Teorias

L'ANIMAL POLÍTIC

1. NATURALESA SOCIAL.

1.1.Socials per decisió. La nostra naturalesa ens exigeix la vida en societat, aquesta forma part de la nostra naturalesa. Qualsevol intent de separar naturalesa humana i societat acaba essent, doncs, una ficció.

Els sofistes, pensadors més vinculats a la democràcia d'Atenes, insistien en la distinció entre fisis i nomos. Aquesta demarcació entre naturalesa i llei, difernciava les nostres tendències biològiques o instintives de l'organització política i les seves normes, les que decidim mitjançant pactes. Això aviat va generar conseqüències imprevistes i en cert sentit es va girar contra els seus fundadors. Alguns sofistes de la segona generació van suggerir que les lleis només serien justes si respectaven els elements suposadament naturals. Això va originar el iusnaturalisme polític, és a dir, el recurs a la naturalesa humana com a legitimació de la llei.

1.2.El contracte social, l'organització social i política com a resultat d'un pacte, reclama una concepció de les persones com a capaces d'assumir el protagonsime de les seves vides. Va aparèixer, precisament, durant la Il·lustració (S.XVII-XVIII).

Des de llavors, cada vegada més pensadors han mantingut la convivvió de l'ordre natural, que les persones tenim la necessitat d'organitzar la nostra convivència i el dret a decidir com ho fem.

Un dels debats generats per la teoria del contracte social és el reconeixement de la realitat de les persones com a tals amb independència de la societat i de manera prèvia a la seva constitució.  Per a molts autors, com ARISTÒTIL, això no té cap sentit. La societat els atorga la seva existència com a persones, i en aquest sentit li estan supeditades. Molts segles més tard filòsofs, com HEGEL o MARX, mantindran en aquest sentit posicions semblants.

1. LES PARTS I EL TOT.

Podem reduir les posicions sobre l'organització social i política a dues: els qui donen prioritat al tot i els qui col·loquen al davant l'individu.

2.1.Prioritat del col·lectiu: els comunitaristes. Així, desde la prioritat del col·lectiu, molts teòrics consideren justificat el sacrifici dels individus en benefici de la col·ectivitat. L'Estat podrà, així, regular l'ús de la propietat privada. Podrà fins i tot negar l'existència de la propietat privada, tal com va passar en els règims comunistes.

2.2.Primer els individus: posició liberal. Des de la perspectiva oposada, s'insistirà que el toto no pot existir sense les parts, per tant la salvaguarda bàsica i primària ha de ser la dels individus. L'Estat no ha de tenir altra missió que la de vetllar perquè els individus puguin desplegar les seves capacitats interferint el mínim possible.

Les posicions del liberalisme defensen aquesta idea. Així, Robert NOZICK, un del teòrics del liberalisme, insisteix en la idea d'estat mínim.

La llibertat individual és el criteri fonamental que defineix la justícia del sistema social i polític, fins i tot quan aquesta llibertat incrementa les desigualtats.

1. PODER I AUTORITAT.

3.1.L'exercici del poder. Múltiples factors poden determinar les diverses possibilitats de les persones per exercir poder, imposar la seva voluntat sobre els altres. A més, aquests factors seran diferents segons l'ambit en que s'exerceixi el poder, és a dir, la família, el grup d'amics, la feina, la ciutat...

Parlem només d'autoritat quan el poder és reconegut com a legítim per aquells que s'hi sotmeten.

3.2.La regulació de l'autoriat. Un dels problemes d'una autoritat constituïda és que no té límits definits. Aquesta necessitat d'establir límits fa que sigui considerada un punt de referència la figura del governador i legislador atenès DRACÓ, el primer a deixar constància escrita i pública de les lleis. Aquesta és una de les idees que presideix l'Estat de dret, és a dir, la constitució d'un estat en què la llei és la màxima instància a què han de sotmetre's tant governants com governats. Però, això no cobra sentit si el que executa la llei i qui la crea són la meteixa persona. Per això, als s. XVIII I XIX, va conduir necessàriament a la divissió de poders. Amb el temps, aquesta divissió anirà acompanyada d'un reconeixement de drets de les persones, que ni el governant ni els legisladors no poden ultrapassar.

1. ELS FONAMENTS DEL DRET.

4.1.Hi ha drets abans del Dret? La idea que el Dret de respectar els drets ens ofereix un dels debats més grans de la filosofia del Dret: existeixen dret prèviament al dret? És a dir, tenim les persones alguna mena de drets pel simple fet de ser persones, ho reconeuin o no les lleis amb les que ens ha tocat viure?

4.2.El iusnaturalisme: És l'equivalent de l'universalisme en l'àmbit del dret, la convicció que hi ha uns Drets naturals, que ens corresponen per la nostra naturalesa humana independentment de qualsevol poder polític.

...