L'ambició D'Aleix

Aleix viu a Callosa d’en Sarrià, fill d’una mare muntanyenca i un pare natural d’Altea. En ell conflueixen la tradició agrícola i la tradició marinera. Des de xicotet ell somia amb les muntanyes, vol estar arrelat a la terra, no comprén el plaer de la navegació marítima, acaba gaudint de la cacera amb el seu amic del poble. El seu pare, Llorenç, tenia barques pesqueres, el negoci familiar. En Altea va conèixer Teresa, la mare d’ Aleix, es van casar i se’n van anar a viure a Callosa amb els pares de Teresa. Llorenç passava poc temps a casa per la seua professió, i això Teresa el portava prou malament. El temps que Llorenç no era a casa Teresa estava absent, trista, i això també ho vivia Aleix. En canvi, quan Llorenç tornava a casa per vacances, eren temps meravellosos. Se`n anaven a Alacant a on , amb Mingarro, criat de molt anys i company de viatges del seu pare, passaven les vacances que a Aleix li pareixien una explosió de sensacions noves i espectaculars, eixir de la rutina del seu poble i de les vesprades de jocs amb el seu amic Adolf. Ben aviat, a una tempra edat, el pare d’Aleix mor. Aleshores sa mare confia a don Macià que administre les terres de la família. L’esposa de don Macià, dona Pauleta s’ha casat, sent massa jove per a ell, per un problema econòmic. Però en principi, Aleix veu a dona Pauleta com a una mare. Quan està malalt, dona Pauleta cura Aleix. Quan el senyoret Aleix fa més anys, sent un jove, les diferències d’edat entre dona Pauleta i ell tendeixen a diluir-se. Aleshores va sorgint pausadament l’amor que es convertirà en un adulteri que, en origen, haguera semblat quasi incestuós. Aleix és informat de quin tipus de persona és Don Macià a través del seu capataç callosí, Mingarro.

Quan marxa a estudiar a València, Aleix coneix a Lluïsa, una xicona d’ulls verds, estudiant, de la mateixa edat que ell. Sempre esperava a l’altre cantó del carrer a un jove estudiant robust i ben carat que donava a pensar que era el seu novio. Aleix no podia resistir la temptació d’acostar-se i així ho va fer; van mirar-se per un instant. Passaven els dies i Aleix seguia anant al mateix cantó, però la xicona no. Tots dos van passar per davant d’Aleix i aquest es donà del paregut que tenien, pareixien germans. Un dia va anar a una papereria i donà la casualitat que l’empleada que s’hi encarregava era Lluïsa, va ser quan van començar a parlar de veritat. Anava molts dies, van fer-se amics i li va presentar al seu germà. Després serà la seua promesa, però quan aquesta és convidada a passar uns dies a Callosa d’en Sarrià, aleshores ell nota que no tenen la mateixa passió per les muntanyes. Tanmateix, quan Aleix està al poble, estima desesperadament a dona Pauleta i quan va a València reprén les seues relacions amb Lluïsa. Dona Pauleta en diversos passatges apareix cuidant la delicada salut del seu marit.

A la part final de la novel•la, Aleix està acabant la carrera, passa uns dies al poble per vacances i consuma el seu amor amb Pauleta. Aleshores, la passió torbadora li fa tramar un pla per a escapar-se amb ella, lluny de don Macià, una volta descartada definitivament la seua opció sentimental amb Lluïsa. El seu amic caçador li presta

...