LA SEGUNDA REPUBLICA

LA SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA

1.

2. La proclamació de la República i el període constituent

1 Les eleccions i el govern provisional

A principis del 1931 es van celebrar eleccions municipals per mitja de sufragi universal masculí , i les candidatures republicanosocialistes van triomfrar en les grans ciutats. Per aixó, es va fer evident que una bona part de l'electorat havia apostat per un canvi de signe.

El 14 d'abril, el regidors de Guipuscua van proclamar la República i, al llarg del dia ho van fer Valencia, Sevilla, Oviedo, Saragossa, Barcelona, etc. Davant de la nova situació, el rei Alfons XIII va renunciar a la postestat reial i va abandonar el país.

A Madrid van constituir un govern provisional, i va proclamar oficialment la Segona República espanyola. Els membres d'aquest govern representaven les forces principals de la conjunció republicanosocialista: republicans conservadors, d'esquerra i radicals, socialistes... Al marge de la coalició hi havia (comunistes i anarquistes). El govern provisional va convocar inmediatament eleccions a Corts constituents.

El govern va decretar un seguit de mesures d'extrema urgència: la proclamació de les llibertats polítiques i sindicals i la de signació d'alts càrrecs de l'administració, la reforma de l'exèrcit, l'inici de negociacions amb catalans i bascos per a pactar una solució autonòmica , actuacions per a plantar cara a la crisis econòmica.

Les eleccions generals van tenir una gran participació. La victoria va ser per a la coalició republicanosocialista.

1 La Constitució del 1931

Els diputats electes van formar les noves Corts republicanes , i l'executiu va quedar a les mans de la coalició vencedora. Les Corts van nomenar inmediatament una comissió encarregada d'elaborar un projecte de constitució.

La Constitució del 1931 tenia un accentuat caràcter democràtic i progressista. La Constitució agrupava el principis següents:

• L'estat es configurava de manera “integral”, però s'acceptava la possibilitat de constituir governs autònoms en algunes regions.

• El poder legislatiu residia plenament en les Corts, constituïdes per una sola cambra. El poder executiu requeia en el govern. El poder judicia es confiava a uns jutges independents.

• S'hi reconeixia una àmplia declaració de drets i llibertats. S'hi garantien la igualtat absoluta davant la llei, l'educació i el treball i la no-discriminació. S'hi estavlia el vot des dels 23 anys i es concedia el vot a les dones.

La Constitució no va aconseguir el consens de totes les forces polítiques´ hi havia discrepàncies entre l'esquerra i la dreta, per qüestions religioses i autonòmiques. L'aprovació dels articles religiosos de la Constitució va provocar que Manuel Azaña fora substituit per Niceto Alcalá Zamora, i aquest va passar a ser president de la República.

1 Els partit i els sindicats a la Segona República,

L'etapa republicana va inagurar un període de gran activitat de les formacions polítiques´ i sindicals.

Les formacions d'esquerra

En l'esquerra política van destacar els radicalsocialistes, amb una certa implantació entre les classes mitjanes i intel·lectuals, i Acció Republicana. En l'ambit regional, va passar el mateix amv l'Organització Republicana Gallega Autonòmista i no amb Esquerra Republicana de Catalunya. Tots aquests grups va ser partidaris de resformes extenses.

El partit més sólid i estructurat en l'esquerra era el Partido Socialista Obrero Espanyol. La seua força va creixer de manera espectacular durant la República. Dins del PSOE hi hava dos corrents, un de socialdemócrata, partidari de retardar els plantejaments revolucionaris i un de més revolucionari que veia en la República només un camí cap al socialisme. Més a l'esquerra, va destacar Partido Comunista de Espanya. Sorgit de la branca bolxevic del socialisme, va creixer rapidament entre el moviment obrer u camperol.

Per una altra banda CNT, es va enfrontar a dos corrents. Els trentistes que defensaven una orientació més moderna i sindicalista. D'una altra, el corrent més radical format per un sector revolucionari.

Els grups de la dreta

Hi havia algunes formacions republicanes de centredreta que van contribuir a l'adveniment de la República, com ara el Partit Radical o la Derecha Liberal Republicana.

Els partits conservadors i católics es van afonar després de la proclamació de la República. Només en sobreviure una munió de petits grups. Entre aquests grups cal remarcar el Partido Agrario, Partido Liberal Demócrata i Acción Española, un nucli intel·lectual.

El gran partit de la dreta católica i autoritaria va ser la Confederación Española de Derechas Autónomas. Defensava la propietat agrària, el pes tradicional de l'Eglésia i de l'exercit , i també els interessos de la banca i dels empresaris.

Amb els mateixos objectius hi havia la Renovación Española que defensava la necesitat d'un colp d'Estat. Els petits grups de caire nacionalsocialista i feixista van crear Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista i dirigit per José Antonio Primo de Rivera, el fill del dictador. Presentaven una ideologia antidemocràtica i s'organitzaven en grups militars d'acció directa.

2. Les reformes del bienni d'esquerres.

1 La qüestió religiosa

Un dels primers objectius de la República va ser limitar la influencia de l'Esglesia i secularitzar la societat espanyola. Aquestes intencions es van plasmar en la Constitució.

La por a la influència que el ordres religiosos exercien en l'educació va dur el govern a prohibir-los la dedicació a l'ensenyament. El procés es va completar amb la Llei de congregacions que va limitar la possesió de béns als ordresreligiosos.

Una gran part dels sectors catòlics va veure la nova legislació com una agressió al catolicisme. La jerarquia eclesiastica no va dubtar a manifestar el seu antagonisme envers la República i a posar-hi en contra als católics.

1 La modernització de l'exercit

El govern republicá estava convençut que l'exèrcit necesitava una profunda transformació. Manuel Azaña va impulsar un reforma que pretenia crear un exèrcit professional democràtic. I va considerar necessari reduir els efectius militars i assegurar-ne l'obedencia al poder civil.

Es va promulgar la Llei de retir de l'oficialitat

...