La llibertat

LA LLIBERTAT

Llibertat: Fascultat natural que té l’ésser humà d’actuar d’una manera o un altre o de no actuar, i això implica que és respònsable dels seus actes.

La llibertat pot ser entesa de dues formes:

Llibertat externa: és la llibertat d’acció, és a dir no trobar traves externes que impedeixin realitzar l’acció. Per exemple. Una manifestació.

També és coneguda com llibertat política o social, ja que són aquests factors els que impedeixen fer o no fer l’acció.

Llibertat interna: és la llibertat d’elecció, és a dir, tenir la possibilitat de decidir sent aquesta decisió indeterminada (no causada)

Entre totes dues existeix una estreta relació ja que internament tenim la capacitat de triar allò que volem fer però si externament trobem traves que m’imedeixen dur-ho a terme, de què serveix triar?

En filosofia trobem dos punts de vista: els que afirmen que la llibertat no existeix ( determinisme) i els que afirmen que la llibertat existeix ( indeterministes).

ABSÈNCIA DE LLIBERTAT

L’existència de la llibertat és quelcom de sentit comú i no ho qüestionem. Però aquesta convicció és només una creença i per molt sòlida que ens sembli es pot posar en dubte; Creure que som lliures no demostra que ho siguem.

L’absència de llibertat està defensada pels deterministes (concepció filosòfica que defensa que tot està determinat), es basa en el principi decausalitat (principi o fonament d’alguna cosa) i afirmen que tot està causat, és a dir, les accions estan causades per mi mateix, per tant jo soc la causa de les meves accions. Afirma (el principi de causalitat) que tot succés, inclosos els mentals tenen una causa.

Pert tant, segons els deterministes, no tenim llibertat de decisió.

Trobem diferents classe de determinismes com són:

Determinisme físic: defensen que tota la realitat està determinada, es pot explicar, per les lleis de la naturalesa. El comportament de tot l’univers està regit per les lleis de la natura (visió mecanicista del mon, ja que tota la realitat segueix uns patrons fixes).

El defensor és Laplace, el qual va aplicar les lleis de Newton en astronomia. Firma que si coneguéssim tota la matèria i les lleis que la regulen aleshores coneixeríem el passat i el futur de tot l’univers.

Determinisme genètic: es centra en explicar el comportament dels animals i dels éssers humans. Defensen que els éssers vius estan determinats pel seu codi genètic, aquest no només determina el nostre físic sinó també el nostre caràcter

El defensor és Dawkins que afirma que són aquests els que fan possible que l’individu tingui èxit o fracassi, per tant el que perdurarà seran els gens quan l’individu desaparegui.

Determinisme ambiental o educacional: defensa que el que determina la nostra conducta no són els gens sinó els factors ambientals (socials, culturals, econòmics, familiars etc. El corrent que defensa això és el conductisme (estudi de la conducta humana mitjançant l’observació sense recórrer a la consciencia o introspecció, és a dir, qualsevol acció es entesa com a resposta a condicions ambientals. Es reforça amb el càstig, premi o essaig-error)

Els defensors són Watson i Skinner.

Determinisme econòmic: defensa que el que determina la nostra conducta són els factors econòmics tant en l’àmbit social com individual. El defensor és Marx.

Determinisme teològic: defensa

...