La història de Grècia es divideix en tres períodes.

CONTEXT HISTÒRIC

La història de Grècia es divideix en tres períodes:

Època Arcaica (800 – 500 aC)

Comença la història de Grècia amb la creació de les primeres Polis, aquestes són ciutats-estat independents que compartien una cultura entre elles i un sistema de govern basat en la oligarquia. Degut al constant intercanvi comercial i cultural pel mar Mediterrani, hi estableixen moltes colònies conegudes com a metròpolis. Hi comença a haver un sentiment nacional fonamentat per la celebració dels jocs olímpics (776 aC). A Atenes, es fan els primers passos cap a la democràcia amb les reformes de Soló. En l’àmbit cultural apareixen la filosofia i la poesia lírica. Durant aquest període, transcorren les guerres Mèdiques, on s’enfronten els Grecs i els Perses, degut a la intenció d’ocupació de les polis gregues d’Àsia Menor per part dels Perses.

Època Clàssica (500 – 336 aC)

Amb la finalització de les guerres Mèdiques, hi ha un període de 30 anys de pau amb Pèricles al poder d’Atenes (443 – 429). Atenes esdevé la gran potència política, econòmica i cultural. Definitivament s’implanta el nou sistema de govern: la democràcia. Amb la mort de Pèricles s’inica una època d’enfrontaments amb la Guerra del Peloponès que té com a protagonistes Atenes i Esparta. Aquesta i els conflictes entre els grecs causaran un gran impacte. També és un període on es produeixen grans avenços en tots els camps (medicina, història, escultura, filosofia…)

Època Hel·lenística (336 – 146 aC)

Suposa una profunda transformació de la civilització i la cultura grega. El rei Filip II de Macedònia imposa el seu domini sobre les polis gregues, les quals esdevenen una sola unitat política. Alexandre el Gran, organitza un nou món polític que fa possible la difusió de la cultura grega des d’Egipte fins a l’Índia per tota l’Àsia Central. És l’època dels conjunts monumentals. A la seva mort, es creen els tres regnes hel·lenístics.

Característiques culturals, polítiques i religioses

La cultura grega és antropocèntrica, condiciona totes les manifestacions culturals gregues. Les formes escultòriques donen forma als aspectes visibles de la concepció ideal de l’home, fins hi tot els déus són concebuts com uns éssers afectats per les passions humanes (amor, gelosia, odi, enveja…) i intervenen en els desacords que es produeixen entre els seus protegits.

El poble grec es va organitzar en ciutats-estat. Les guerres Mèdiques, van ser l’enfrontament entre les dues concepcions polítiques antagòniques, la dels perses i els grecs. Cada polis, s’atorgava una base econòmica i un règim de govern, que tenien com a model Esparta (una polis d’economia tancada, agrícola i amb un règim aristocràtic) i Atenes (una polis d’economia oberta, comercial i amb un règim democràtic).

Els grecs tenien una concepció de la religió, com un sentiment de relació amb la divinitat que ho impregnava tot, de relació amb els déus, que es van anar humanitzant cada cop més. La religió no va adoptar cap forma dogmàtica, i tot el que se’n coneix és a través de mites i textos literaris. Els grecs no es limitaven a humanitzar els déus, sinó que van ser capaços d’enfrontar-s’hi o com a mínim de mantenir-ne la lliure opinió. Aquesta religiositat va deixar una gran empremta en l’art.

CONTEXT ARTÍSTIC

ESCULTURA

Arcaica

Busquen l’ideal de bellesa nus, imatges estàtiques amb un peu avançat, però no tenen ni modalitat ni expressió. Té una gran influència oriental dels egipcis i mesopotàmics, es veu reflectit en la rigidesa, els ulls en forma d’ametlla, l’ordenació dels cabells en superfícies geomètriques, l’expressió hieràtica, la posició frontal i el somriure amb el llavi arquejat cap amunt. A mesura que evolucionen cada vegada hi ha més coneixement de l’anatomia.

Clàssica

Els escultors abandonen la rigidesa arcaica i tendeixen al naturalisme, per tant, centren la seva atenció en aconseguir expressar els sentiments amb el rostre. Comencen a representar el moviment. S’accentuen els contrasts lluminosos (clarobscur). Els seus models mostren una certa feminitat. S’introdueix la corba praxiteliana, en la qual recolzen el braç amb indolència i els seus rostres expressen una intensa nostàlgia.

Hel·lenística

Comença una època de realisme amb un punt d’amargor. Es tendeix al desequilibri dels cossos retorçats, el dramatisme de les expressions i la lletgesa de monstres o altres éssers amenaçadors. S’introdueix el phatos en algunes obres, s’incorporen elements com els vells i els nens. Les escenes poden ser de la vida quotidiana. Els cossos emprenen una gran elasticitat i plasticitat.

ARQUITECTURA

Totes les parts de l’arquitectura estan relacionades entre elles (alçada, llargada i amplada). Busquen la proporcionalitat aritmètica i geomètrica i troben uns mòduls determinats en el fust de la columna. Predomina el sistema constructiu arquitravat, basat en una estructura de línies horitzontals i verticals. Els materials constructius que fan servir en un primer moment són el conglomerat o la pedra de màres, i a mitjans del s. V aC comencen a treballar el marbre. Se sap que van aplicar color a les seves construccions tot i que actualment l’han perdut.

...