El Café De La Marina

EL CAFÈ DE LA MARINA-CARACTERÍSTIQUES

L'AUTOR

Josep Maria de Sagarra (Barcelona, 1894-1961). Dramaturg, periodista, novel·lista, memorialista, traductor i, per damunt de tot, poeta.

La utilització d'una llengua viva i rica, l'ús de recursos retòrics d'una gran plasticitat, i sobretot, la intenció de distreure o commoure el lector o l'espectador, el connecten amb el públic i el lector popular i és recompensat amb èxits teatrals clamorosos, com La corona d'espines (1930), L'Hostal de la Glòria (1931), El Cafè de la Marina (1933) o La Rambla de les floristes (1935). En el camp de la poesia cal destacar Cançons de rem i de vela (1923), El comte Arnau (1928) i El poema de Nadal (1931). La novel·la Vida privada (1932) és considerada la novel·la emblemàtica de Barcelona.

Col·labora amb assiduïtat a la premsa i aplega algunes d'aquestes col·laboracions en dos volums: Cafè, copa i puro (1929) i L'aperititu (1937). El 1938 s'estableix a França on es dedica, fonamentalment, a la traducció de la Divina Comèdia. El 1940, de retorn a Catalunya, s'incorpora a la vida literària clandestina i, amb l'ajut d'alguns mecenes, enllesteix la traducció de Dante, tradueix el teatre de Shakespeare i escriu unes amenes i extenses Memòries (1954). Una bona part de les seves obres es tradueixen a diverses llengües i algunes es duen al cinema i la televisió.

SINOPSI

L'acció de l’obra es situa al Port de la Selva, poble de la Costa Brava, i presenta un cafè mariner, on una noia, Caterina, ha estat abandonada pel seu amant i ha hagut d'avortar a Cotlliure. La seva tristor es posa de manifest quan la seva germana Rosa es casa, mentre ella ha de suportar els rumors i xiuxiueigs que es produeixen al cafè on treballa, on la intimitat no existeix. En aquest ambient només podrà casar-se amb un desconegut marxant de peix de Banyuls de la Marenda, més gran que ella. Mentrestant, es va desenvolupant un amor secret i latent envers Claudi, un pescador geniüt i alcohòlic que vol marxar a Amèrica, com a via d'escapament, ja que no veu futur al poble. Al final tot se soluciona amb el casament entre ells dos, que havien estat presentats com dos perdedors durant tota l'obra.

ESTRUCTURA

L’obra està estructurada en tres actes, que responen a la introducció, el nus i el desenllaç.

ELS PERSONATGES

Sagarra dibuixa en El Cafè de la Marina tres cercles de personatges: en el primer, hi situa en Libori, el cafeter, i les seves filles, la Caterina i la Rosa; en el segon, els pescadors del poble del litoral empordanès, i en el tercer, els personatges que arriben al poble procedents d’altres indrets, és a dir, monsieur Bernat i l’artista barcelonina i el valent o pinxo que l’acompanya.

Triangle amorós

A més, l’autor esbossa un triangle amorós i el projecta sobre aquests tres cercles: la Caterina, la filla gran del cafeter Libori, és motiu de disputa entre monsieur Bernat i un pescador jove, en Claudi. Es tracta, però, d’una disputa latent, insinuada més que mostrada, que Sagarra sap graduar molt bé. En el litigi, els dos pretendents tenen suports decidits: el d’en Libori en el cas demonsieur Bernat i el de la pròpia mare en el cas d’en Claudi. Per tant, són uns pretendents que, en l’univers de l’obra, no es representen només a si mateixos sinó que assumeixen els interessos del pare de la Caterina i de la Salvadora, mare del noi, respectivament. Uns interessos, d’altra banda, que resulten completament oposats: el cafeter Libori vol aconseguir, per damunt de tot, un bon matrimoni de la filla de reputació discutible; la Salvadora, en canvi, és l’expressió màxima del crèdit que mereixen l’honestedat i l’enteresa de la Caterina, que, segons la dona, pot exercir una gran influència benèfica sobre el fill, en Claudi. Aquest, és un noi esquerp, de vegades brutal, amic del joc i de la beguda per causa d’una vida sense objectiu, però capaç d’estimar de veritat.

El triangle amorós, col·loca en el nucli mateix de l’acció dramàtica personatges que procedeixen dels tres cercles esmentats al principi: Caterina, del primer. Claudi, del segon i Monsieur Bernat del tercer. Per tant, aquest triangle és una síntesi perfecta de l’obra. Caterina i Claudi hi representen el món del poble mariner en tota la seva força: ella, la realitat estricta del cafè; ell, la vida dels pescadors, d’aquests homes que porten al cafè les circumstàncies i les conseqüències del treball diari al mar, i hi esmicolen l’existència pròpia i, de vegades, la dels altres. Monsieur Bernat hi encarna l’element aliè al poble. És l’individu que, vingut d’un altre indret, té diners i pot aportar una estabilitat material. Libori, que prioritza la situació econòmica a la sentimental, hi veu l’oportunitat de poder treure la seva filla de

...