ACTIVITATS HISTÒRIA

ACTIVITATS HISTÒRIA

Quina incidència va tenir a Catalunya la desamortització de béns eclesiàstics en relació amb la resta d’Espanya?

Catalunya va patir una desamortització entre el 1855 i el 1868 de 228046 milions de rals, molt inferior en relació a la resta d’Espanya ja que l’amortització quasi supera els 5 milions de rals. Això va comportar que a Catalunya, les propietats que van sortir al mercat no van ser tantes com les de la resta d’Espanya. Com a conseqüència el nombre de propietaris no va augmentar ja que les terres continuaven sent propietat de l’església.

La desamortització, no va comportar una gran reforma de l’agricultura ni a Espanya, ni a Catalunya, tot i així la producció agrícola va augmentar en el conjunt d’Espanya.

Sintetitza què es pretenia amb la reforma agrària liberal, quines mesures es van prendre i quins en van ser els resultats.

Com a objectiu principal el què es pretenia era consolidar la propietat privada dels béns i les terres, ja que d’aquesta manera s’aconseguia que els pagesos adquirissin les terres, les treballessin i que tinguessin una capacitat productiva.

Es van realitzar un seguit de mesures:

- Desamortització eclesiàstica i civil.

- Desvinculació de les primogenitures.

- Abolició senyories i drets jurisdiccionals.

- Abolició Mesta.

Aquestes mesures van crear un seguit de conseqüències que van portar a la misèria i emigració, i també a augmentar els preus.

La desamortització va tenir un impacte diferent a Catalunya. Explica’n les causes.

Va tenir un impacte totalment diferent perquè la noblesa catalana estava afeblida degut a la crisi que havien patit a conseqüència de la forta pujada de preus i la oposició dels pagesos.

Explica quines regions l’estructura de la propietat era més desfavorable pel desenvolupament agrícola i per què.

La zona que va ser més desfavorable va ser Galícia ja les condicions climàtiques van perjudicar molt. Sobretot pel fet de que no es disposa de millors tècniques per l’orografia, és a dir, tenien i encara tenen un relleu dolent per fer grans camps. Això els va impossibilitar que hi hagués un gran desenvolupament agrari.

Quin tipus de propietat o de contracte d’arrendament pagès era més favorable?

El tipus de propietat que va ser més favorable és la de “rabassa morta”. D’aquesta manera el pagès podia conrear la terra fins que dos terços de la collita havien mort. No els interessava als nobles ja que d’aquesta manera si es produïa més s’ho podien administrar ells (els pagesos).

Com era la productivitat de l’agricultura cerealística espanyola i la catalana en relació amb la resta d’Europa?

La productivitat catalana estava una mica per sota de la resta d’Europa,

...