Historia Fcb

3.2 De les Corts al Camp Nou (1922-1957)

El camp de les Corts és el lloc dels grans èxits esportius, però també de la crisi de la dècada dels trenta; el camp és clausurat per la Dictadura de Primo de Rivera i també es va convertir en una mena de desguàs militar a la fi de la Guerra Civil. Però també és l’estadi que va viure la represa de l’entitat, el creixement espectacular del nombre de socis i els èxits esportius del Barça de les Cinc Copes. Samitier als anys 20 i Kubala als anys 50 van ser els grans astres que van il•luminar futbolísticament un camp que va marcar decididament la història blaugrana.

La primera edat d'or del club significa l'explosió d'un vertader equip de somni. En aquesta situació, l'afició pels colors barcelonistes es desborda a la vegada que augmenta la identificació, del club amb el sentiment catalanista. El 20 de maig de 1922 se celebra la inauguració del camp de Les Corts, un magnífic estadi amb una capacitat inicial de 30.000 espectadors, que en successives ampliacions la van doblar fins a 60.000. El Barça guanya la primera edició de la Lliga espanyola (1928-29). Com a contrapunt negatiu, el Barça pateix la febre anticatalanista de la Dictadura de Primo de Rivera. El dia 14 de juny de 1925, al camp de les Corts va ser escenari i testimoni d'un episodi que ha passat a la història del club blaugrana. El club havia organitzat un partit contra el CE Júpiter en homenatge a l'Orfeó Català. Inicialment l'autoritat governativa no va concedir el permís i això va provocar que el dia del partit una gran quantitat d'aficionats i catalanistes es concentressin a les Corts. Finalment, concedida l'autorització prèvia i abans de començar el partit amb el públic a les grades, la banda de música de la British Royal Marine (ancorada en aquells dies en el port de Barcelona) va tocar els himnes espanyol i britànic. El públic va xiular sorollosament mentre sonava la "Marxa Reial" i, al contrari, va aplaudir durant el "God Save the King" britànic.

L'autoritat governativa, enfurismada per l'incident, no va trigar a reaccionar contra el club i en represàlia per aquests fets, el Camp de Les Corts va ser clausurat per una durada de sis mesos, finalment reduïda a tres. El president Joan Gamper va presentar la dimissió.

En la dècada dels 30 el club es veu enfonsat en tres crisis: financera, social i esportiva, a nivell estatal. L’esclat de la Guerra Civil el 1936 té una primera víctima barcelonista: el president Josep Sunyol és assassinat per soldats franquistes el mes d’agost. La Guerra Civil no va arreglar les coses per al Barça. Un mes després de l' inici dels combats, va desaparèixer a la serra de Madrid un expresident del club, Josep Sunyol, que a més havia diputat d'Esquerra Republicana de Catalunya. L'equip, de gira pel continent americà, és perdonat, però la

...