Primera Etapa Del Franquisme

Primer franquismo (1939-1959)

1.1 Característiques del franquisme

Dictadura que consolido tots els poders absoluts de Franco.

Autoritarisme extrem,caràcter antidemocràtic ( totalitarisme,dictadura inspirada en el model

feixista italià i alemany, va suprimir la Constitució de 1931, es van prohibir els partits polítics i

els sindicats, només va permetre l'existència d'un partit únic i un únic sindicat oficial). Va continuar la repressió dels opositors practicada durant la Guerra Civil (constant i planificada). Concepció unitarista i centralista de l'Estat (centralisme, abolició dels estatuts d'autonomia i foment de la españolización de la població). Control dels mitjans de producció (censura i eren utilitzats com un aparell de propaganda franquista).

1.2 Les bases del règim

Institucionals: l'exèrcit, el partit únic i l'Església catòlica.

L'exèrcit va participar en el poder activament,la majoria dels ministres i els governadors eren militars de carrera.

El partit Falange Espanyola Tradicionalista i de les Juntes va constituir organitzacions de masses: Front de Joventuts, Secció Femenina, etc.

L'Església catòlica, l'estat es definia com un Estat confessional catòlic, a canvi l'Església una va obtenir un finançament públic.

Socials: Suport, passivitat i el rebuig.

El suport de les elits econòmica i socials que van recuperar el poder econòmic, social i polític. També dels propietaris agrícoles petits i mitjans que havien recolzat l'alçament. 

Passivitat de les classes mitjanes ( apolítica) Trauma de la guerra i desbordades per la revolució social.

Resistència de les classes populars es consideraven perdedors de la Guerra Civil van ser els primers protagonistes de l'oposició, no obstant això, la repressió, la por i el control policial, juntament amb la gana, la misèria i l'afany de supervivència, van conduir a la major part de les classes populars a la passivitat política.

Famílies de règim

Grups que havien mostrat la seva adhesió incondicional al Cabdill i que integraven el Moviment Nacional, no obstant això dins del franquisme van coexistir diferents “ famílies” com la Coalició franquista: falangista, carlistes i monàrquics, els grups que havien donat el seu suport incondicional a la rebel·lió de 1936, també van tenir cert reconeixement els sectors incorporats a la causa franquista durant la guerra com a republicans radicals, membres de la CEDEIXI i catalanistes de la Lliga Catalana. L'Església també va crear associacions com a organitzacions catòliques: Associació Catòlica Nacional de Propagandístiques ( ACNDP) i el Opus Dei.

Repressió

No només durant la Guerra Civil es va manifestar la voluntat d'eliminar als enemics, sinó que una vegada finalitzat el conflicte es va procedir a la institucionalització de la repressió. Es van elaborar lleis com a Llei de Responsabilitats Polítiques i la Llei de Repressió del Comunisme i la Maçoneria.

El principal braç executor de la política repressiva, després es va crear el Tribunal d'Ordre Públic (TOP), una jurisdicció civil especial per a delictes polítics. 

La repressió tenia certa voluntat d'exemplaritat i càstig, a més es tractava de castigar però 

també difondre el terror entre la població. Les mesures repressives contra els vençuts van ser acompanyades d'un procés de confiscació i espoli del seu patrimoni. També es va dur a terme una depuració generalitzada dels funcionaris i treballadors de les administracions públiques i es va pressionar perquè es procedís d'igual forma en el sector privat.

Repressió sobre els nacionalismes la victòria de Franco va tenir característiques particulars a

Catalunya, País Basc i Galícia, els nacionalismes de les quals atemptaven contra el principi de la unitat d'Espanya, es van prohibir totes les manifestacions lingüístiques i culturals no castellanes.

Organització de l'Estat

Cncentración de poders en la persona de Franco.

Lleis Fonamentals que ocupaven el lloc d'una Constitució inexistent.

• Fur del Treball 1938, de clara inspiració feixista, establia els principis del nacionalsindicalisme

• Llei d'Unitat Sindical 1940 inspiració feixista

• Llei Constitutiva de les Corts 1942 Tallis òrgan superior de participació del poble

espanyol en les tasques de l'Estat, tots els seus representants ,procuradors, eren designats pel poder

• Fur dels Espanyols 1945, conjunt de deures i drets que no anava acompanyada de

cap garantia per poder-los exercir.

• Llei del Referèndum Nacional 1945, el cap de l'Estat podia sotmetre a consulta popular les

qüestions que considerés oportunes.

• Llei de Successió 1947, va permetre a Franco designar al seu successor, establia a Espanya com a

regne i preveia la monarquia com a successora del franquisme.

• Llei de Principis del Moviment Nacional 1958 ,que va reafirmar al Moviment Nacional com a únic partit

• Llei Orgànica de l'Estat 1966, canvis en en sistema polític en les Corts , mantenia la naturalesa autoritària del règim i la designació del príncep Juan Carlos com a successor de Franco.

La democràcia orgànica

El franquisme rebutjava el sistema democràtic, basat en la voluntat popular, el sufragi i la separació de poders.

Per a la construcció del nou Estat de va inspirar en l'Estat corporativista italià que organitzava la participació popular a partir de tres unitats bàsiques: la família, el municipi i el sindicat, elements representatius de la societat i que el règim considerava superiors als partits polítics, l'instrument de participació ciutadana en els règims democràtics.

Només tenia caràcter consultiu i assessor, ja que Franco controlava aquest poder i tenia dret a vetar les lleis així com poders excepcionals per promulgar lleis en casos d'urgència.

Sindicats Verticals, l'Estat exercia una tutela sobre la classe obrera i dictava les condicions laborals, anul·lant tota possibilitat de negociació col·lectiva i il·legalitzant la vaga, resultat salaris baixos per als treballadors i amplis beneficis empresarials. En el plànol territorial, a les províncies hi havia Capitanies Generals, un governador civil ,cap provincial del Moviment i un altre militar ; als ajuntaments, els alcaldes que eren també caps locals del Moviment.

2. ETAPES DE L'EVOLUCIÓ DEL RÈGIM

En política interior

...