El Franquisme (1939 - 1959)

El Franquisme (1939 - 1959)

La construcció d’una dictadura

Característiques

Totalitarisme: règim dictatorial de caire feixista.

Es va suprimir la constitució de 1931, es va clausurar el parlament i prohibir tots els partits i sindicats. Partit únic i sindicat vertical.

Cabdillisme: Franco és el Caudillo d’Espanya.

Cap d’estat, govern, exèrcit i partit únic.

Concepció unitarista i centralista de l’estat: ultranacionalisme espanyol.

Acabà amb les autonomies i perseguiren els nacionalismes perifèrics.

Repressió contra l’oposició: es persegueix i elimina als republicans de manera planificada.

Es prohibeixen partits i sindicats.

Control dels mitjans de comunicació: sotmesos a una rígida censura.

Utilitzats com a mitjà de propaganda franquista.

Els suports institucionals del règim

L’exèrcit

Instrument de la repressió política

Consells de guerra i execucions.

Molt present a la primera fase de la dictadura

Desfilades.

Participa en el poder

Ministres i governadors.

Fet i de las JONS

Partit únic, aplegà els seguidors més actius del regim

Ocuparen càrrecs principals de l’administració.

Es crearan 4 organitzacions de masses:

 Frente de juventudes: adoctrinament de la joventut.

 Sección femenina: formació de la dona cristiana.

 Sindicato Español Universitario (SEU): control dels universitaris.

 Central Nacional Sindicalista (CNS): sindicat vertical.

L’església

Paper destacat en la legitimació i la construcció del regim franquista: definit com a estat confessional i reinstauració del pressupost al clergat.

Control del sistema educatiu i la salvaguarda dels valors morals catòlics en la societat.

Les polítiques bel·ligerants del Franquisme

Hegemonia del nacional sindicalisme

Segona Guerra Mundial (1939-45)

El nacional sindicalisme

El nacional sindicalisme: doctrina i ideologia política de la falange espanyola.

Basada en el totalitarisme feixista. El tradicionalisme nacionalista i el sindicalisme vertical van ser adoptats pel franquisme en els primers anys.

Segona Guerra Mundial (1939 - 45)

L’inici de la guerra (1939 – 40)

Neutralitat

Recolza les potencies de l’eix amb reserves per la guerra civil espanyola.

Política interna: paper hegemònic de Fet i de les JONS.

En el nou estat nacional sindicalista es vol crear a imatge dels règims feixistes.

Política econòmica: autarquia (autosuficiència econòmica i intervencionisme).

Supremacia de l’eix (1940 - 1943)

No bel·ligerància

Victòria d’Alemanya contra França amb suport econòmic i diplomàtic.

Entrevistes per la intervenció d’Espanya a la guerra.

Hitler a Hendaia (1940) i Mussolini a Bordighera (1941).

Hitler no accepta les condicions desproporcionades de Franco.

Gibraltar, Marroc francès i Ora.

Falangistes: volen participar-hi.

S’oposen: monàrquics, empresaris, església i part dels militars.

Ramon Serrano Suñer: la División Azul (1941).

Cos de voluntaris per lluitar a la campanya de Rússia.

USA embargament de petroli (1943)

Agreuja situació econòmica del país.

Tungstè per a les fabriques d’armes a més de 10.000 treballadors a Alemanya.

Derrotes de l’eix (1943 - 45)

Neutralitat

Retirada i la dissolució de la División Azul.

La derrota de l’eix va suposar un distanciament del feixisme.

Marginació del falangistes dels llocs més rellevants del govern i l’abandonament de l’estètica feixista.

Fet i de las JONS passa a anomenar-se Movimiento Nacional.

El nou Franquisme: règim catòlic, conservador i anticomunista.

Influencia al govern de la Asociación Catòlica Nacional de Propagandistas (ACNdP).

ELS ANYS DEL BOICOT INTERNACIONAL (1945 - 47)

L’ONU condemna el regim de Franco (1945 - 47).

Boicot internacional:

 Tancament de la frontera amb França.

 Retirada dels ambaixadors (1946).

Cost econòmic i polític:

 No es beneficia del pla Marshall (1947): ajuda econòmica present a Europa.

 Exclosa de la OTAN (1949).

L’estat franquista ho presenta com una conxorxa dels enemics del règim.

Nacional catolicisme

Unió església Estado: nou moviment religiós associat a l’estat.

Reconeixement internacional (1947-59)

La guerra freda (1947).

Espanya és un aliat contra el comunisme i s’incorpora en organismes internacionals.

Tornen els ambaixadors (1950).

Acords amb USA i el Vaticà (1953).

El vaticà reconeix al govern de Franco.

Confessionalitat de l’estat i privilegis com no pagar impostos o rebre ajudes.

Canvis en el govern: predomini del nacionalcatolicisme (ACNDP).

Més pes als catòlics en detriment dels falangistes.

Acords amb els USA.

Espanya rebia ajuda econòmica i armament.

Els USA obtenien bases militars com la de Torrejón o Rota.

Els primers intents d’obertura (1956 - 59)

Situació econòmica difícil:

Carestia de productes basics de fam.

Onada de protestes obreres (1956-58).

Primers moviments de dissidència(idees contraries) a les universitats de Barcelona i Madrid.

Reclamacions salarials.

Dintre del govern hi ha veus que reclamen una reorientació econòmica.

Posar fi a l’autarquia i la liberalització de l’economia obertura a l’exterior.

Remodelació de l’executiu (1957).

Entrada dels tecnòcrates que provenien de l’Opus Dei en la direcció econòmica del país. S’inicia l’etapa del desarrollismo.

L’institucionalització de règim (1939 - 59)

La democràcia orgànica: falsa aparença d’una democràcia parlamentaria.

El règim va voler donar una imatge de legalitat promulgant unes lleis fonamentals per substituir la inexistència d’una constitució i creant unes corts per donar l’aparença de sistema parlamentari.

L’estat franquista rebutjà la democràcia basada en la participació popular, el sufragi i la divisió de poders.

No hi ha constitució ni partits polítics, sinó un únic partit polític i un únic sindicat.

Crea un sistema basat en el sistema corporativista

...