Obras de arte (catalán)

A l’any 1906, Modigliani va veure el quadre les Denwiselles d'Avignon fet per Pablo Picasso. El pintor estava segur de aquell art Africà en ple creixement s’estendria entre els pintors i els principals col·leccionistes. L’artista reflexiona sobre aquest tema però les influencies que rep son explicatives i no reveladores. Modigliani era un hebreu de cultura italiana. En ell no cabia el coeficient de negritud que si es podia donar en Picasso a causa de la seva sang espanyola i una influencia àrab que aquest va adquirir culturalment.  Tot i això, l’enllaç de les formes i aquella, encara que primitiva, concepció essencial de l’art li van poder semblar molt pròximes.

Modigliani va conèixer a Brancusi a l’any 1909. Aquest tenia una força de suggestió més gran que qualsevol altre. Ràpidament van començar a treballar junts. No obstant, les corrents, el treball en equip i el cubisme no eren per Modigliani.  Encara i així, Brancusi va tenir una gran influencia en Modigliani.

En general era un pintor que no podia anar a favor de cap corrent artística. Hi havia dates, obres, fluxos i refluxos que ho demostren (Piccioni, 1977:6). La seva formació artística era tota la italiana antiga incloent l’art gòtic i la plenitud del segle XVI. A més a més, també va tenir contacte amb l’experiència italiana amb el Fattori i el macchiaioli. El pintor no es veia amb la necessitat de vincular-se a la tradició. Així doncs, encara que va arribar a França amb un gran amor cap a la tradició italiana considerava que aquesta s’havia d’ajustar als nous temps i a les dimensions en una societat en crisis (Piccioni, 1977:5). Així doncs, Modigliani no podia anar a remolc de cap altre experiència artística (Piccioni, 1977:6).

Christian Parisot  defensava que les deformacions que Modigliani realitzava en  les seves obres s’oposaven al concepte acadèmic de la realitat. Aquestes deformacions estaven inspirades en diverses influencies: l’art gòtic, i, més tard, la polinesica, oceànica. L’autor explicava que la influencia de l’art gòtic en Modigliani es podia observar en les línies agudes i tallants, que pareixien voler distreure l’atenció del espectador sobre el personatge. D’aquesta manera, l’elevava a una dimensió còsmica. D’altra banda, quan la representació es deslligava de les coses quotidianes, el traç dur i tosc feia pensar en la tradició «terrenal» prehistòrica dels insinuants símbols oceànics (Parisot, 1983: 42). Així doncs, a diferencia de Leone Piccioni, Christian Parisot afirmava que el pintor havia rebut influències de diversos corrents artístics.

Per altre costat, les línies nítides de l’escultura van influir en la seva pintura. Aquestes línies permetien posar-li un límit a les formes i les estructuraven d’una manera arquitectònica. La fermesa dels seus traços definien la sensualitat d’uns cossos contrastats. Això es produïa gracies el color, però no sempre. La seva gran habilitat amb el dibuix li permetia traçar línies de separació sense la necessitat de utilitzar el contrast que el color proporcionava. Els traços gruixos s’enfrontaven als traços fins, gairebé apuntats. Això donava una sensació de plasticitat molt poc aconseguida per els seus contemporanis (Gutierrez,2006:18).

No hi havia clarobscur ni en la pintura ni el dibuix. Tampoc hi havia tons intermedis. Les ombres eren formes que gairebé sempre eren abstractes. Era una norma molt respectada, sense cap excepció. Les formes es compenetraven, produint zones d’ombres. No obstant, no hi havia tècniques concretes per arrodonir la figura.  En la seva pintura no hi havia ha elements de segon ordre. Tot tenia la mateixa intensitat (Parisot,1983:51).

La obra de Modigliani

Desprès de que a l’any 1909, Modigliani descobrís l’art africà, la intensitat de la linealitat en les seves composicions va augmentar. La influencia d’aquest art també el va apropar al cubisme, un corrent essencial en la seva formació.  Així doncs, l’interès per l’escultura de Modigliani li va proporcionar a la seva obra una gran estructura solida. També un major domini de l’espai. Com a resultat d’això, la qualitat lineal és torna més característica com es pot observar a les cariàtides a l’any 1911 (Ponente,1969:12).

...