Stuart Mill

1. Quin criteri estableix J. Stuart Mill per delimitar l'esfera pública i l'esfera privada? Què considera que pertany a cada esfera?

El principi que Mill decideix per tal d’establir el límit entre l’esfera de llibertat privada i l’esfera d’acció pública consisteix en que el paper de la societat ha d’estar limitat per la llibertat individual, és a dir, el límit de les accions individuals es troba en la protecció de la societat. La societat només pot intervenir en les decisions personals de cada subjecte a partir del moment que aquestes decisions afecten de manera general a la col•lectivitat o a la societat. La societat, per Mill, no hauria de tenir cap influència en les decisions que cada subjecte pren quan aquestes només afecten al propi subjecte.

Aquest principi que estableix l’anomena principi del dany i considera que els subjectes han de tenir llibertat individual completa en tot allò que no provoqui cap dany o mal als altres. Des del moment en què la conducta d’un individu (esfera privada) afecta negativament a un altre, l’acció d’aquest ja no recau dins l’esfera privada, sinó que esdevé una conducta que pot ser jutjada socialment (esfera pública).

Per tant, la societat només podrà intervenir en les accions del subjecte quan aquelles accions que el subjecte realitzi afectin a la societat.

Cadascuna rebrà el que li pertoca, i també el que li toqui més particularment. A la individualitat tindria que tenir aquell àmbit de la vida en el qual interessa sobretot l’individu, per tant ens estem referint a l’esfera privada. A la societat tindria que tenir allò que l’interessa sobretot a la societat, per tant estem parlant de l’esfera pública.

2. En què consisteix la diferència entre opinió i llei segons J. Stuart Mill?

Una llei és un imperatiu que marca una norma, una imposició que marca l’acció correcta que cadascun dels integrants o dels que formen part d’una societat han de complir obligatòriament per tal de regular la convivència o d’evitar problemes.

En canvi, una opinió fa referència a aquelles coses sobre les quals la societat no té poder, és a dir, que no es poden legislar perquè no són vàlides a nivell col•lectiu o no afecten a tota la societat, però que cadascú individualment pot aprovar o no, pot estar-hi d’acord o no.

Per tant, la llei és obligatòria per qui formi part d’una societat i l’opinió és pot escollir ets més lliure de fer el que vulguis sense perjudicar als demés, i depèn del subjecte i de com pensa.

3. J. Stuart Mill distingeix al text entre dos tipus de deures. Diferencia'ls i compara'ls amb el concepte kantià de deure.

Mill distingeix dos tipus de deures: el deure envers els altres, el deure, les obligacions socials que té cada subjecte i que garanteixen el bon funcionament de la societat; i el deure envers nosaltres: el deure que cada subjecte té cap a ell mateix, és a dir, l’amor propi que ens devem a nosaltres mateixos.

Kant entén el deure com el que ha de moure l’acció. Considera que l’acció correcte és l’acció per deure, l’acció resultant d’aplicar una llei moral universal, encara que sigui contrària a les nostres inclinacions o interessos. Per tant, el deure no és cap llibertat pel subjecte sinó una obligació personal. Mill considera que cada subjecte ha de triar lliurement les seves accions tenint en compte els interessos dels altres (deure envers els altres) però també els propis interessos (deure envers nosaltres). És a dir, Mill explica que som lliures de triar però

...