Historia de España S.XIX

INDUSTRIALITZACIÓ I ECONOMIA (segle XIX)

La industrialització a Espanya va ser endarrerida respecte de països europeus industrialitzats. Degut a:

- Manca de primeres matèries i d’energia (cotó, carbó, ferro...) a Catalunya les comprava a fora de tal manera que s’incrementava el preu final del producte industrial.

- Inexistència d’un mercat interior ampli i ben comunicat.

- Política econòmica lliurecanvista. Oposada al desig proteccionista de la indústria catalana (partidària de restringir l’entrada de productes estrangers evitant la seva forta competència i de protegir la indústria pròpia).

Característiques generals de la industrialització a Espanya:

- Gran concentració territorial: bàsicament a Catalunya (costa i voltants de rius) i País Basc.

- Canvis tècnics: s’utilitzava com a energia la força del vapor (costa) i la hidràulica (rius).

REALITZACIÓ INDUSTRIAL MÉS ÀMPLIA A CATALUNYA: DESENVOLUPAMENT INDÚSTRIA TÈXTIL (COTÓ I LLANA) A CATALUNYA FINS 1875

- Especialització en indústria lleugera: tèxtil (cotó i llana).

- Pionera en la utilització de la màquina de vapor. 1833. Primera fàbrica de vapor: El vapor dels germans Bonaplata.

- Dos tipus de indústries tèxtils: vapors i colònies.

- Mecanització del procés productiu. Filatura (fer els fils, SELFACTINA: filadora) i tissatge (fer la tela, telers mecànics).

- Dependència energètica: manca de carbó.

- Localització a la vora dels ports per utilitzar la força del vapor com energia i localització a la vora dels rius per utilitzar energia hidràulica.

- 1862-1865: període de crisi: FAM DEL COTÓ. La guerra de Secessió americana va fer pujar el preu del cotó, enfonsant moltes indústries tèxtils catalanes.

- Els industrials demanaven un govern que imposés mesures proteccionistes per als seus productes.

- Colònies industrials: Conjunt d’instal•lacions industrials separat dels nuclis de població, amb cases per a obrers i encarregats, església, escola, economat i altres dependències; prop d’un riu per aprofitar l’energia hidràulica. Es van fundar a partir del 1871. Jurídicament eren regides pel decret llei de colònies industrials del 1889 (les empreses no pagaran impostos en un període entre 10 i 25 any i exempció de consums i quintes als treballadors). Sistema patronalista (obediència i respecte al propietari de la fàbrica que actuava com a pare).

- Inici de les migracions a Catalunya. Aquesta indústria va absorbir mà d’obra d’altres zones d’Espanya.

INDUSTRIA SIDERÚRGICA I MINERA

- Concentració de la indústria siderúrgica al nord de la Península (disponibilitat de carbó i minerals de ferro; els ports en permetien la seva exportació).

- Es va desenvolupar a partir de 1868.

QUÈ VA IMPLICAR LA XARXA FERROVIÀRIA?

Va afavorir la mobilitat de la població (mà d’obra) per tot l’Estat espanyol (inici de les grans migracions interregionals) i abaratiment dels intercanvis comercials interiors, va estimular el treball i va impulsar el consum de carbó asturià.

*1855 Llei de ferrocarrils (Bienni Progressista 1854-56).

AGRICULTURA

Reforma agrària liberal:

- Abolició règim senyorial. Aquesta situació va empènyer la noblesa a vendre part del seu patrimoni agrari en benefici de la burgesia urbana i de pagesos benestants que en molts casos eren antics emfiteutes.

- Desvinculació de la terra.

- Desamortitzacions. Possibilitat de redempció dels censos emfitèutics. En la subhasta dels béns desamortitzats es van oferir als pagesos la possibilitat de redimir el cens que pagaven i accedir a la propietat (Catalunya). A Espanya els compradors van ser terratinents interessats més en les rendes que no en la màxima professionalitat per augmentar el rendiment de la terra (latifundis).

- Liberalització del mercat agrícola.

Canvis d’estructura de la propietat de la terra i el seu règim jurídic. A Catalunya van afavorir la millora dels mètodes de conreu i l’augment de la producció degut a que la propietat de la terra es va situar en mans de propietaris actius.

Contractes agraris a Catalunya s. XIX:

- ARRENDAMENT: El propietari cedeix a un pagès l’ús temporal de la terra a canvi del pagament anual en metàl•lic d’una certa quantitat.

- PARCERIA: Igual que l’anterior però el pagament anual es fa amb productes.

- MASOVERIA: El pagès ha de conrear la finca de la propietat a canvi de viure-hi, lliurar-li una part de les collites i actuar com a encarregat de la finca.

RABASSA MORTA: Se li cedia una parcel•la a un pagès perquè hi plantés vinyes. El contractes es dissolia amb la mort de dos terços dels primers ceps plantats.

PERVIVÈNCIA DE L’AGRICULTURA TRADICIONAL I FRACÀS DE LA REFORMA AGRÀRIA A L’ESPANYA DEL S. XIX:

- La reforma agrària que van aplicar els governs liberals a partir de 1833 pretenia assentar les bases de l’economia capitalista, liquidant les formes pròpies de l’Antic Règim i la consolidació de la propietat de la terra.

- Desamortitzacions: els compradors van ser terratinents interessats més en les rendes que no en la màxima professionalitat per augmentar el rendiment d ela terra (latifundis).

- Els arrendataris es van convertir en jornalers.

- Productivitat baixa, predominaven mètodes tradicionals i la inexistència d’un mercat integrat obstaculitzava l’intercanvi dels escassos excedents.

- Endarrerits respecte a les innovacions tècniques.

- Encariment dels preus dels cereals a causa dels aranzels a la entrada de la producció estrangera més competitiva (política econòmica proteccionista).

A CATALUNYA, MAJOR DINAMISME DE L’AGRICULTURA:

- Introducció de nous conreus (blat de moro, patata, arròs, naps i trèvols).

- Intensificació de l’explotació agrícola amb innovacions tècniques (utilització d’adobs i fertilitzants, augment de regadius i construcció de canals, aplicació del sistema Norfolk).

- Especialització de conreus.

- Comercialització dels productes.

- Augment dels preus i de la renda agrària (millora del nivell de vida dels camperols i acumulació capital de la burgesia que va invertir en diverses activitats productives).

+ CATALUNYA a finals de segle va haver-hi una crisi agrària degut a la fil•loxera, un paràsit que causa la mort dels ceps. Per resoldre la crisi, es van replantar totes les vinyes amb un nou cep importat de Califòrnia, immune a la malaltia.

+ ESPANYA crisi cerealista, provocada per l’arribada a Europa de productes

...