Desenvolupament a la infància

PAC A: Desenvolupament a la infància

PAC A: Desenvolupament a la Infància

ACTIVITAT 1:

1. a. La teoria ecològica de Bronfenbrenner (també anomenada teoria dels sistemes) afirma que l’entorn d’un individu és com un conjunt d’estructures en sèrie i diferenciades en diversos nivells que es relacionen i s’influeixen entre ells. Així, es pot veure la importància del context i com afecta en el desenvolupament i l’aprenentatge d’un individu.

En el cas d’ambdós nens podem dir que respecte el microsistema la família és un fet determinant en el desenvolupament dels nens donat que d’una banda, el pare mostra poca implicació i s’encarrega bàsicament la mare, que com es pot deduir de les seves peticions, presenta dificultats per encarregar-se ella sola. A més, mostra preferència pel Daniel i sembla que l’actitud que mostra entorn els seus fills fomenta l’introversió de la Joana i l’extroversió i falta de límits del nen.

Un altre factor problemàtic és l’escola: la Joana no es sent còmoda anant a l’escola perquè es sent desplaçada, això pot desenvolupar actituds poc adients com introversió, timidesa o vergonya alhora que comporta sentiments negatius com tristesa, frustració... A més afectarà negativament en la seva autoestima i en el seu autoconcepte

Respecte al mesosistema podem dir que la relació família- escola no és com hauria de ser donat que a ulls de la mare de la Joana la professora no li dona l’atenció que necessita i per això sovint no vol anar a l’escola. Això pot comportar una mala relació entre ambdós sistemes i això és un problema ja que hi ha una gran relació entre l’interès que mostren els pares entorn l’educació dels seus fills i el rol que adopten ells a l’aula. En referència al Daniel, fomentar que sigui un nen sense límits pot afectar la seva actitud a l’escola.

En l’exosistema ens trobem amb __

I al macrosistema ens trobem amb les costums i amb les influències que la Joana veu tant a casa com en la societat que l’envolta. Un exemple és que generalment la mare s’encarrega de realitzar les tasques de la llar i el pare és el que treballava. Així veu com el rol femení és el que desenvolupa tot el relacionat amb les tasques de la llar (a més, els mitjans de comunicació afavoreixen aquests estereotips). Això provoca que la Joana i el Daniel interioritzin quin és el rol que ha de desenvolupar una dona i quin l’home. A més, la contínua demanda de la mare als serveis socials afavoreix que creixin normalitzant la dependència a aquests.

Martín, B. (2009). Guia de psicologia del desenvolupament. Barcelona: UOC. (Capítol 1 pàgines 26-27 i 28)

1. b. Els nens poden ser impopulars per diversos motius. Alguns nens no tenen les habilitats socials necessàries per interactuar adequadament amb altres nens. Uns altres, en canvi, pensen que no agradaran als altres, i aquesta manera de pensar els fa comportar-se de maneres que els predisposa al fracàs en les relacions amb ells. Hi ha tres tipus de nens impopulars:

- Nens rebutjats: Inclouen a aquells nens que tenen una conducta agressiva constant o al contrari una actitud retreta i ansiosa. Els nens rebutjats-retrets són conscients del seu aïllament social i es mostren solitaris i descontents. Els rebutjats-agresius no són conscients de la seva situació i sobreestimen la seva competència social. A mesura que s'apropen a la adolescència van fixant un sentiment de fracàs i frustració cada cop més gran que augmenta la seva impulsivitat o la seva retracció.

- Nens abandonats: Són ignorats totalment pels seus companys. No solen ser agressius però tampoc volen ser sociables però això no vol dir que no tinguin habilitats socials o pateixin problemes, simplement passen desapercebuts, com si no existissin. Això els provoca una baixa autoestima i una mala visió del propi autoconcepte.

- Nens polèmics: Són aquells  que reben gran quantitat de mencions positives o negatives. La competència social dels nens polèmics és molt ambigua (Newcomb y cols., 1993); en ocasions són molt agressius, però també poden compensar la seva actitud amb habilitats socials molt positives. Cal aprofitar les seves habilitats donant-los-hi eines per treballar i conduir la seva agressivitat per evitar que aquesta romangui en un futur. 

Eugenio González. (Julio 2015). Psicología del Ciclo Vital. Madrid: Editorial CSS., (Capítol 9 pàgines 266-267 i 268)

1. c. Podem dir que la Joana sí que es pot classificar en un dels grups impopulars, en el grup de rebutjats-retrets donat que observem que és una nena a la que li costa participar en activitats grupals però que és sociable i li interessa estar amb els seus companys. Així, la Joana és conscient del seu aïllament social i per aquest motiu es mostra solitària i s’aïlla. En canvi, quan se la implica en el grup i se la motiva a participar, s’ho passa bé i és acceptada pel aquest.

La impopularitat pot tenir moltes repercussions negatives en el seu desenvolupament donat que la sociabilització i la relació amb el grup d’iguals és primordial en .

Eugenio González. (Julio 2015). Psicología del Ciclo Vital. Madrid: Editorial CSS., (Capítol 9 pàgines 266-267 i 268)

ACTIVITAT 2:

1. Com se li podria donar una explicació a la mare de les diferències individuals fent referència als conceptes de desenvolupament, maduració i aprenentatge i fent referència a la controvèrsia existent entre factors endògens (herència) i medi. Elabora com a mínim quatre arguments.
2. L’aferrament passa per varies etapes:

- Primers mesos: El nadó no presenta aferrament pròpiament dit donat que els seus plors van encamniats a satisfer les seves necessitats bàsiques (alimentació, higiene...).

- Dels 2 als 7 mesos: En aquesta etapa el nadó comença a diferenciar les persones que l’envolten però generalment no es queixen si no se’ls deixa amb una persona que no coneixen. Tot i que va canviant conforme passen els mesos.

- Dels 7 mesos als dos anys: Els bebès comencen a desenvolupar un fort vincle que suposa un fort arrelament a la persona que normalment satisfà les seves necessitats (normalment sobre els 8 mesos). Per això, el nadó mostra enuig i tristesa quan es separa de la figura d’arrelament i comença a mostrar recel davant dels estranys.

- A partir dels 2 anys: Els nens deixen de mostrar tristesa quan es separen de la figura d’arrelament donat que entenen que l’absència de la mare no és definitiva el que els permet calmar l’angoixa.

Depenent de com s’afronti l’aferrament durant aquests primers mesos els nens poden desenvolupar diferent tipus d’arrelament:

- Arrelament de seguretat: Es dona quan el nen està còmode quan la figura d’arrelament està present donat que la identifiquen com una base segura que els permet explorar controlant-la. Quan la figura s’absenta es desconsolen i la busquen activament. Quan la tornen a veure s’acaba el desconsol.

...