ClubEnsayos.com - Ensayos de Calidad, Tareas y Monografias
Buscar

El franquismo (català)


Enviado por   •  25 de Octubre de 2022  •  Apuntes  •  4.969 Palabras (20 Páginas)  •  158 Visitas

Página 1 de 20

 EL PERÍODE FRANQUISTA[pic 1]

1. EL PERÍODE DE POSTGUERRA (1939-1950)

El franquisme va ser un règim dictatorial-autoritari que es va establir a Espanya després de la victòria franquista a la Guerra Civil. És un període que es va iniciar amb moltes similituds amb els moviments feixistes europeus (nazisme alemany i feixisme italià), però que va experimentar un cert oberturisme a partir dels anys seixanta degut a la necessitat de trobar un reconeixement internacional.

El primer període del franquisme (període de postguerra) el situem entre 1939 i 1950 i té les següents característiques:

  • Estructuració dels principis ideològics i institucionals del franquisme.
  • Important relació amb el règim de Hitler fins l’any 1943 i aïllament internacional després de la II Guerra Mundial.
  • Autarquia econòmica i intervencionisme econòmic de l’estat.
  • Forta repressió contra l’oposició a l’interior.

ESTRUCTURACIÓ DELS PRINCIPIS IDEOLÒGICS I INSTITUCIONALS DEL FRANQUISME.

Els principis ideològics que definiran el règim de Franco quedaran establerts durant aquest període i es mantindran, encara que sigui com a referència teòrica, durant tot el franquisme. Aquests principis van ser els següents:

  • Exaltació de la figura de Franco i propaganda laudatòria per enaltir la seva figura.
  • Anulació de tota oposició política al règim, que es concretava en la prohibició dels partits polítics i una forta cesura en l’àmbit polític. Per aconseguir la fidelitat plena de les estructures de l’estat es va fer una important depuració dels funcionaris i l’ampliació de les forces d’ordre públic.
  • Visió unitària i centralitzada de l’estat espanyol, que suposava la supressió de qualsevol estatut d’autonomia.
  • Visió antiliberal i antimarxista d’Espanya, que es concretava en la creació d’un estat corporatiu, on el moviment polític i sindical estaven vinculats a l’estat. Les Corts no eren el reflex de la sobirania nacional i el Sindicat Vertical pretenia la concòrdia de les classes socials mitjançant un objectiu nacional per sobre dels interessos classistes.
  • La creació d’un estat confessional on la religió catòlica fos la religió oficial de l’estat. La censura controlava els aspectes morals i religiosos de la societat. L’Església va rebre importants privilegis socials relacionats amb el seu finançament. L’estat controlava l’Església a partir de l’elecció de bisbes (sistema de terna: Franco presentava tres candidats i la Santa Seu escolliu un).

Durant aquest període van aparèixer les tres famílies polítiques del règim de Franco, que durant aquest primer període van ser el suport polític i ideològic del règim. Cadascuna d’aquestes famílies aportava un dels principis ideològics que sustentava l’Estat Nacional creat per Franco:

  • L’Exèrcit, que amb el seu Nacionalpatriotisme vigilava per la unitat d’Espanya.
  • Falange Espanyola Tradicionalista de les JONS. Va rebre el nom de Moviment Nacional i aportava el concepte de Nacionalsindicalisme, que suposava la idea d’estat corporatiu amb un gran sindicat vertical que defensés la situació dels treballadors sense perjudicar els interessos nacionals. Falange disposava de 6000 “camisas viejas” abans de començar la guerra; després de la guerra comptava amb 600.000 afiliats i exercia la seva influència mitjançant associacions vinculades al partit, com Secció Femenina, Front de Juventuts o Organització Juvenil Espanyola (OJE). En l’àmbit sindical controlava l’Organització Sindical Espanyola (Sindicat Vertical, OSE). A partir de 1942 la presència de falangistes a la vida política espanyola va començar a ser criticada per sectors tradicionalistes i catòlics. Uns dels esdeveniments que van mostrar aquest rebuig cap a Falange va ser l’esdeveniment al santuari de la Mare de déu de Begoña a Bilbao, on falangistes van llançar dues granades de mà i van ser ferits un centenar de persones.
  • L’Església, que proporcionava el Nacionalcatolicisme que definia Espanya com un país catòlic en la seva essència.

Tots aquests principis van quedar recollits en una important legislació que va posar les bases institucionals de règim. Les principals lleis van ser les següents:

  • Llei Constitutiva de les Corts (1942): Els procuradors (era el nom que rebien els representants de les Corts) eren elegits per Franco i indirectament per les tres corporacions de la societat espanyola: sindicat, família i municipi. En teoria tenien una funció legislativa, però a la pràctica, només ratificaven els projectes presentats per Franco.
  • Fur dels Espanyols (1945): S’establien tot un seguit de drets i deures dels espanyol, però tots aquests drets quedaven anul·lats quan s’afegia “sempre i quan no atemptin contra els principis fonamentals de l’Estat”.
  • Llei de Referèndum Nacional (1945): els espanyols podien ser consultats per Franco sobre assumptes de l’Estat.
  • Llei de Successió del Cap de l’Estat (1946): S’establia el poder vitalici de Franco i li permetia nomenar al seu successor. L’any 1949 aquesta llei va ser completada quan es va establir que Espanya era un Regne i el successor de Franco seria un rei

IMPORTANT RELACIÓ AMB L’ALEMANYA DE HITLER FINS 1943 I AÏLLAMENT INTERNACIONAL DESPRÉS DE LA II GUERRA MUNDIAL.

La política internacional durant aquest període de postguerra es va caracteritzar per dues situacions diferents:

  • Col·laboració amb l’Alemanya de Hitler fins 1943
  • Aïllament internacional després de la Segona Guerra Mundial.

Durant la Segona Guerra Mundial l’Espanya Franquista es va mantenir neutral, encara que va col·laborar amb Alemanya de la següent manera:

...

Descargar como (para miembros actualizados) txt (33 Kb) pdf (166 Kb) docx (29 Kb)
Leer 19 páginas más »
Disponible sólo en Clubensayos.com