FRANQUISMO

EL FRANQUISME: UN RÈGIM FEIXISTA

El règim franquista:

Acabada la Guerra Civil, Franco, contràriament a allò que molts pensaven, va consolidar i va incrementar el seu poder. Inicialment, l’organització i la simbologia del regim franquista es basaven en el nazisme alemany i el feixisme italià. Com en aquests països, el lideratge del dictador (caudillo) era indiscutible. Franco, era, alhora, cap d’estat, cap de govern, cap de l’únic partit polític permès i generalíssim dels exèrcits.

Només hi havia un únic partit polític (Falange Española Tradicionalista y de las JONS), una única organització sindical permesa (Organització Sindical Española) i una associació encarregada d’enquadrar tot el jovent des dels 7 anys (Frente de Juventudes), i un estricte control de l’economia i la propaganda.

D’altra banda, la separació i independència dels 3 poders era inexistent, perquè l’executiu, presidit per Franco, predominava sobre els altres 2. El poder legislatiu (les Corts Espanyoles) era un simple òrgan que elaborava lleis i estava format per procuradors addictes al règim.

Des del punt de vista social, els sectors conservadors de la societat que s’oposaven a la República recolzaven aquest nou règim. La pagesia de Navarra i Castella va recolzar des d’un primer moment al règim, mentre que sempre va ser feble la implantació del franquisme en els nuclis industrials (Catalunya i País Basc). Els grans terratinents, la burgesia, les classes mitjanes urbanes i l’exèrcit van constituir el fonament sociològic del règim franquista. També va ser molt important el suport que va rebre de l’Església catòlica.

Un estat repressiu:

La dictadura franquista no va permetre cap mena de participació ni expressió per part de l’oposició. Tots els partits polítics i sindicats van ser prohibits i perseguits. Els més perseguits van ser els republicans, comunistes, socialistes, anarquistes i separatistes (els quals reivindicaven l’autonomia de Catalunya o del País Basc, o tan sols defensaven el manteniment de les llengües i les cultures autòctones).

Per tal de fer més efectiva la repressió, el règim es dotà de mecanismes jurídics, com ara la Ley de represión contra la masonería y el comunismo i la Ley de Seguridad del Estado. La repressió va ser molt intensa i milers de persones van ser empresonades o van perdre la feina. La repressió va ser molt extensa, però on va ser especialment intensa va ser en el funcionariat i l’ensenyament.

...