Per una disminució en l’ús del català com a llengua literària en benefici del castellà.

TEMA 18. LITERATURA CATALANA. SEGLES XVI, XVII i XVIII

1. LENGUA I SOCIETAT A L’INICI DE L’EDAT MODERNA

El segle XVI va representar per als països de parla catalana l’inici d’un llarg període que es va caracteritzar per:

1. Una progressiva pèrdua de personalitat política.
2. Per l’estancament econòmic.
3. Per una disminució en l’ús del català com a llengua literària en benefici del castellà.

Les causes d’aquesta crisi:

1. Baixada demogràfica ocasionada per les epidèmies de pesta, que en la meitat del S.XIV, van devastar les comarques litorals de la Corona D’Aragó

.

1. Al final del S.XV la unió de les corones catalonoaragonesa i castellana en el temps del Reis Catòlics i el descobriment d’Amèrica que va desplaçar l’eix comercial de la Mediterrània a l’Atlàntic.

1. El castellà, que ja s’havia introduït amb l’entronització de la família dels Trastàmara arran del Compromís de Casp (1412) va esdevenir la llengua de la cort.

1. L’aristocràcia  autòctona es traslladarà a una cort establerta a Castella, es castellanitzarà progressivament i s’identificarà amb la política centralista i uniformista de Carles I, Felip II i els seus successors.

1. La guerra de les Germanies a València, que va acabar amb la victòria del bàndol aristocràtic sobre l’aliança burgesopopular, va augmentar la submissió i la castellanització de la noblesa autòctona,                     reforçada per-> l’establiment a València de la cort virregnal de la viuda de Ferran el Catòlic, germana de Foix.

1. El fet que el català deixe de ser llengua de la cort té una importància especial en el Renaixement.

1. Amb una noblesa cada vegada més castellanitzada i més lligada als interessos de la monarquia -> les classes mitjanes eren l’únic sector de mantenir una certa producció literària en català.

1. La valoració creixent del castellà i el prestigi de la seua literatura faran que molts autors senten l’atracció de servir-se d’aquesta llengua en les seues obres.

1. Es detecta en els escriptor una manca progressiva de confiança en l’ús del català com a llengua literària.

Aquest fet significatiu es mostra en l’ historiador valencià Pere Antoni Beuter que va publicar la Primera part de la història de València en català i la segona part en castellà. També en cançoner Flor d’enamorats de Joan Timoneda, les peces en català no passen d’una cinquena part.

1.  L’expansió del castellà va progressar ràpidament, a València sobretot.

1.  En un certamen poètic del 1533 es podia participar en qualsevol idioma.

1.  En canvi en un altre en 1592, la participació havia de ser exclusivament en castellà.

1.  La prohibició de la Bíblia en vulgar resultava una importància decisiva en una època en què la traducció de les Sagrades Escriptures a la llengua del poble era el millor mitjà de supervivència per a moltes llengües.

1.  Durant els segles següents, les derrotes de les guerres                            dels Segadors (1640-1652) i de Successió (1705-1714)                                                     van estabilitzar el centralisme reial i van culminar amb els Decrets de Nova Planta, que van anul·lar les institucions i les lleis autòctones i van suprimir el català com a llengua oficial.

1. LA IMPREMTA I LA CONSTITUCIÓ DE LES LLENGUES NACIONALS MODERNES

A més de l’eliminació del català com a llengua de la cort i de privar la literatura culta del català va tindre més conseqüències:

...