NACIONALISMO CATALAN Y MOVIMIENTO OBRERO

TEMA 4: EL NACIONALISME CATALÀ

1. INTRODUCCIÓ

El despertar dels nacionalismes es dóna a l’estat espanyol durant el s.XIX, primer a Catalunya i després al País Basc, fins la guerra civil on va ser reprimit pel franquisme, i es va revifar durant la dècada de 1970. Quan apareix, Espanya es troba decadent i poc desenvolupada i el nacionalisme es dóna a les zones més riques de l’estat, al contrari que als altres països d’Europa.

2. EL NACIONALISME CATALÀ:

Al 1716 s’aprova el decret de nova planta que anul•la els drets, constitucions i institucions catalanes i que estableix només el dret civil privat. Es va perdre l’idioma i la cultura catalana i el castellà va passar a ser la llengua oficial. I a principis del segle XIX, va sorgir la Renaixença, un moviment cultural que volia recuperar la llengua i cultura catalana i al 1859, es van restaurar els jocs florals.

2.1. Del regionalisme intel•lectual al catalanisme polític. Evolució del catalanisme fins la segona república

2.1.1. El republicanisme i el projecte Valentí Almirall

El federalisme es va desenvolupar a partir del sexenni i al 1868 es forma el partit republicà democràtic federal amb Francesc Pi i Margall com a líder que va tenir èxit a Catalunya i al País Valencià. Al 1869 va haver el pacte de Tortosa on es va fer l’esbós d’un model d’estat federal creat a partir de l’antiga confederació catalano-aragonesa. Aquest va ser un projecte de Valentí Almirall, Anselm Clavé i Ildefons Sardà.

Valentí Almirall representa la transició entre el federalisme i el catalanisme polític. El seu catalanisme era laic, republicà i progressista, al 1879 va elaborar el Diari Català, va organitzar el primer i segon congrés catalanista i va crear el Centre Català. Hi havia conflictes amb la burgesia catalana, però tots estaven d’acord amb el proteccionisme i amb el dret català ja que estava amenaçat. Al 1885 va redactar el memorial de Greuges, que era el primer manifest polític unitari del catalanisme que pretenia apropar a la burgesia industrial. És una resposta a l’intent d’unificació del dret civil i amb el Tracta de Lliurecanvisme amb Anglaterra. Aquest projecte va fracassar perquè la burgesia catalana el trobava massa republicà i progressista.

Almirall es va oposar a l’exposició universal de 1888 i llavors Francesc Rius i Taulet va fer una campanya de desprestigi contra Almirall. Amb això, el centre català desapareix, i es forma la lliga de Catalunya de caràcter més conservador però amb les mateixes reivindicacions.

L’elit catalana estava per sota de l’elit espanyola i la catalana volia ascendir fins l’elit. Al 1888 s’envia un missatge a la reina regent demanant l’autonomia i la defensa del dret civil català davant del projecte de reforma del codi civil.

2.1.2. Catalanisme tradicionalista i conservador

El vigatanisme va ser un moviment conservador i religiós que volia cristianitzar a l’estat català i fer-lo més conservador. Al 1891, es va crear la unió catalanista i al 1899 es va crear el diari La veu de Catalunya que va coincidir amb el tancament de caixes.

Després del desastre del 98 (guerra de Cuba), el govern de Silvela necessitava diners i el ministre Villaverde va fer uns pressupostos restrictius amb un augment d’impostos sobre les empreses. Per això, a Barcelona, es decideix fer el tancament dels establiments i l’alcalde de Barcelona, que recolzava el tancament de caixes, va decidir dimitir.Com a conseqüència d’això, la burgesia industrial crea la unió regionalista al 1899 i, paral•lelament, el membres de la unió catalanista creen el centre català nacional.

Hi ha la candidatura dels 4 presidents: candidatura unitària del 1901 formada amb gent de la UR i el CCN amb presidents d’associacions burgeses. Els 4 van tenir èxit i es va formar la lliga regionalista de Catalunya al 1901 on els principals líders eren Francesc Cambó i Enric Prat de la Riba. Era un partit catalanista, conservador i monàrquic, l’òrgan difusor de la qual era La veu de Catalunya.

2.1.3. El catalanisme d’esquerres després d’Almirall:

Almirall quedarà oblidat i el partit republicà democràtic federal llençarà un programa al 1894, però llavors desapareixerà amb la mort de Pi i Margall. Al 1906, Domènech i Montaner formaran el centre nacionalista republicà, i d’aquí, sorgirà el sindicat CADCI.

Al 1906, després dels fets del cucut, va haver la setmana tràgica amb un amotinament a Barcelona, però van ser reprimits i els de solidaritat catalana es van separar. Llavors es van apropar les forces d’esquerra amb l’aliança electoral s’esquerra catalana i un any més tard es va formar l’ unió federal nacionalista republicana catalana que va acabar desapareixent al 1916 i els seus membres es van incorporar al Partit Republicà Català al 1917. Aquest era republicà i catalanista, i els fundadors eren Lluis Companys i Francesc Layret. El seus punts doctrinals eren l’acceptació del programa federal de Pi i Margall, afavoriment de profundes transformacions econòmiques i socials i el laïcisme. L’esquerrisme va dur a Layret i Companys a proposar la afiliació amb la tercera internacional el que va provocar una crisis interna al 1919.

Al 1920, va haver una crisi interna al partit perquè Companys va ser empresonat i Layret assassinat. Més tard, al 1922, el partit Estat Català va ser fundat per Francesc Macià. Francesc Macià va haver de fugir a França on va planejar la invasió a Catalunya per crear un estat català però va fracassar. Degut a això, es va fer un judici a Francesc Macià el que el va fer molt popular a Catalunya. Un cop proclamada la república, el partit republicà català s’uneix a l’estat català i es forma l’esquerra republicana de Catalunya, ERC, amb Francesc Macià i Companys.

2.1.4. Les bases de Manresa i la Mancomunitat

Al 1892 es creen les bases de Manresa per la Unió catalanista i al 1898 comença a sorgir l’idea de Catalunya com a nació. En el canvi de segle, Prat de la Riba publica “la nacionalitat catalana”, que incideix en la llengua, el dret privat i l’art romànic i gòtic català. Al 1914 es crea la mancomunitat sent el president Prat de la Riba que seria un govern autònom fusionat amb les 4 diputacions provincials. Canalejas va aprovar la llei de mancomunitats al 1912 però no va tenir un efecte immediat perquè va ser assassinat. La Mancomunitat no tenia gran poder però va crear escoles, millores a les carreteres i va conservar col•leccions d’art romànic i gòtic.

2.2. De la Segona República a la transició democràtica

Durant la república

...