El llibre de les besties.

1. Lectura de “El Llibre de les Bèsties”. Després realitza les següents activitats:

2. La història i la construcción narrativa:

L’estructura del Llibre de les bèsties: plantejament, nus i desenllaç

En aquest text hi podem distingir dues parts: Una en discurs indirecte connectada amb la resta de l’obra amb el marcador textual aprés estes paraules on es planteja la situació i el pensament del rei; i una altra en discurs directe, en què un narrador cedeix la paraula al Lleó primer i després a l’Orifany. Aquesta alternança d’estils dóna joc al contrast de parers i a més l’estil directe és el que permet la introducció dels exemples que caracteritzen el llibre.

b) Consells o recomanacions que es poden extraure del text

Ramon Lull te com a finalitat fer veure al lector ( de la mateixa manera que Na Renard ho vol fer veure al rei), que no es bo tenir molts consells diferents, sinó que el vertaderament important es la veracitat del consell que tenim.

El home busca el seu propi benefici, per molt que es vulgui canviar, fer semblar una cosa, tenir una posició diferent dins la societat, sempre tindrà uns interessos per aconseguir.

El corb demostra que no es bo ficar-se on no et criden, ja que pot ser perillós.

També es pot prendre com a lliçó que és millor refiar-se i confiar en persones que per naturalesa són nobles que no en gent de baix llinatge, ja que aquestes et poden traicionar gent que busca el propi benefici enlloc de mirar per els demés, com fa la guineu amb el lleó.

3. El temps i l’espai:

Anàlisi dels passatges de la història que demostren la caracterització fabulosa del temps i de l’espai al Llibre de les bèsties.

Aquest llibre el va dedicar a Felip IV de França per ensenyar-lo a dirigir la cort i ens ensenya a no confiar gaire dels que ens rodejen.

L’espai on transcorre l’acció es descriu com a un lloc al·legòric, un tòpic literari, el locus amoenus.

Els deu capítols del llibre que descriuen el viatge de Fèlix coincideixen amb els temes principals de l’Art lul·liana (l'Art lul.liana, que tingué diverses redaccions i que tenia una intencionalitat clarament missionera de convertir infidels a la fe a través de demostracions irrefutables): Déu, els àngels, el cel, els elements, les plantes, els metalls, les bèsties, l’home, el paradís i l’infern.

El llibre s’estructura com un ensenyament moral i doctrinal per part de Fèlix, personatge enviat per son pare a meravellar-se de les coses dolentes que hi ha al món. El text que ens ocupa correspon al desenllaç del Llibre de les bèsties ,que contràriament al que podríem suposar, és un tractat que denuncia el mal govern de les persones, no per falles del sistema –que Llull veu com a reflex del govern celestial- sinó per la corrupció dels governants i dels seus consellers.

En realitat, la faula i els seus animals, són una excusa per a endinsar-nos en les facetes més obscures de la condició humana. Tot plegat converteix l’obra en una crítica ferotge de la societat del moment en què vivia.

La petició de mort per a Na Renard cal situar-la en aquest context feudal perquè ha gosat trencar els vincles vassallàtics i ha traït el seu senyor. La mort de la rabosa s’insereix en la visió providencialista que Llull té de l’existència, en què l’acció divina determina tot allò que s’esdevé en el món.

4. Els personatges:

Animals ordenats segons jerarquia

Els animals, com representació de les virtuts i els defectes humans es divideixen en dos grups: els que mengen carn i els que mengen herba. Els primers simbolitzen la noblesa, mentre que els segons, en aquesta reproducció dels estaments medievals, els podem aparellar amb els vassalls.

Els animals que apareixen son:

Carnívors:

1.LLEÓ

2.NA RENARD

3.LLEOPARD

4.LINX

5.LA SERP

6.L’ ÓS

7.LLOP

8.SENGLAR

Herbívors:

9.BOC

10.MOLTÓ

11.ELEFANT

12.BOU

13.CAVALL

14.CÉRVOL

15.CABIROL

16.GOS

17.GAT

18.GALL

b) Actuacions i decisions del Lleó

El lleó és molt important perquè és el rei, i per això ha de pendre moltes decisions claus, així com qui va a formar part de la cort, o simplement quins animals tindran millors condicions i més drets en la societat en la que viuen. Drets i condicions que també elegía la noblesa.

c) Com aconsegueix Na Renard arribar al poder?

Na Renard va decidir anar a buscar al Bou, lo Bou li contà lo dura que es la vida al món dels humans. Na Renard té un pla i li diu al Bou que des de lluny fes bràmecs per a que el rei sentis por, el Bou es va posar a bramar des de lluny i Na Renard (fent compte com si no conegués al bou) va fer-se la valenta i va anar a buscar-lo. Na Renard amb el Bou a la cort, li demana perdó al rei posant com a excusa la maldat dels humans. Llavors Na Renard va guanyar molt de prestigi i proposa al Lleó que se envien ambaixadors al rei dels humans per evitar enfrontaments. D'aquesta manera la rabosa aconsegueix ser portera, i el Bou ascendeix a cambrer reial.

Es a dir, la rabosa aconsegueix el poder amb la seua astúcia, per aixó la moral que podem traure d’aquí és que l’audàcia es més important que la força.

A més, el gall conta un exemple i el rei pensant que el estava dient a ell, es sent ofés i li fa mala cara al Gall. Llavors la Na Renard mata el Gall i se'l menja davant del rei. Així, la Renard es va fer conseller del rei, a qui fa fer tot el que vol.

d) Trobeu al text exemples em els quals Na Renard trenca la bona harmonia entre els animals.

1.”En una esgleia catedral se feïa elecció, e era contrast, en aquell capítol, de l'elecció del bisbe car los uns canonges volien que fos bisbe lo sagristà d'aquella esgleia, lo qual era hom molt savi de lletres, e de virtuts era bundós. L'arquediaca cuidava ésser elet a bisbe, e lo cabiscol artestal, e contrastaven de l'elecció del sagristà, e consentien que fos bisbe un canonge simple qui era bell de persona, e no sabia ninguna ciència. Aquell canonge era flac de persona e era molt luxuriós. Molt se meravellà tot lo capítol de ço que l'ardiaca e el cabiscol deïen.”

2. “Pel que trobem en l'Evangeli, Jesus Crist, rei del cel i de la terra, va voler tenir l'amistat i la companyia dels homes simples i humils. Per això va escollir els Apòstols,

...