’actua i a quina direcció va l’energia.

L’activitat motivada es diferencia de l’activitat instintiva, ja que en la motivada implica voluntat per part de l’individu que la realitza, és a dir, existeix una causa,una necessitat, una raó o un estímul que impulsen al individu a fer alguna acció totalment voluntària.

Aquest impuls que té l’individu pot provenir de l’ambient (estímul extern) o pot ser generat pels processos mentals interns de l’individu. La motivació és de gran importància pel desenvolupament de qualsevol activitat que realitzi l’individu i, per tant, també pel que fa amb l’exercici de les seves feines en el context laboral. En l’àmbit laboral, les empreses intenten motivar als seus treballadors perquè inverteixin esforç i interès en la realització del seu treball. Les empreses tenen aquest objectiu, ja que si el treballador troba satisfactòries les seves pròpies necessitats i desitjos, gràcies al seu treball, s’implicarà més en les funcions que té aquest treballador en el seu lloc de treball i això provocarà un bon clima laboral al seu entorn.

Segons les teories de la motivació, hi ha dos nivells bàsics d’aquesta:

1. El nivell primari: és aquell que cobreix les necessitats elementals: menjar, beure...

2. El nivell secundari: és aquell que cobreix les necessitats secundàries: prestigi, reconeixement social... Per aconseguir aquest nivell secundari, s’ha de tenir cobert el primer.

2.2 Característiques

Són moltes les variables que estan íntimament relacionades amb la motivació: les emocions, els incentius, les intencions, els objectius, els premis, les idees. L'objectiu o incentiu capaç de provocar la motivació esdevé la font de la motivació. En la vida quotidiana la conducta de les persones que ens envolten intenten explicar un objectiu o finalitat ja que sempre hi ha alguna raó o motiu pel qual els individus es comporten d’aquella manera. Per tant, podem dir que la motivació són els al•licients que ens impulsen a actuar d’una manera determinada per aconseguir una fita.

Algunes característiques de la motivació, o millor, de la conducta motivada són:

• És propositiva (té un propòsit) : està orientada i dirigida a una meta o objectiu que l'individu vol aconseguir. La motivació integra aspectes cognitius i afectius, incrementant l'activació i organització de les nostres accions.

• És forta i persistent: els individus empren gran quantitat d'energia per assolir la fita que es proposen i superar aquells obstacles que s'interposen en el seu camí. La força dels motius canvia amb el temps.

• Preferències (els motius estan organitzats jeràrquicament): pot haver motius que compleixen funcions de supervivència, altres estan orientats cap al creixement personal.

• Els motius poden ser comprensibles o inexplicables, conscients o inconscients: No sempre som conscients de la base motivacional del nostre comportament.

• Els motius poden ser intrínsecs o extrínsecs: Un treballador d'una fàbrica d'automòbils pot estar motivat per aconseguir diners o per millorar la seva reputació davant del cap. Aquestes conductes són fruit de la motivació extrínseca, ja que són agents externs els que ajuden a realitzar la tasca. En la motivació intrínseca, la conducta es porta a terme per l'interès i plaer de realitzar-la. En el cas del treballador poden ser els seus sentiments de competència.

• L'ésser humà mai està satisfet, sempre està desitjant coses noves. Les necessitats humanes són il•limitades, perquè l'home, és capaç de necessitar-ho tot, fins i tot el que no existeix més que a la seva imaginació.

També podem establir una classificació dels motius, diferenciant entre biològics (primaris, innats) i socials (secundaris i apresos).

Els motius biològics, són mancances d'un organisme, producte de certs estats de privació. Aquests motius tendeixen a satisfer les necessitats fisiològiques i determinen actes universals. Els més importants són: gana, set, impuls sexual, impuls maternal, evitar el dolor, necessitat de descans i dormir, etc. Quan un individu passa molt de temps sense beure o dormir es crea un estat d'activació que tendeix a reduir aquesta necessitat.

Els motius socials són necessitats apreses, es desenvolupen en el contacte amb altres persones i estan determinats per l'entorn i la cultura.

Els principals motius socials són:

 La motivació d'èxit: activa el desig personal de realitzar nous reptes per superar obstacles.

 La motivació d’afiliació: consisteix en el desig d'associació d'una persona amb els seus semblants.

 El motiu de poder: es pretén que el món material o social s'ajusti al pla que un té. Els motius apresos poden ser manipulats, amb això volem ressaltar que és relativament fàcil crear motius o necessitats noves a les persones, necessitats purament culturals que poden no beneficiar a l'individu. Aquest és el cas de la manipulació publicitària, que consisteix a crear necessitats "innecessàries" que porten, per exemple, a la utilització d'un cert estereotip moltes vegades equivocat.

3.Antecedents

L’arribada de l’ industrialització i la desaparició dels tallers artesans a principis del segle XVIII va aportar una millor complexitat pel que fa a les relacions personals en l’entorn laboral, podríem dir que hi va haver un descens de la productivitat i un augment de la desmotivació dels treballadors. Per aconseguir millorar aquesta situació que es donava cada cop més en els treballadors, era necessari trobar el mètode de mesclar els interessos de l’empresa i dels treballadors.

Tot i aquest sentiment de millorar la motivació dels treballadors, no va ser fins l’any 1920 que va néixer l’Organització Internacional del Treball (OIT). Aquesta institució va començar a prendre importància en el benestar dels treballadors i va començar a legislar al respecte.

...