Psicoterápias

PSICOTERÀPIES  

Llibre de Text pag. 315

1. Hipnosi: Estat que provoca una disminució o anul·lació dels processos conscients. Es pot assolir per tècniques de suggestió o per altres procediments fisiològics. Un cop hipnotitzat, el subjecte perd part de la seva voluntat i obeeix certs manaments de l’hipnotitzador. Quan recobra la consciència, el subjecte no recorda el que ha passat durant el trànsit hipnòtic. En aquest estat es produeixen, de vegades, fenòmens d’hipermnèsia.

1. Psicoanàlisi: Tècnica fundada per Sigmund Freud. La teràpia es caracteritza pel paper predominant que s’atorga al l’inconscient en la gènesi i l’explicació de la conducta, La seca ter`pia es basa en la relació directa entre el terapeuta i el pacient, de manera que aquest és animat pel primer a recordar els continguts inconscients reprimits. Aquest són els causants dels trastorns o disfuncions de la conducta. Aquesta psicoteràpia té tres fases: Associació lliure, Anàlisi onírica i Transferència

1. Teràpies de grup:

 3.1 Dinàmiques de grup: Es creen grups de pacients amb trastorns similars o, com a mínim, de característiques semblants. (ideal 12). Es reuneixen juntament amb el terapeuta, el qual procura intervenir el mínim possible i es limita a motivar a las components perquè ells mateixos desenvolupen la dinàmica del grups.

3.2  Psicodrames: Resolució de problemes mitjançant representacions teatrals interpretades pels mateixos pacients. Representació escènica com a forma de tractament.

3.3 Sociodrama: El mateix quan el conflicte és per abordar conflictes socials.

3.4 Ludotaràpia o teràpia d’abreacció: Psicoteràpia infantil consistent en fer jugar al nens i d’aquesta manera abreaccionen tots els seus conflictes

1. Teràpies conductistes:

1. Dessensibilització: Bàsicament consisteix a presentar l’estímul que li provoca ansietat, angoixa, compulsions. Representació imaginativa.

1.  Inundació: En comptes d’evitar-li la situació, s’indueix el pacient a enfrontar-s’hi directament a la situació angoixant. (Claustrofòbia)
2.  Teràpies reforçadores: Basada en el principi general del conductisme segons el qual quan es dóna una conducta desitjada es reforça amb estímuls positius.

1.  Teràpies aversives: Es basen en el mateix principi, però al revés. Consisteixen a aconseguir una associació entre una conducta indesitjable i un sentiment de dolor o desgrat fins aconseguir que aquella conducta tendeixi a extingir-se en el futur.

1.  Teràpies d’imitació: S’ofereix al pacient un model de conducta diferent a la seva, que se li presenta associada a reforços positius.

1. Psicofàrmacs:

• Tranquil·litzants o ansiolítics: Eliminen l’angoixa o l’ansietat
• Antidepressius: Eliminen la depressió
• Antipsicòtics: Els més forts. Es fan servir par aconseguir la desaparició dels símptomes psicòtics

1. Convulsoteràpia o electroxoc: Mètode terapèutic molt criticat i que té una imatge cruel i inhumana. Però paradoxalment nombroses proves psiquiàtrics revelen una gran efectivitat. Actualment es torna a utilitzar.

1. Psicocirurgia o lobotomia: Intervenció quirúrgica de les àrees d’associació frontal i que se sol aplicar en casos extrems de trastorns mentals i quan han fracassat altres formes de psicoteràpia

...