PRESOCRATICOS Y PLATÓN

ELS PRESOCRÀTICS

Entenem per Filòsofs Presocràtics els filòsofs anteriors al pensament de Sòcrates, els quals poden ser dividits en tres grups:

1. Monistes. Consideren que hi ha només una substància com Arkhé (Arkhé entés des d'un punt de vista cronològic).

2. Pluralistes. Consideren que l'Arkhé es més d'una substància (Arkhé entés com a principi material).

3. Sofistes. No tindran com a principi del seu raonament filosòfic la realitat física, sinó l'estudi de qüestions més relacionades amb l'Ètica, Retòrica...

FILOSOFIA MONISTA

Com ja hem assenyalat anteriorment, consideren que l'Arkhé és una substància única, la qual

és l'origen cronològic de l'univers i a la qual anirà a parar tot l'univers després d'un procés de

corrupció.

TALES DE MILET

Tales de Milet és el creador del concepte d'Arkhé com a substància origen de l'univers i proposarà com Arkhé l'aigua. Podem trobar diverses raons que justifiquin el fet que Tales hagi escollit com a Arkhé l'aigua. La primera seria que l'aigua és gairebé sinònim de vida. Allà on hi ha aigua hi ha vida i la vida sense aquesta és del tot impossible. Tales va viure una temporada a Egipte on va poder adonar-se de la importància de l'aigua per a la vida. Una altra raó seria geopolítica ja que la Grècia Clàssica té com a centre el Mar Egeu, d'aquí la importància de l'aigua.

ANAXIMANDRE

Anaximandre deixeble de Tales, considera que no és possible que l'Arkhé formi part d'aquest univers i , per això considera que l'Arkhé hauria de ser una substància no existent en aquesta realitat. Per això l'anomenarà Apeiron (allò que és indeterminat). S'adona que el temps té una successió cíclica degut a la lluita de contraris: fred-calor llum-foscor...,i afirma que l'Arkhé seria una realitat fora d'aquest univers on aquests contraris conviurien.

En un moment determinat, un dels contraris triomfa sobre l'altre creant-se una situació injusta, intervenint la Justícia Còsmica. La Justícia Còsmica farà triomfar el contrari derrotat

anteriorment, iniciant-se així el procés cíclic de canvi que caracteritza aquesta realitat. Aquest

pensament influirà notablement sobre Heràclit.

ANAXÍMENES

Anaxímenes deixeble d'Anaximandre considerarà que l'Arkhé és l'aire el qual per condensació crea la resta de la matèria.

PITÀGORES

Pitàgores és líder d'un grup religiós (els Pitagòrics) els quals tenien com a precepte més important la creença en la transmigració de les ànimes. Així consideren que l'ànima és una part immaterial, unida al cos, sent l'ànima la part més important de l'ésser humà, la qual és capaç de viure fora del cos, immortal, sent l'ànima presonera del cos. Així Pitàgores té una visió dual de l'ésser humà, dividint-lo en cos (matèria) i ànima (immaterial).

Aquesta idea influirà notablement sobre el pensament de Plató.

HERÀCLIT

Heràclit considerarà que l'univers està regit per l'enfrontament de contraris, fet que determina que aquest món sigui un món totalment dinàmic. Tan dinàmic és aquest món, que el seu futur és totalment imprevisible, ja que els éssers canvien constantment, deixant de ser allò que eren, sense seguir cap tipus d'ordre establert. Aquest dinamisme extrem té com a conseqüència important la impossibilitat del coneixement per dues raons:

1. Tot procés de coneixement necessita un període de temps i durant aquest temps l'objecte

canvia, deixant de ser allò que era.

2. Durant aquest període de temps, també el subjecte canvia passant a ser un altre ésser.

Afirma l'existència d'un Arkhé, el qual ha de ser, naturalment, un element dinàmic i el troba al Foc, així doncs, per a Heràclit, la substància material la qual és l'origen de l'univers dinàmic és el foc.

PARMÈNIDES

Parmènides inicia el pensament afirmant L'Ésser és i el No-ésser no és. Aquesta afirmació l'hem d'agafar des del punt de vista següent: l'Ésser existeix i el No-ésser no existeix. Però, com veiem, Parmènides afirma l'existència d'un únic ésser el qual és esfèric, etern, indiferenciat, immutable i perfecte.

El moviment o el canvi no és possible ja que aquest seria el pas de l'Ésser al No-ésser o del No-ésser a l'Ésser i això és totalment impossible. Per tant, tot canvi o moviment és totalment impossible. Però això té com a conseqüència que el coneixement sigui totalment impossible, ja que nosaltres, si coneixem ho fem per diferenciació i en canvi l'Ésser no té parts. Nosaltres veiem diferents éssers i parts diferenciades, però això és pura aparença, en realitat només hi ha un ésser, el qual és totalment indiferenciat, sense parts i per tant el coneixement és del tot impossible.

FILOSOFIA PLURALISTA

Consideraran que no hi ha només un Arkhé, sinó que n'hi ha més d'un. Però, la novetat més important potser és que l'Arkhé ja no serà l'element originari del món sinó l'element propi de l'estructura de la matèria. La pregunta a la que intenta respondre la qüestió de l'Arkhé ja no és quin és l'origen de l'univers, sinó de què està fet l'univers. Si ens fessim aquesta pregunta avui diriem que l'Arkhé Monista seria el Big Bang, mentre que l'Arkhé Pluralista seria la taula periòdica del elements.

DEMÒCRIT

Demòcrit afirma que la matèria no pot ser dividida fins l'infinit i , per això, aquesta matèria ha de tenir uns principis bàsics indivisibles i , per això els va anomenar àtoms (indivisible). Afirma que només existeix la matèria i , per això l'Ésser és la matèria formada per àtoms i el No-ésser és l'espai buit que permet el moviment dels àtoms per formar els diferents cossos. No existeix l'atzar, sinó que l'univers té una sèrie de lleis físiques, les quals poden ser conegudes per nosaltres. El coneixement és possible i basat en la sensibilitat.

SÒCRATES

Respecte al pensament propi de Sòcrates caldria analitzar en primer lloc el seu optimisme epistemològic que troba una motivació ètica pel coneixement, ja que afirma que aquell que té una conducta dolenta ho fa perquè no coneix la diferència entre el Bé i el Mal. Aquells que sí coneixen aquesta diferència mai no actuen malament, ja que virtut i saber coincideixen. , per això cal portar

...