Guió audiovisual PAC1

PAC 1 . GUIO AUDIOVISUAL  “ESTIU 1993”

1. STORYLINE

Estiu 1993 és la història de Frida, interpretada per Laia Artigas, una nena que als 6 anys es queda orfe d’una mare que estava malalta de sida, seguint les passes d’un pare conflictiu. Aquesta tragèdia passa l’estiu de 1993 i ,al morir la seva mare, Frida ha de deixar la casa de Barcelona on vivia amb la seva mare e instal·lar-se al camp amb els seus tiets , l’Esteve i la Marga (Bruna Cusí i David Verdaguer) i la seva cosina petita, l’ Anna (Paula Robles). Tots plegats intenten adaptar-se a la nova situació i tenen molta cura de la Frida, que encara no ha pogut plorar ni una llàgrima. Passen tot l’estiu i la nova estructura familiar viu moments de gelos entre la Frida i l’Anna respectivament, rabietes i algun intent de fugida per part de la Frida quan ha de despedir els seus avis que venen des de Barcelona a veure-la. Quan els avis han de marxar, la Frida vol marxar amb ells a Barcelona. Es connecta ràpidament amb la seva “antiga” vida i li apareix una agressivitat fruit de no haver assimilat el seu dolor ni, per tant, la pèrdua.

Van passant els dies i la Frida coneix altres nenes i nens del poble, van al riu, surten a la Festa Major i comença a interactuar amb el seu nou entorn; poc a poc veiem com té més moments de joc, es diverteix i sembla que està més alegre. I la nova estructura familiar comença a funcionar millor, tenen moments de molta unió i les rutines diàries comencen a ser més divertides. Es en una rutina familiar mentre les nenes salten a sobre el llit acabades de dutzar-se i vestir-se amb l’ajuda del pae/tiet que la Frida es permet trencar-se i expressar el seu dolor i finalment, plora i plora molt per la pèrdua de la seva mare. Tots l’abracen i l’acompanyen en aquest sentiment.

Es una història de dol, de despreniment, de cerca de l’amor, de pèrdua de la innocència, d’honestedat i de tendresa i, al mateix temps, un exercici de nostàlgia de la infantesa a Catalunya a principi dels 90.

1. ANALISI “El viatge de l’heroi”

1. El món ordinari:

La Frida viu a Barcelona amb la seva mare i tieta i molt a prop dels seus avis que també viuen a Barcelona. Es una nena de 6 anys que va a l’escola i és orfe de pare. (Aquesta situació no apareix a la pel·lícula perquè ja comença amb el pla nocturn amb la cel·lebració de Sant Joan a Bcn i que els tiets s’emporten a la Frida amb el cotxe cap a la masia i els avis i tietes els despedeixen. Per tant, la tragèdia de la mort de la seva mare ja ha passat).

1. La crida de l'aventura:

El crit a l’ “aventura” sería la mort de la mare de la protagonista i la conseqüent situació que la transforma en orfe. Aquesta tragèdia marca l’inici de la película i el motiu pel qual s’estableix el guió i la nova situació a la masia amb els seus tiets.

1. Rebuig de la crida:

La Frida puja al cotxe dels tiets i deixa Barcelona i la que era la seva vida amb la seva mare, a prop de les tietes, avis i amics de l’escola i se’n va a viure amb els tiets i la seva cosina petita a una masia fora de Barcelona. Percep que està ocorrent un canvi molt fort a la seva vida però encara no es gaire conscient de tot el que està passant.

1. El mentor:

A partir d’aquesta nova realitat, la persona que està més aprop ajudant-la i alentant-la és la seva tieta, que farà el paper de mare a partir d’ara, la Marga (Bruna Cusí). Es troba amb el rebuig de la Frida en varies ocasions i amb situacions complicades on no pot arribar a ella. Ho intenta i l’anima però no pot fer res més per ella, és el seu procés de dol.

1. Travessia del primer llindar:

La Frida experimenta els seus primers díes a la Masía amb els tiets i la seva cosina petita que es convertiran en els seus nous pares i germana petita. La Marga la porta al metge a fer-se una revisió , a la xarcuteria a comprar on es topa amb els comentaris xafarders i mordaços de la xarcutera i altres veïnes. Van a la plaça i al parc i es troba amb altres nens i nenes , molts de la seva edat , però no li fan gaire cas i encara se’ls ha de guanyar. Ella ho intenta i s’hi posa a jugar. Comença a fer jocs al pati de la masia amb la seva germana; es disfressa i es maquilla i juguen a cambrera de restaurant i clienta. També coneix al veí i li ensenya les gallines i tot el jardí. Per ella tot es nou. No distingeix un enciam d’una col, quan la Marga els hi demana que li portin un enciam de l’hort.

1. Proves, aliats i enemics:

L’estructura de la seva nova família , al ser germana gran de sobte d’una nena que li agrada però alhora li provoca gelos ja que ella té el seu pare i la seva mare i viu feliç i això, a la Frida, li recorda les seves mancances. Poden ser els seus aliats com alhora els seus enemics en moments d’ira. Els nens de la plaça , les botigueres, el veí, tots aquells personatges que formen la seva nova vida i li ensenyen com es viu en un indret tan diferent com és la ciutat de Barcelona.

1.    Aproximació a la caverna:

La Marga porta la Frida a jugar amb altres nens al poble i mentre juguen a futbol i a fet i amagar , la Frida cau i es fa sang al genoll i la mare de l’altre nena amb la que jugava s’espanta i es posa molt nerviosa. Es crea una situació molt incòmode on la Frida queda com si fos l’element infectat que pot infectar a altres nens. La Marga abraça la frida, la puja a coll i se l’emporta cap a casa molt dolguda i decepcionada amb la seva amiga, la mare de l’altre nena amb la que jugava. Aquest moment marca una inflexió , la Marga protegeix la Frida com si es tractés de la seva filla i la Frida se’n adona que encara és rebutjada i no la deixen integrar-se al poble. No n’és del tot conscient però ho percep i li fa treure la seva actitud més rebel i contestatària. En aquest llindar també ocorre una situació catastròfica mentre està jugant amb la seva germaneta pel bosc i li diu que conti mentre ella s’amagarà però les seves intencions no són gaire bones. Està plena d’emocions negatives i una mica de ràbia, ira per les coses que li han anat passant i perquè ja estan passant els díes i comença a pesar tots els sentiments que carrega i que encara no ha pogut expresar.

...