Relaciones Grecia Clasica Y Nazismo

LLEGAT CULTURAL GRECOROMA

L’inspiració nazi en l’Antiguitat Clàssica.

Grècia en el model social alemany.

Introducció.

Fa poc fent un treball sobre historia contemporània em vaig enfrontar al complicat món de les dictadures feixistes de la Europa del segle XX. Fent-lo, i més concretament quan estava estudiant el nazisme de l’Alemanya dels anys 30, em vaig adonar del munt de referències del passat remot d’Europa i del món clàssic que utilitzaven aquestes dictadures per crear el seu nou model de societat.

Davant la incredulitat d’aquest fet vaig començar a interessar-me en quins foren aquests models de l’antiguitat clàssica que agafà el corrent nacional socialista de Hitler i per què una model o una ideologia que tots acceptem com a dolenta i malèvola s’emmirallà en un món tant idealitzat com l’antiga Grècia.

Quins són aquests models, perquè aquests models i les relaciones entre les idees greco-llatines i les idees de l’Europa ancestral de les tribus germàniques són alguns dels punts que intentaré esmentar i analitzar en la mesura del possible en aquest treball.

Els punts a resoldre i objectius doncs seran:

- Quins són els models en els quals el nazisme s’inspira en Grècia i l’antiguitat clàssica?

- A través de quins mecanismes o institucions o fa?

- Quins són els punts de trobada entre aquests models i la tradició germana?

- Com s’apliquen aquests?

Després del Novembre de 1918, amb la derrota militar de les “potències centrals” en la primera guerra mundial, els països derrotes, d’entre els quals Alemanya, s’enfrontaven a un futur de vergonya i desprestigi dins d’Europa.

Amb el pacte de Versalles de 1919 entre les potències del “Entente” i Alemanya, donava la sensació de que aquesta passava a ser poc més que un país plenament subjugat a les grans potències: França, Gran Bretanya i els Estats Units. El afeblia d’una manera molt evident i important a l’Imperi alemany i a més l’ofegava en unes condicions econòmiques gairebé inassolibles.

El panorama a l’interior d’Alemanya era de desolació. La il•lusió dels alemanys tant sols deu anys enrere era la de convertir-se en una gran nació, en un poble poderós, d’acord amb la seva creença. Ara però tot aquest món es desmuntava.

La constitució de la República de Weimar, amb Friedrich Ebert al capdavant, era un fet que no agradava a tothom. Els conservadors més nacionalistes i els nacionalistes més exaltats (sector on es situaria posteriorment Hitler) veien en el nou model de la República de Weimar un model corruptiu i gairebé diabòlic.

Hitler s’encarregarà en endavant de remarcar que el que més pervertia a la República era la fascinació que sentia per la multiculturalitat i la multiracialitat.

Aparquem però aquest tema. El que podem veure en aquest context és un poble destruït moralment al qual li han desmuntat el seves aspiracions nacionals, que necessita d’un fort líder que estigui disposat a pagar qualsevol preu per a recuperar la dignitat social, un patriota. Així doncs podem entendre força bé el per què de la pujada al govern de Hitler.

Ara pertoca anar descobrint com es va encarregar Adolf Hitler de retornar a Alemanya el seu orgull i quin paper i pinta la antiga Grècia en tot això.

GRÈCIA I EL NAZISME.

Per a Hitler Grècia era la màxima expressió de la perfecció civilitzatòria. L’esgraó més alt de la piràmide del progrés humà i social. I per aquest motiu, per a construir a Alemanya una societat que pogués emular l’antiga Grècia s’apropià de Grècia com a l’origen cultural del mite ari.

Aquest apropament i adopció del model grec s’estableix en dos vies: en el pla material, emulant la polis grega mitjançant una predilecció i gairebé exclusivitat per a la arquitectura Neo-clàssica i en un pla mental, adquirint, com ja veurem més endavant, molts dels codis grecs pel que fa a la vida social.

L’adopció del model grec, de vegades pot ser xocant si es pensa en el tòpic tant establert, de que el nazis varen buscar la inspiració per al seu model social en l’antiga Germania i el món nòrdic europeu. La conciliació d’aquesta cosmovisió Germano-Nòrdica amb els ideals grecs però s’entén molt bé si s’observa el treball realitzat per els alemanys més nacionalistes al voltant de la reconstrucció històrica i prehistòrica.

El germanòfil francès Joseph Arthur de Gobineau, ja havia establert els primers lligams entre hel•lens i germans a la segona meitat del segle XIX, convertint-se així en un dels ideòlegs més importants per a la justificació del racisme i l’antisemitisme nazi.

Gobineau contradeia la corrent de pensament encetada per filòsofs i romàntics alemanys com Friedrich Schlegel o Herder, que defensaven que l’origen de la humanitat i la civilització es trobava a l’Índia vèdica i no en els pobles semites. Gobineau defensava que el terme “ari”, utilitzat per a fer referència a la raça superior creadora de la civilització, no era pas provinent de la Índia sinó de Germania i els territoris nòrdics.

La cultura grega doncs, entre d’altres esplendoroses cultures de l’antiguitat, no és res més que el resultat de la influència ària mitjançant migracions. El desenvolupament de la cultura es deu a l’establiment d’Aris en la societat grega, ocupant els llocs d’elit, segons les tesis dels autors nacionalistes alemanys.

Heinrich Schliemann també seria de força inspiració per als nazis posteriorment i la seva recerca legitimadora de la raça Ària. Schliemann estableix ja en el seu llibre Troya de 1884, una identificació entre grecs i germans. Schliemann assimila al troians com a tracis, als que alhora identificarà com a descendents dels teutons. Així mateix Schliemann trobarà lligams en comú entre l’ús de l’esvàstica en l’Índia vèdica, l’antiga Grècia homèrica i els teutons.

Aquesta relació es va convertir en una forta convicció inamovible ens els cercles nacionalistes alemanys que tardaria molt de temps en abandonar l’ideari alemany.

Posterior publicacions com Los nombres de las tribus germanicas i su interpretación l’any 1906 a càrrec de Guido von List, recolzaven les tesis de Schliemann. Aquesta en concret consistia en un exhaustiu treball de confecció d’una llista que recollís el nom de tots els pobles, entre els quals els

...