La Reforma.

TEMA 3 EL TEATRE

EL TEATRE ES REPRESENTACIÓ ÉS LITERATURA PERÒ NO NOMÉS

LITERATURA.

DOBLE DIMENSIÓ (El tetare es dual  text i representació)

Text literari:

 Els diàlegs, el títol, la relació deels dramatis personae, els pròlegs i clariments que es

poden incloure, o les acotacions amb valor literari

Text espectacular:

 Didascàlies: Signes i indicis textuals que en el text escrit dissenyen una virtual

representació, dissenyen el text per ser representat. (acotacions però també indicacions

contingudes en el diàleg que els actors hauran d’escenificar, subtext)

* Didascàlies; allà on el text es prepara per a la representació

Aquest dos conceptes no poden separarse ja que l’escriptor escriu l’obra tenint en compte la

representació de la mateixa.

DIVERSITAT DE FORMATS

 Monòlegs sense acotacions. Bernard marie Koltés (1988) La nit just abans dels boscos

 Textos en forma de llarga acotació sense cap parlament ( diàleg).

 Textos diàleg sense indicació de cap tipus.

LES ACOTACIONS:

A) L’acotació que situa l’espai ( objectes, llum. Ambient)

B) Donar informacions sobre els element cinètics i proxèmics. ( moviments i proximitat

entre elements i ,o personatges.

C) Aportar informació interpretativa, sobre el diàleg teatral, els personatges, les accions,

etc.

CARACTERISTIQUES DEL TEATRE COM A GÈNERE

 Immediatesa espacio-temporal (sobre la realitat i el teatre)

 La separació entre l’espai de la representació i l’espai de recepció ( sobre la quarta paret

i les seves ruptures)

 El caràcter lineal, fugaç i irrepetible de la representació (distinció entre

obra/representació)

 És impossibilitat de transformar la representació en artefacte comercial (el que es

consumeix és una experiència)

 La comunicació directa entre l’escenari i la sala (identificacions i distanciament). Això

crea un vincle entre espectadors i personatges, més forts que el text.

 Tant la creació com la recepció com a pràctica col·lectiva (el públic com a massa

perceptiva)

Característiques particulars del teatre com a gènere:

 -La capacitat d’assimilació de les altres arts.

 La possibilitat d’integrar-se en la vida social.

A) Històricament el teatre ha tingut una forta presència social.

B) Moltes conductes de la nostra vida social estan teatralitzades, condicionades per un

rols i models de comportament.

C) L’actuació del cos com a totalitat importància de la corporeïtat

D) Absència de narrador En el teatre no hi pot haver veu narrativa, si no és en forma

de personatge o de cor ( i.e. El cor al principi i al final de Romeu i Julieta).

E) El teatre por explicar històries: - Mostrant es accions - a partir del relat digressiu

en boca dels personatges.

LA DIVISIO: en actes o jornades (3o5) i escenes (unitats temàtiques marcades sovint per

l’entrada/sortida dels personatges que provoquen canvis en la situació dramàtica)

Temporalitat: Sincronia en l’escenificació d’accions ( veim les accions així com ocorren)

l’autor teatral es menys lliure que l’autor de novel·la en quant a la temporalitat. Sovint les

analèpsies i prolèpsies estan narrativitzades en boca dels personatges.

L’estil directe

 Diàleg

 Monòleg un sol personatge parla.

 Apart , un sol personatge, amb més personatges a l’escenari que fa un break per

expressar un pensament.

DIALEGS

- El diàleg de situació reflecteix de forma viva i versemblant les tensions, accions i

reaccions dels personatges a escena.

- El diàleg referencial cosses esdevingudes en un context dramàtic fora del present(

de l’obra)

- Diàleg oblicu aparentment aliè al conflicte dramàtic. (converses sense sentit

dramàtic)

El TEXT teatral està condicionat prèviament per una sèrie de determinacions

A) Ha de ser representable:

 Pel que fa a l’espai de la representació.

 Pel que fa a la durada de la representació

 Pel que fa a les condicions (econòmiques, etc) del muntatge

El text teatral es sempre per definició incomplet

 El text teatral és per definició el d’una obra oberta ( depèn de la interpretació de

actor, director, escenògrafs...)

 Es interpretableca

 Genera textos d’intermediació que en possibiliten la representació propostes

escenogràfiques.

IBSEN INNNOVACIÓ I CANVIS ESTRUCTURALS EN ENEMICS DEL

POBLE

La situació teatral a Europa abans d’Ibsen età estancada

 Reiteració dels esquemes romàntic i dels estereotips melodramàtics .

 A noruega: representació per part de companyies daneses de vodevils i obres de gust

popular.

EL TEATRE D’IBSEN MODIFICA ELS MODELS DTEATRALS DEL SEU

TEMPS

 Evita sovint l’efectisme del teatre romàntic ( justícia poètica, parelles impossibles, etc.)

 Modificant l’esquema de l’obra “ben feta” (model de construcció teatral del s. XIX)

L’estructura d’un enemic d’un poble

 Segueix l’idea de “reconeixement” d’un error (hamartia) en el sentit en el que

Aristotil la identificava en la tragèdia.

 Exposició progressiva dels personatges.

 Final rupturista obert.

LA CONSTRUCCIÓ DELS PERSONATGES TEATRALS.

 El personatges teatrals no només són part de la historia sinó que ocupen

l’encarnació mateixa de l’acció

Actuen en 3 nivells

...