El regnat de Carles IV (1788-1808)

1.EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808)

Carles IV va acceder al tron espanyol al 1788 i immediatamen es va creuar en les complicacions de la

complexa situación creada per la Revolució Francesa(1789). La por d’aquesta expansió va congelar totes

les reformes iniciades durant el regnat de Carles III,s’apartaren del govern els minstres ilustrats, va

nomenar a Manuel Godoy secretari d’estat i va tancar la frontera francesa per evitar contagi.

Les accions de les classes populars a la Revolució Francesa,el carácter radical de les seues reformes i la

mort a la guillotina al 1793del rei LuisXVI, el van conduir a unir-se a la coalició militar en guerra contra

França(1793-1795)

Aquest enfrontament acabà amb la derrota de les tropes españoles,que va portar uns elevats costos

ecònomics i va subordinar a espanya als interesos francesos. Godoy mentre la pol.litica española

vacil.lava entre el por als francesos i el pacte amb ells, va decidir finalment per la aliança que va derivar a

una guerra contra gran bretanya. Això va fer que perguera tota la flota española i tots els recursos de la

Hisenda van ser eliminats. Amb la finalitat de recursos ecònomics, Godoy va recorrer a l’augment de

contribucions i desamortitzció de terres esclèsiatques.

Aquestes mesures provocare una àmplia oposició. La nobles i l’esglèsia es trobaben en contra a les

reformes i amés va augmentar el rebuig cap al fill primogènit del rei, Ferran.

Els impostos sobre els camperols van provocar el decontentament popular que es veía incrementat per les

epidèmies,la fam, la escassetat. Per culpa de la incapacitat de resoldre aquesta crisi va morir molta gent.

A l’any 1807, Godoy va signar amb Napoleó el tractat de Fontaineblau, que autoritzava als exèrcits

francesos entrar a Espanya per ocupar Portugal, i a canvi,un repartiment de potugal entre França i

Espanya. Espanya va ser engañada pels francesos que a la fi ocuparen el territorio espanyol situant-se en

punts estratègics.

El 18 de març de 1808,va esclatar un motí a Aranjuez, amb participación popular però diriit per la noblesa i

el clergat amb la finalitat de la destitució de Godoy. Això va provocar una crsi profuna en la monarquia

espanyola i la seua feblesa atraía als francesos per envair Espanya definitivamente.

Napoleó va nomenar al seu germà,Josep, rei d’Espanya i per anunciar-ho va convocar corts a Baiona a fi

d’oferir un estatut al país , aquest reconeixia l’igualtat dels espanyols davant la llei,els impostos i l’accès als

carrecs públics.

Josep Bonaparte va jurar l’estatut al 1808 i va esdevenir rei d’Espanya amb poc suport popular. Ell, va

introducir reformes per portar fi a l’Antic Règim: desmortització de part de les terres del clergat , legislación

del regim senyorial. Finalment, es va abolir la Inquisició i es va iniciar la reforma de la Administració.

2.LA GUERRA DEL FRANCÈS I LES CORTS DE CADIS. (1808-1814).

El 2 de maig, a Espanya es va iniciar un alçament contra la presencia francesa. L’exemple donat pel

general Murat va escampar pel tot el país i la población es va rebelar contra l’invasor.Davant la sorpresa

dels francesos , un moviment de resistència popular va frenar l’avanç de les tropes imperials.

Van sorgir Juntes d’Armament i Defensa que es van organitxzar a escala provincial per a reclamar l’acció

de les autoritats i forçar la unió d’una Junta Central que coordinara l’acció contra els francesos.L’exercit

espanyol era insuficient per a oposar-se a l’avançament de les forçes franceses. La guerrilla( partides

menudes de voluntaris del poble) i la resistència en els setges de les ciutats van impedir el progres del

domini francés.

La invasió francesa i l’abdicació de la monarquia van obligar a la societat espanyola a prendre posició

enfront de la nova monarquia napoleónica.Els afrancesats, que estaven a favor, que ere la minoría, gent

culta i gent que coneixia el liberalismo que estaven d’acord amb Josep Bonaparte i amb les reformes

napoleòniques per a evitar excesos revolucionàris. I en contra hi estaven els patriotes , que eren el clergai i

la noblesa , que els interessava el absolutisme de Ferran VII per la defensa de la tradición i la religió

católica. I per últim es trobaven la burguesía i el sector d’il.lustrats que estaven a favor del liberalismo però

en contra de tindre un rei estranger , volien a Ferran VII pero sense l’absolutisme. La gran població va fer

un moviment de defensa contra l’invasor extranger desitjant aixi la tornada de Ferran VII.

La guerra va ser llarga i molt destructiva,a l’ocupació francesa tenien avantatge els francesos que varen

ocupar rapidament el país, però França estaba ocupada en altres guerres i aprofitant-se d’aquesta debilitat

Espanya va derrotar a França i perfi l’epoca napoleónica va arribar al se fi.

La Junta Central Suprema va posar en marxa una convocatoria de Corts i la conveniencia dea d’elegir els

diputas que representarien la nació . Aquesta junta es decideix apartar-se i va ser reemplaçada per una

regència de Ferran VIl, pel Bisbe d’Ourense que va convocar la reunió de les corts a cadis l'any 1810.

Les corts de Cadis, exercien el poder en representació del ciutadans que formaven la nació. Els primers

acords varen ser; la divisió de poders, la iguallat davant la llei, i es va reconeixer rei d'Espanya a FerranVII

però com a rei que ha de respectar a tots.

Les corts varen elaborar una Constitució l'any 1812 , reconeguda com "'La Pepa" Aquesta reconeix molts

direts mes progressistes i possa mes privilegis per al ciudadans.

La Constitució posa el sufragi universal masculi, tots els homes poden votar. També produeix la divisió de

poders; el poder Legislatiu que fa les leis i dirigit per les corts, el poder Executiu que posa en práctica les

lleis i dirigit pel govern, y el poder Judicial, que imparteix justicia i dirigit pels jutjats i tribunal. Davant de

totes les lleis, el rei podia interferir pel dret de vet , dos vets consecutivs. Per aixo la divisió de poders no

es clara ni precisa.

Per altra banda, és una constitucio molt conservadora, la gent no por triar la seva religió, no hi havia

liberació religiosa. Com a organitzacio territorial, va establir la divisió per provincies: I per últim, va dejensar

...