Teoria Del Pensament De Plató

EL CONEIXEMENT SEGONS PLATÓ, I ELS SEUS DIFERENTS TIPUS

Cal,en efecte,que l’home exerciti la seva comprensió basant-se en el que anomenem «idea» i que procedeixi a partir de percepcions múltiples vers una única cosa assolida per mitjà del raonament. I això és, certament, la reminiscència del que en altre temps la nostra ànima va veure mentre caminava al costat de la divinitat, contemplant des de dalt les coses que ara diem que «són» i enlairant la mirada vers el que realment «és».

Per això justament la ment del filòsof és la única que [...] en la mesura que li és possible, sempre roman, gràcies al record, al costat d’aquelles coses que fan que una divinitat, perquè no s’aparta d’elles, assoleixi el seu caràcter diví. Per tant, només l’home que sap fer un bon ús d’aquests records i s’inicia contínuament en els misteris perfectes, aconseguirà ser realment perfecte. En defugir les preocupacions humanes i apropar-se a allò que és diví, aquest home es converteix en objecte de menyspreu per part de la multitud, com si fos un pertorbat, però la multitud ignora que està posseït per un déu.

PLATÓ. Fedre, 249, d

Per poder parlar del coneixement, segons Plató, cal primer, introduir la seva teoria de les idees, base on s'assenta tota la seva filosofia.

Plató descriu dos mons, la seva dialèctica ens deixa el món que percebem, el món al qual accedim, a través dels sentits i les impressions o reflexos que ens causen, i a la seva recerca del logos o veritat absoluta, Plató, deixeble de Sòcrates, amb qui mantingué contacte fins a la mort del mestre, diferia també dels sofistes, en el relativisme. Plató configurà així l'altre món, el de les idees, situat en una realitat, d'essències eternes invisibles, valors i models ideals, que són l'objecte del coneixement veritable.

De la mateixa manera que diferencia el món de les idees i el sensible, divideix el coneixement, en intel·lectual i sensible.

El coneixement sensible el defineix com el que ens proporciona el món sensible que és canviant, així doncs, no el considera plenament com a coneixement i rep el nom d'opinió, dividida al mateix temps en imaginació, sent l'opinió sobre les impressions dels sentits, i creença, l'opinió no justificada.

En la intel·ligència Plató dividirà pensament, propi de la investigació i fer servir un mètode hipotètic, i el coneixement, o saber rigorós producte de la contemplació directa de les Idees

Plató creia en el concepte d'ésser dual, dividit en cos i ànima, no dóna importància al cos, al que entén com presó de l'ànima, a la qual, representa com allò que és etern, igual que les idees.

Plató dividia l'ànima humana, en tres parts, al mite del carro alat, descriu l'ànima humana com un carro amb ales,

...