Aaaveces Hahahha

fer la fotografia de l’equip, que Pràxedes, el propietari del Café de la Granota, havia d’emmarcar i penjar al seu establiment més endavant com a record, l’àrbitre va bufar el xiulet perquè així el partit comencés.

Des del primer moment, els forasters no van parar de fer faltes, de les quals l’àrbitre no en va xiular ni una. L’ambient del públic s’anava escalfant per moments, fins i tot van amenaçar l’àrbitre de llençar-lo al riu. Tot i que les expectatives del partit eren molt dolentes, ja que l’equip local anava perdent, va succeir el que menys s’esperaven els vilatans: l’equip del poble va guanyar, gràcies al fort cabal amb què baixava el riu Segre, que va acabar frenant el riu Ebre. Aquest es va anar desbordant dins el camp i, com que els forasters no havien vist mai un riu, i menys sobre un camp de futbol, es van atemorir i l’equip del poble va guanyar amb diferència. (Resum d’Anna Ciriano)

7. Senyora mort, carta de Miquel Garrigues

Aquest conte està escrit en forma de carta. Miquel Garrigues l’escriu a la senyora Mort, des de El Cafè de la Granota. Ell havia estat barquer, transportava gent d’una banda a l’altra del riu, majoritàriament miners. Però el seu ofici va acabar quan es va construir un pont per travessar el riu. Al quedar-se sense treball, es dedicà a ser miner, i carregava llaüts de carbó. Un dia l’apotecari va ensenyar-li un quadre on apareixia una barca similar a la seva. Recreava l’escena de Caront, el barquer de l’inframón, que transportava els morts d’un costat a l’altre de la llacuna, que representava el pas a l’altra vida. Sabent això, Miquel Garrigues fa la petició a la senyora Mort per fer de barquer en el més enllà, quan li arribés l’hora, per tal que Caront, ja gran, pugui descansar. (Resum de

...