1Guerra Mundial

LA GRAN GUERRA: DE LA TRADICIÓ A LA MODERNITAT

L'estiu del 1914 esclatà a Europa una guerra que tindria el dubtós honor, al llarg de quatre anys, de convertir-se en un inmens crisol en el qual entrexocaren tendències, realitats i valors antics, i d'altres que anunciaren i prediren la ''modernitat'' per vindre. Una guerra que canviaria el concepte de conflicte bèl·ic per sempre, una guerra que destruiria Europa i transformaria la mentalitat dels europeus rere presenciar un espectacle mai vist, la major barbàrie comesa a qualsevol racó de la Terra: la Primera Guerra Mundial.

Per entendre la guerra cal conèixer els seus antecedents i la situació d'Europa abans del conflicte. Des del 1870 fins l'escomençament de la guerra ens trobem en un periode caracteritzat per la calma tensa, conegut com la Pau Armada. En este periode les potències europees competiren i rivalitzaren per matèria econòmica, entre altres coses degut als seus interessos colonials a Àfrica i Àsia. Les potències es llançaren a la recerca de nous espais i mercats desenvolupant unes economies tancades. A més impulsaren una intensa carrera armamentistica que copava bona part dels pressupostos i el capital dels estats i els incipients sentiments nacionals ajudaren a alimentar dita rivalitat.

Es conformaren alliances i blocs que posteriorment serien trascendentals en el transcurs del conflicte. El 1882 es va formar la Triple Alliança, inspirada pel canciller prussià Otto von Bismark, integrant a Alemanya, Austria-Hongria i Itàlia, a la que s'afegirien ja després de l'esclat del conflicte l'Imperi Otomany al 1914 i el Regne de Bulgaria un any més tard. Per altra banda, l'agresivitat i les ambicions colonials d'Alemanya dugueren a França i Gran Bretanya a signar l'Entesa Cordiale el 1904, vespres del que seria tres anys més tard la Triple Entesa, formada pels dos països anteriors i per Rússia, també coneguts com els ''alliats'', a la qual s'anaren sumant nacions al llarg de la guerra.

A més del sistema d'alliances i pactes entre potències i les seues rivalitats, també hem de tindre en compte la cojuntura econòmica i politica als diferents països i saber-ne com era la societat europea d'abans del conflicte. En matèria econòmica, des del darrer quart del segle XIX l'hegemonia li corresponia a Gran Bretanya, però altres potències com els Estats Units o Alemanya començaven a qüestionar-la i poc després superaren als britànics. En alguns països europeus la Segona Revolució Industrial tingué grans efectes sobre la seua economia, com a Alemanya, França o Gran Bretanya, els quals s'industrialitzaren i basaren la seua economia en la pujança del seu sector secundari. En canvi, altres nacions, com Rússia, mantingueren el seu enraderiment i seguien estant profundament rurals i el gruix de la seua població era eminentment agràri.

Pel que fa a la politica, la major part de les nacions europees responien a règims liberals, que anaven des dels models més propers a l'autoritarisme, com és el cas d'Alemanya o Austria-Hongria, a sistemes amb major pes del parlamentarisme, com Gran Bretanya. L'excepció a Europa era Rússia, un vell imperi amb un règim autocràtic encapçalat pel zar, el qual evidenciava un enraderiment politic, afegit a l'econòmic. Altre cas d'absolutisme va ser l'Imperi Otomany, governat pel sultà, el monarca, màxima figura politica i religiosa.

A l'Europa del darrer quart del segle XIX es va donar un gran creixement econòmic, sobretot a les nacions en les que es va desenvolupar la Segona Revolució Industrial(com hem dit breument amb anterioritat), produïnt-se l'increment de la capacitat productiva d'eixes economies. Eixe creixement industrial i eixe desenvolpament econòmic es va traduïr en la formació d'una nova classe social, el proletariat, que ben aviat prendria conciència de la seua problemàtica i del seu sentiment de pertanyència a un cos social comú, format pels treballadors fàbrils que amb el seu treball diàri transformaven l'economia i enriquien cada vegada més als industrials i a les classes benestants. També es començaren a emprar noves fonts d'energia, com el petròli o l'electricitat, les quals van donar lloc a una gran quantitat d'aplicacions.

Malgrat els sistemes d'alliances i l'anomenada Pau Armada, des d'unes dècades abans del 1914 fins l'esclat de la Primera Guerra Mundial, Europa va viure un temps com mai s'havia recordat, amb un gran nivell d'estabilitat i de prosperitat, com podem vore al llibre ''El món d'ahir''. Les classes burgueses varen desenvolupar un cert espèrit intel·lectual i es varen apropar a la vida social com la coneguem hui a dia, amb temps d'oci i amb curiositats artisiques.

Com ja sabem, al precalfament militar que va patir Europa amb la Pau Armada i les alliances entre unes i altres nacions, es va afegir un esdeveniment considerat com a detonant de la Primera Guerra Mundial, l'assasinat a Sarajevo de l'hereu de l'Imperi Austro-Hongarés, l'Arxiduc Francesc Ferran d'Austria, i la seua dona a mans d'un nacionalista bonsià. Davant esta situació, Austria-Hongria va demanar, entre altres coses, investigar, mitjançant la seua policia, l'assasinat del seu hereu. Serbia, recolzada per Rússia, es va negar i Austria-Hongria li va declarar la guerra. A partir d'este moment entraren en joc els sistemes d'alliances que s'havien establit anys abans. Austria rebé el suport d'Alemanya i Rússia va mobilitzar les seues tropes cap a territori serbi, per la qual cosa Alemanya li

...