Pensament De Nietzsche

APUNTS SOBRE EL PENSAMENT DE NIETZSCHE

1. El sentit de la filosofia de Nietzsche: crítica a la modernitat i a la cultura occidental.

• Cultura occidental: l’ús de la raó porta al progrés. Pas del mite al logos: del saber narratiu a la lògica i l’explicació. Així s’accedeix a la Veritat i el Bé. Cal, però renegar dels sentits i construir realitats ultramondanes (Parmènides, Sòcrates, Plató, Cristianisme, Descartes).

• Modernitat : revolució francesa, mite del progrés continu, triomf de la Raó a la Terra, Ciència. Les utopies occidentals confien en la Raó: liberalisme, marxisme, anarquisme.

• Crítica de l’autosatisfacció de la cultura occidental que es creu l’única coneixedora de la veritat, creadora de la ciència, en progrés continu i fonamentada en lleis racionalment universals. Es basa en un engany.

• Cal construir una cultura nova per a esperits lliures, basada en la voluntat de viure i no en la malaltia de viure i la decadència.

2. El mètode genealògic.

• Consisteix en rastrejar els orígens per saber com sorgeixen les formes de valorar el món.

• La cultura occidental neix en la por i no en l’amor per la veritat.

3. La genealogia del llenguatge.

• Aplicant el mètode genealògic al llenguatge, Nietzsche criticarà la concepció occidental del coneixement i intentarà demostrar que les certeses en què es basava només són invents útils que no reflecteixen la realitat.

3.1. Llenguatge, realitat, veritat.

• El concepte de veritat occidental vol fer-nos creure que podem conèixer la realitat en ella mateixa i que aquest coneixement dóna objectivitat i validesa universal a les nostres afirmacions.

• El llenguatge, però, no reprodueix la realitat en ella mateixa, ni serveix només com a mitjà de comunicació sinó que està constituït per metàfores que expressen experièencies vitals individuals. És una forma d’art, de creació.

• L’oblit i la repressió de l’instint creador fa que la veritat es converteixi en un conjunt de generalitzacions, il•lusions que el costum ha anat imposant.

3.2. La lògica.

• La lògica mata la vida, sotmet allò individual a allò universal, tracta allò semblant com si foos igual, però no hi ha res igual. Evita la contradicció, però la vida està plena de contradiccions. Imposa l’ordre sobre el caos, la diversitat i la diferència.

• No té res a veure amb el coneixement de la realitat, és només una opció vital. No és objectiva, respon a la necessitat de sentir-nos més segurs i ordenar el caos de l’experiència.

• La lògica sorgeix per a fer més suportable la vida dels dèbils. Els principis lògics no són coneixement, són articles de fe.

3.3. De la metàfora al concepte.

• De la sensació, un producte de l’impuls nerviós individual, es passa a la imatge mitjançant metàfores. Després s’assigna la mateixa metàfora per a totes aquestes sensacions i es generalitza l’ús de certes paraules: els conceptes. Finalment se n’oblida l’origen metafòric.

3.4. El pacte gregari.

• La cultura no és fruit de cap intenció racional sinó una reacció de l’esperit gregari a l’amenaça i la incomoditat de la diversitat i l’esdevenir caòtic. L’ordenació racional i moral permet orientar-se en un món així domesticat.

• Els “filòsofs-mòmia” són els encarregats de guardar l’estabilitat del pacte: dipositaris de la veritat, subratllen la seva importància i necessitat vitals quan no és res més que una convenció d’utilitzar determinats termes en determinades situacions i contextos, segons els criteris establerts.

3.5. La mentida.

• Quan un grup de metàfores és triat com a normatiu i imposat a l’obediència de tots, la resta de metàfores possibles passen a ser perilloses i subversives per a l’estabilitat del pacte i, per tant, són desprestigiades socialment mitjançant la marginació –concepte de mentida- o es consideren merament subjectives –l’art-.

3.6. El perspectivisme.

• No hi ha un món verdader sino diferents interpretacions. El món només és interpretable i no té sentit fora de cada interpretació individual. Té innumerables sentits. No hi ha fets.

• Podem compartir la raó, però no la vida, que no es pot reduïr a conceptes. La pluralitat d’experiències vitals comporta pluralisme interpretatiu.

3.7. De la genealogia del llenguatge a la genealogia de la moral.

• El pacte és resultat del que els firmants consideren bo per a ells, però preguntar-nos què és bo i què dolent ja és una qüestió moral. No és la veritat la que determina el bé moral (intel•lectualisme socràtic) sinó el bé qui determina la

...