La Segona República

La Segona República i la Catalunya autònoma (1931-1936).

1. La proclamació de la República i el període constituent.

1.1. Les eleccions i el govern provisional.

El 12 d’abril de 1931 es van celebrar eleccions municipals amb la victòria dels partits del Pacte

de Sant Sebastià (republicans, PSOE i nacionalistes) a les principals ciutats. Malgrat que els

monàrquics obtingueren més regidors perquè a molts pobles només es presentaren ells.

El 14 d’abril l’ajuntament d’Éibar (Guipúscoa) va proclamar la República. A partir de llavors va

passar el mateix a moltes localitats. Veient-se sense recolzaments Alfons XIII va marxar cap a

l’exili.

Els representants del Pacte de Sant Sebastià van proclamar la Segona República a Madrid i es

van constituir en Govern Provisional, presidit per Niceto Alcalá-Zamora i va prendre mesures

urgents: convocatòria per a l’elecció de Corts Constituents el 28-VI, amnistia per al presos

polítics, llibertats polítiques i sindicals i protecció dels pagesos expulsats de les terres per no

pagar les rendes.

A Catalunya es va imposar una nova força, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Lluís

Companys va proclamar la República des de l’ajuntament i, hores després, Francesc Macià

va proclamar la República Catalana.

Membres del nou govern van pactar amb Macià que deixés el tema de l’autonomia de

Catalunya en mans de les noves Corts.

1.2. La Constitució del 1931.

A les eleccions del 28-VI es van imposar els candidats republicans i socialistes davant una

dreta desorganitzada.

Alcalá-Zamora i els ministres catòlics van dimitir a l’octubre per la seva disconformitat amb la

política de laïcitat de les Corts. El nou president del Govern Provisional fou Manuel Azaña.

Al XII-1931 es va aprovar una Constitució democràtica amb: -àmplies llibertats individuals i

drets socials; -dret de vot d’homes i dones des dels 23 anys; -laïcitat amb matrimoni civil i

divorci; -possibilitat d’autonomies regionals; -Corts unicamerals; -president de la República amb

poders limitats; -president del govern responsable davant les Corts; -Tribunal de Garanties

Constitucionals (per primera vegada).

Un cop aprovada la Constitució les Corts van elegir president de la República Alcalá-

Zamora,mentre Azaña va passar a dirigir un govern de republicans d’esquerra i socialistes.

1.3. Partits i sindicats a la Segona República.

1.3.1. Les formacions d’esquerra.

La principal força era el PSOE, amb un sector socialdemòcrata dirigit per Indalecio Prieto i

Julián Besteiro, i un de revolucionari encapçalat pel dirigent de la UGT, Francisco Largo

Caballero.

Els republicans d’esquerra tenien varis grups: -Acción Republicana, de Manuel Azaña, que va

ser la figura clau d’aquest sector; -el Partido Republicano Radical-Socialista, de Marcel·lí

Domingo; -l’Organización Republicana Gallega Autónoma (ORGA), de Santiago Casares

Quiroga. Aquest grups es van fusionar el 1934 com Izquierda Republicana (IR).

El Partido Comunista de España (PCE), obedient a les directrius del líder soviètic Stalin i

dirigit per José Díaz i Dolores Ibárruri “Pasionaria”. No va ser important fins la Guerra Civil.

Els anarquistes tenien la princpal força sindical, la Confederación Nacional del Trabajo

(CNT), però també estaven dividits entre els anarcosindicalistes moderats o trentistes,

encapçalats per Ángel Pestaña, i els revolucionaris de la Federación Anarquista Ibérica

(FAI), amb Buenaventura Durruti, Francisco Ascaso, Joan García Oliver i Frederica

Montseny.

1.3.2. Les formacions de centre i dreta.

Hi havia grups que acceptaven la Constitució però volien una política moderada, sent la

principal força el Partido Republicano Radical (PRR) d’Alejandro Lerroux, on s’havien

1

incorporat molts dels antics liberals. Altres grups menors eren d’antics monàrquics: el Partido

Republicano Progresista de Niceto Alcalá-Zamora, el Partido Republicano Conservador

de Miguel Maura i el Partido Liberal Demócrata de Melquíades Álvarez.

A les eleccions del 1931 també es va presentar un grup d’intel·lectuals, l’Agrupación al

Servicio de la República, dirigida per José Ortega y Gasset.

La dreta conservadora estava representada pel Partido Agrario, del qual es va escindir el

1932 Acción Popular, un grup catòlic dirigit per José María Gil Robles, que va formar amb

altres grups la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA), que incloïa

elements d’extrema dreta.

1.3.3. L’extrema dreta.

Hi havia grups monàrquics vinculats a la Dictadura com: -Renovación Española, de José

Calvo Sotelo; i -Acción Española, que era un grup d’intel·lectuals com José Mª. Pemán i

Ramiro de Maeztu.

Els carlins es van reunificar el 1931 com Comunión Tradicionalista, amb la qual va estar

aliada el Partit Nacionalista Basc (PNB), però aquest va evolucionar cap a postures de dreta

moderada per l’oposició de la dreta a l’autonomia basca.

Els grups feixistes estaven representats per les Juntes de Ofensiva Nacional Sindicalista

(JONS), fundades el 1931 per Onésimo Redondo i Ramiro Ledesma Ramos. En el 1933

José Antonio Primo de Rivera va fundar Falange Española (FE). Ambdós grups es van unir

el 1934 com FE y de las JONS.

1.3.4. Els partits d’àmbit català.

La Lliga Regionalista va acceptar la República i el 1933 va adoptar el nom de Lliga Catalana.

La força dominant va ser Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) que unia

independentistes i republicans catalanistes. Tenia una gran força entre la petita burgesia, els

pagesos i els obrers

...