Llibertat (catalán)

LLIBERTAT

La llibertat és un concepte abstracte. Ens sentim lliures dins de les nostres pròpies presons, com l’ocell es sent lliure atrapat dins la seva gavia d’or. Estem atrapats pels nostres sentiments, per les nostres angoixes, per les nostres inseguretats. Com podem ser realment lliures llavors? Vivint de forma racional sense deixar-nos emportar pels nostres sentiments? No, ja que llavors seríem esclaus de la lógica.

Aquests dies que ens veiem “atrapats” dins de casa són dies en que, de certa manera, som més lliures. Redescobrim el que algunes persones anomenen la llibertat interior. Surten de nosaltres aquells pensaments que manteníem tancats amb clau al fons del nostre cervell. Potser la nostra llibertat física, aquella que ens permet moure’ns per tot arreu, s’està veient compromesa, però la nostra llibertat interna, la que ens permet pensar i divagar, es la que ens guia en aquests dies en que no podem fer molt més.

Un altre moment en que som lliures és quan somiem. El nostre subconscient ens porta a llocs coneguts o on no hem estat mai, potser inclús imaginaris. Podem fer el que volem sense por a que ningú ens jutgi. Als nostres somnis som lliures perquè ningú pot veure el que somiem.

Potser aquesta és la clau de la llibertat. Potser només som lliures quan estem sols, quan fem el que volem quan volem perquè ningú ens pot jutjar. Un altre cop estem sent esclaus dels nostres sentiments, en aquest moment el sentiment de vergonya.

Sempre hem cregut que els ocells són lliures perquè poden anar lliurement pel cel, cosa que nosaltres no podem. Un altre sentiment que no ens deixa ser totalment lliures, l’enveja. Envejem els animals per fer el que volen quan volen, però els atrapem, els tanquem a zoològics, els privem d’aquesta llibertat que nosaltres tant anhelem. Com nosaltres no podem tenir aquesta llibertat no deixem que ningú la tingui? Som egoistes.

També som esclaus del temps. Quants cops diem que no tenim temps per fer alguna cosa? El temps és un altre concepte que ens vam inventar, nosaltres vam decidir quantes hores ha de tenir un dia, quants minuts ha de tenir una hora, quants segons ha de tenir un minut,... Per què establim conceptes que a la llarga ens faran menys lliures? Potser això és degut al nostre desig de tenir-ho tot sota control.

De vegades ens sentim lliures quan ens toca escollir. Com nosaltres ara, per exemple, que som lliures d’escollir el que volem continuar estudiant. Però això no és del tot cert, estem condicionats per les carreres i els cicles que se'ns ofereixen; tenim la llibertat d’escollir entre els que se’ns dona prèviament. És això una llibertat complerta?

També som esclaus de les nostres paraules, de les nostres opinions. Quantes vegades haurà passat que critiquem a una persona pel simple fet de canviar d’opinió? I que sabem nosaltres del seu passat? Que sabem nosaltres de per què ha canviat? I si és el canvi el que ens fa lliures? Canviem perquè som lliures per fer-ho, decidim que hi ha alguna cosa que no ens agrada i la canviem. El canvi és un acte valent. Està la llibertat relacionada amb la valentia? Per lluitar per la nostra llibertat hem de ser valents.

...