Ètiques De La Justícia

UNITAT 7 SOM MORALS. ÈTIQUES DE LA JUSTÍCIA

La justícia. Teories clàssiques.

La justícia.

El concepte de justícia es pot entendre de maneres molt diverses. Ens podem centrar en dos significats bàsics.

Justícia com a terme ètic.

Des del punt de vista moral i personal, diem que “una persona és justa”. Si algú tracta els altres amb imparcialitat i equitat, direm que actua en justícia.

Evidentment, justícia és un terme fonamentalment i profundament legal, però té un vessant ètic molt important: podem dir que una sentència és justa o injusta, però també podem dir-ho d’una actitud. Es per això que de vegades , legalitat i justícia poden semblar conceptes diferents, i fins i tot contradictoris.

Justícia com a terme jurídic.

La justícia, en sentit jurídic, descriu el conjunt de normes i regles que regulen les relacions entre persones i institucions, que autoritzen o prohibeixen certes actuacions.

La idea de justícia està connectada històricament amb els conceptes de llei i legalitat. Així parlem de Tribunal de Justícia, poder judicial, ...És a dir, és el conjunt de serveis on s’avaluen les infraccions a les lleis.

Classes de justícia.

Tradicionalment, es distingeixen tres classes de justícia: la legal, la distributiva i la commutativa. Regulen, respectivament, les relacions entre la ciutadania i els governants, les relacions dels governants amb la ciutadania i les relacions entre les persones.

Justícia legal. S’anomena legal perquè el seu efecte immediat és el compliment de les lleis. És per tant, la justícia que s’aplica a les persones que estem obligades a complir certs deures cívics. Generalment, serveixen per organitzar el funcionament correcte de la societat i garantir una convivència harmònica.

Justícia distributiva. És la que inclina la voluntat dels governants a distribuir les càrregues i els béns comuns entre les persones, en proporció als seus mèrits, les seves capacitats i les seves necessitats.

Justícia commutativa. Regula les relacions de les persones entre elles, privadament. Parteix del supòsit que tothom té els mateixos drets. S’anomena commutativa perquè s’aplica fonamentalment al comerç i a tota mena de contractes. I en aquest sentit, regula la igualtat o proporció que hi ha d’haver entre les coses quan són objecte de donació o intercanvi.

1.3. Utilitarisme. Justícia i dialèctica.

L’utilitarisme, fundat pels pensadors britànics J. Bentham (1748-1832) i J. Stuart Mill (1806-1873), identifica el bo amb el que és útil i eficaç.

La moral utilitarista, també anomenada moral del benestar, segueix el principi de J. Bentham : aconseguir la major felicitat possible per al màxim nombre de persones. La moralitat, a més de l’interès individual, inclou la utilitat social i l’interès general.

Segons Stuart Mill, les grans calamitats de la humanitat són fonamentalment tres: la ignorància, la malaltia i la pobresa extrema. Si volem sortir del nostre egoisme, hem de procurar combatre la ignorància amb l’educació; la malaltia, amb el desenvolupament de la medicina i de les ciències, i la pobresa ha de pal·liar-se amb una legislació adequada que protegeixi els qui tenen menys i es basi en la justícia social.

2. Dignitat. Justícia. Dret.

2.1. La justícia social

La justícia social és un vessant de la justícia legal quan s’aplica a una societat a l’hora de reforçar o reformar les estructures socioeconòmiques, de manera que s’adeqüin a les necessitats dels seus membres.

La justícia social representa una preocupació moral i política. Està situada entre la justícia legal i la distributiva, però es refereix a qüestions d’àmbit econòmic i social, que afecten grups o masses socials.

3. Justícia i drets. El debat contemporani.

3.1. El positivisme.

Fundat per H. Kelsen (1881-1973) i continuat per d’altres com N. Bobbio (1909-2004). La seva tesi fonamental és:

• Només és dret el dret positiu, és a dir, el recollit en un codi jurídic i recolzat per l’ús de la força

...