Per una disminució en l’ús del català com a llengua literària en benefici del castellà.
Enviado por catwoman123 • 4 de Febrero de 2016 • Resumen • 892 Palabras (4 Páginas) • 252 Visitas
Página 1 de 4
TEMA 18. LITERATURA CATALANA. SEGLES XVI, XVII i XVIII
- LENGUA I SOCIETAT A L’INICI DE L’EDAT MODERNA
El segle XVI va representar per als països de parla catalana l’inici d’un llarg període que es va caracteritzar per:
- Una progressiva pèrdua de personalitat política.
- Per l’estancament econòmic.
- Per una disminució en l’ús del català com a llengua literària en benefici del castellà.
Les causes d’aquesta crisi:
- Baixada demogràfica ocasionada per les epidèmies de pesta, que en la meitat del S.XIV, van devastar les comarques litorals de la Corona D’Aragó
.
- Al final del S.XV la unió de les corones catalonoaragonesa i castellana en el temps del Reis Catòlics i el descobriment d’Amèrica que va desplaçar l’eix comercial de la Mediterrània a l’Atlàntic.
- El castellà, que ja s’havia introduït amb l’entronització de la família dels Trastàmara arran del Compromís de Casp (1412) va esdevenir la llengua de la cort.
- L’aristocràcia autòctona es traslladarà a una cort establerta a Castella, es castellanitzarà progressivament i s’identificarà amb la política centralista i uniformista de Carles I, Felip II i els seus successors.
- La guerra de les Germanies a València, que va acabar amb la victòria del bàndol aristocràtic sobre l’aliança burgesopopular, va augmentar la submissió i la castellanització de la noblesa autòctona, reforçada per-> l’establiment a València de la cort virregnal de la viuda de Ferran el Catòlic, germana de Foix.
- El fet que el català deixe de ser llengua de la cort té una importància especial en el Renaixement.
- Amb una noblesa cada vegada més castellanitzada i més lligada als interessos de la monarquia -> les classes mitjanes eren l’únic sector de mantenir una certa producció literària en català.
- La valoració creixent del castellà i el prestigi de la seua literatura faran que molts autors senten l’atracció de servir-se d’aquesta llengua en les seues obres.
- Es detecta en els escriptor una manca progressiva de confiança en l’ús del català com a llengua literària.
Aquest fet significatiu es mostra en l’ historiador valencià Pere Antoni Beuter que va publicar la Primera part de la història de València en català i la segona part en castellà. També en cançoner Flor d’enamorats de Joan Timoneda, les peces en català no passen d’una cinquena part.
- L’expansió del castellà va progressar ràpidament, a València sobretot.
- En un certamen poètic del 1533 es podia participar en qualsevol idioma.
- En canvi en un altre en 1592, la participació havia de ser exclusivament en castellà.
- La prohibició de la Bíblia en vulgar resultava una importància decisiva en una època en què la traducció de les Sagrades Escriptures a la llengua del poble era el millor mitjà de supervivència per a moltes llengües.
- Durant els segles següents, les derrotes de les guerres dels Segadors (1640-1652) i de Successió (1705-1714) van estabilitzar el centralisme reial i van culminar amb els Decrets de Nova Planta, que van anul·lar les institucions i les lleis autòctones i van suprimir el català com a llengua oficial.
- LA IMPREMTA I LA CONSTITUCIÓ DE LES LLENGUES NACIONALS MODERNES
A més de l’eliminació del català com a llengua de la cort i de privar la literatura culta del català va tindre més conseqüències:
...
Disponible sólo en Clubensayos.com