Resum T.8 Filosofia

L’ideal Socràtic

Sòcrates no era un filosof professional, sinó un ciutadà que, guiat per

un gran desig de veritat, va qüestionar alguns valors i pràctiques del

seu temps. Va preguntar, sense distincio de classe, ofici o edat, als

ciutadans més qualificats sobre qüestions d’importancia humana, social

i politica. No va trobar mai respostes satisfactories, només hi havia

paraules buides, afirmacions contradictories i arguments incoherents.

<Que és la justicia?> < Que és la bellesa?> eren preguntes habituals.

Socrates ni va donar respostes ni sembla que les tingué mai. Les

respostes dels demés no contenien cap veritat. Ell s’ho qüestionava

tot i no acceptava res. <Només sé que no sé res> Volia tenir cura de

l’ànima i trobar la veritat, perquè creia que la veritat ha d’il•luminar

les nostres vides.

El mètode que va considerar per trobar la veritat que hi ha en nosaltres

es el diàleg. Entès com una conversa raonada, és el millor camí per

accedir a la veritat. Condició: Voler la veritat i reconèixer la pròpia

ignorància. Qui accepta que no sap, busca la veritat.

L’ intel•lectualisme moral

Segons Sòcrates <El saber i la veritat s’identifiquen>, doctrina coneguda

com “intel•lectualisme moral”. Qui coneix el camí recte actua amb

rectitud. Ningú no fa el mal sabent-ho, només qui ignora la vida recta.

La maldat es ignorància.

L’ideal aristotèlic

El bé màxim per a l’ésser humà és la felicitat. En grec eudaimonia.

Eudaimonistes qui consideren que la felicitat és el principal fi de la

vida humana. Per a Aristòtil les virtuts morals són un punt mitjà entre

dos extrems viciosos. La valentia és una virtut perquè és troba entre

dos extrems: La covardia i la temeritat. La felicitat és una qüestió de

grau i que només es pot considerar assolida quan es té prou perspectiva

vital, quan s’ha recorregut un llarg camí per la vida.

L’ideal epicuri

Epicur va pensar que el plaer era realment l’unic bo i que havia d’ocupar

el primer lloc en les nostres vides. Seguidors: hedonistes (hedoné = plaer en grec)

No cal atenir-se als plaers momentanis, sinó als que duren per tota la vida.

Més aviat s’ha d’evitar el dolor. Si aconseguíssim viure sense la inquietud

permanent del plaer i aconseguíssim evitar dolors corporals gaudiríem

de la calma espiritual en què consisteix la vida feliç. Epicur recomanava

aplicar prudència o racionalitat en l’elecció dels plaers. Hi ha desigs

naturals i necessaris: L’alimentació, el vestit, els amics.. Desigs naturals

però innecessaris: Els banquets, el luxe.. I desigs ni naturals ni necessaris:

La fama, el poder.. La felicitat consisteix en la falta de dolor real.

L’ideal estoic

Els estoics ensenyaven que la virtut és l’única cosa bona en la vida i ens

proporciona pau espiritual, bon ànim i felicitat. La virtut és viure d’acord

amb la naturalesa. La grandesa del savi: No veure’s afectat per res extern

i ser totalment amo de si mateix, perquè ni l’angoixa ni la por evitarà que

succeeixi el que temem.

L’ideal escèptic

L’escepticisme ensenyava que els humans no podem conèixer com són les

coses en si mateix. Només coneixem les representacions de les coses, com

se’ns apareixen. No puc dir que la mel es dolça, però cal admetre que em

sembla dolça. L’escepticisme convidava a no formular cap judici sobre

com són les coses.

L’ideal cristià primitiu

Desprès de la mort de Jesús, els seus seguidores creien en la seva ràpida

resurrecció definitiva. L’esperança de la tornada anava acompanyada

d’una moral radical de lliurament, ajut mutu, amor als germans, pobresa

i comunitat de béns.

TEORIES ÈTIQUES

Una teoria ètica és un conjunt sistemàtic d’idees racionals sobre la moral.

Intenten determinar què és el bé. La pregunta ètica per excel•lència:

<Com hem de viure?> La major part de teories ètiques, anomenades

normatives s’ocupen de la vida moral, i ho fan fonamentant i sistematitzant

una moral ja existent. Es classifiquen en dos grans grups: Teories

imperatives (Responen a la pregunta <Què he de fer?>) i teories de la

virtut (Responen <Quina classe de persona he de ser?>)

Teories imperatives es classifiquen: Teories conseqüencialistes i Teories

de deures.

1.Teories conseqüencialistes: Justifiquen i fonamenten la correció

...